20.08.2019 - 21:50
|
Actualització: 21.08.2019 - 12:49
El vice-president del govern, Pere Aragonès, ha comparegut al Parlament de Catalunya per donar explicacions sobre la retallada del 6% en la despesa de la Generalitat. Ha acusat l’estat de ser-ne el responsable per ‘l’ofegament econòmic’ a què sotmet Catalunya. Per això, ha anunciat que dimarts presentaria un recurs al tribunal contenciós-administratiu perquè la Moncloa pagui l’actualització de la bestreta del model de finançament autonòmic. ‘Són diners dels ciutadans de Catalunya i que ens corresponen per llei’, ha declarat.
Aragonès ha assegurat que l’estat té ‘retinguts de manera irregular’ 1.300 milions que pertoquen a la Generalitat. A banda la bestreta, ha explicat que el govern de Pedro Sánchez també ha de pagar la liquidació de l’IVA de l’exercici del 2017. Un deute que segons que ha dit supera amb escreix el pressupost del Departament d’Interior. El vice-president ha recordat que són diners que ja han estat recaptats i que la Moncloa només ha de donar l’ordre de transferir-los.
Sobre les retallades, no n’ha especificat el volum econòmic però ha explicat que no afectarien les partides de personal, els serveis bàsics –com l’educació o l’atenció primària de salut– ni les inversions compromeses. A més, ha assegurat que serien ‘flexibles’, de manera que qualsevol ‘despesa inajornable’ es podrà acomplir sempre que rebi l’aval de la conselleria d’Economia. Segons Aragonès, el govern ‘no farà retallades’, sinó que ‘marcarà prioritats de gestió pressupostària fins a final d’any’.
De totes maneres, ha avisat que la situació es pot tornar insostenible si la Generalitat és incapaç de tenir pressupost l’any vinent, perquè seria la tercera pròrroga consecutiva. ‘Continuar en pròrroga l’any vinent seria insostenible per als serveis públics’, ha dit. I ha anunciat que al setembre obriria una ronda de contactes per negociar el pressupost del 2020.
Recurs col·lectiu contra l’estat espanyol
El vice-president ha assegurat que no s’ha presentat al parlament per dir que ‘Espanya ens roba’. Ha dit que els impagaments pujaven a 7.000 milions i que perjudiquen governs de tot l’estat espanyol, tret del País Basc i Navarra. Per això, els ha animat a unir-se al recurs judicial perquè la Moncloa ‘deixi de retenir diners que són dels ciutadans’.
Aragonès ha criticat amb duresa el doble joc de l’estat espanyol, que per una banda nega a la Generalitat els diners que li pertoquen i per una altra l’avisa per carta que si no compleix l’objectiu de dèficit del 0,1% intervindrà la caixa del govern d’acord amb la llei d’estabilitat financera. ‘Això és pur centralisme, jacobinisme’, ha afirmat.
Sobre l’objectiu de dèficit, ha dit que és completament injust perquè l’estat l’imposa unilateralment a tots els governs autonòmics, tot i que ‘les comunitats autònomes gestiones tres, de les quatre potes de l’estat del benestar’. Per això, ha instat el PSOE, que té majoria absoluta al senat, a modificar els límits de dèficit.
L’oposició critica el govern
El conjunt de l’oposició ha retret a Aragonès que atribueixi la culpa de les retallades amb Madrid i li ha dit que s’hauria pogut evitar si s’hagués portat el pressupost al parlament per negociar-lo. David Cid, de Catalunya en Comú – Podem, ha criticat que el vice-president no hagi especificat ‘l’abast real i el volum econòmic’ de les retallades. ‘Em fa l’efecte que vostè es preocupa més de comptar escons que no milions d’euros’, ha afegit.
Cid també ha dit que el govern tenia manca de transparència, perquè en la conferència de premsa de l’últim consell executiu no es va explicar que s’havien ordenat retallades. ‘Ho van publicar al DOGC perquè la llei els hi obliga’, ha afegit.
Maria Sirvent, diputada de la CUP, ha dit que les retallades demostren que ‘tenim un govern subordinat’ a l’estat espanyol. Ha demanat a Aragonès que desobeeixi si considera que l’objectiu de dèficit és injust i imposat. ‘Com ens poden dir que serem més independents si retallem més?’, ha afegit.
Alícia Romero, diputada del PSC, també ha demanat més concrecions sobre els afectes de les retallades. A més, li ha retret que eviti de fer servir aquesta paraula. Ha exigit ERC i JxCat que ‘aclareixin i replantegin la seva estratègia de govern’ o que convoquin eleccions.
