Aragonès es queixa a Brussel·les de com les autoritats espanyoles gestionen el Catalangate

El president del govern, Pere Aragonès, ha traslladat a l’eurocomissiari de Justícia, Didier Reynders, la preocupació de l’executiu català per com les autoritats de l’estat espanyol gestionen el Catalangate. En una atenció als mitjans després de la reunió a la seu de la Comissió Europea, Aragonès ha assegurat que l’ús del programari Pegasus per espiar una seixantena de polítics i activistes independentistes és una qüestió que genera interès a Brussel·les. De fet, ha remarcat que l’executiu comunitari comparteix la preocupació pels casos d’espionatge. En general, Aragonès ha fet una valoració molt positiva de la reunió amb Reynders, especialment per la normalització de les relacions amb les institucions de la Unió Europea.

“Valorem molt positivament que es recuperin unes relacions normalitzades”, ha destacat el cap del govern. Des de presidència subratllen que, optant per la taula de diàleg amb el govern espanyol, a l’executiu català se l’escolta més a Brussel·les. També aclareixen que la reunió amb Reynders s’havia pactat ja al mes de maig, és a dir, abans que Junts decidís de marxar del govern.

Brussel·les aixeca el vet

L’últim president de la Generalitat que va trepitjar la Comissió Europea va ser Artur Mas l’any 2015. En aquell viatge es va trobar amb la comissària de Transport i anteriorment havia mantingut altres trobades d’alt nivell com una reunió el 2011 amb el llavors president de l’executiu comunitari, Durao Barroso.

En ple auge del procés, el president Carles Puigdemont va viatjar a Brussel·les el 2017 per explicar el referèndum en un acte al Parlament Europeu, però no va ser rebut a la seu de la Comissió. Tampoc no hi va ser convidar el president Quim Torra, que va governar durant una legislatura marcada pel judici del procés i la pandèmia.

Ara el president Aragonès es torna a reunir amb alts càrrecs, malgrat que encara se li resisteix una trobada oficial de màxim nivell amb la presidenta de la Comissió, Úrsula Von der Leyen. Aragonès va tenir una primera presa de contacte amb la dirigent alemanya durant unes jornades del Cercle d’Economia  a Barcelona el mes de maig, i es va reunir al juny amb un dels vice-presidents de la Comissió, Margaritis Schinas, també a la capital catalana.

En canvi, el cap del PSC, Salvador Illa, ha tingut més facilitats que no pas Aragonès per a accedir a Brussel·les. El novembre del 2021, es va reunir amb uns quants eurocomissaris a la capital europea. El seu antecessor, Miquel Iceta, també es va reunir amb membres de l’executiu comunitari a Brussel·les, que, en canvi, no rebia alts càrrecs del govern de Torra.

El primer alt càrrec de la Generalitat a refer els contactes presencials a Brussel·les va ser l’anterior consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina. Com a part d’una delegació de representants de l’Euroregió Pirineus Mediterrània (EPM), Alsina va participar al gener en una trobada amb l’eurocomissària de Cohesió i Reformes, Elisa Ferreira.