13.08.2016 - 22:00
Vuit milions de treballadors a l’Aràbia Saudita són estrangers, procedents principalment de països com ara el Paquistan, l’Índia, el Bangladeix i les Filipines. Representen més de la meitat de la força laboral saudita, un 70%. Aquests obrers viatgen al regne àrab a la recerca d’un futur millor. Però en arribar-hi es troben en un infern, restringits de qualsevol mena de dret.
Són tractats com esclaus i atacats sistemàticament pels seus directius. Sotmesos a condicions infrahumanes. Els seus passaports són confiscats sovint. Els salaris, diferits o retinguts, i el treball forçós és un lloc comú. Les treballadores domèstiques suporten privació d’aliments, abús sexual greu, psicològic i físic.
L’Aràbia Saudita es considera un dels països més rics del món. És el productor i exportador mundial de petroli més gran; s’estima que té entre el 17% i el 20% de totes les reserves de cru conegudes. La indústria del cru aporta el 80% dels ingressos, el 45% del PIB i el 90% dels ingressos per exportació a l’Aràbia Saudita.
Tot i ser un país ric, obrers estrangers, no europeus, moren de fam. És el cas de més de deu mil treballadors indis i vint mil filipins que es veuen afectats per acomiadaments en massa al país a causa de la crisi i la caiguda del preu del petroli i pel subministrament de despeses per la invasió del Iemen. Les empreses els deixen sense passaports i sense diners per a tornar a casa.
Tant el govern de l’Índia com el de les Filipines s’han preocupat per la situació i les condicions d’aquests obrers. Per aquest motiu el consolat de l’Índia a la ciutat saudita de Jiddah va anunciar dissabte passat que distribuiria milers de quilograms de menjars entre els obrers que s’havien vist sense diners ni per a cobrir les seves necessitats bàsiques.
La llei saudita exigeix que, per a obtenir un permís de treball i de residència, els estrangers siguin avalats pels directius. El sistema conegut pel nom de kafala (aval) dóna molt de poder a l’amo, que el seu permís és necessari tant per a viatjar fora del país i tornar a casa com per a canviar de feina al territori saudita mateix. Això, junt amb les dificultats idiomàtiques de l’àrab, i el control policial a què són sotmeses les dones –que no poden desplaçar-se sense l’autorització dels amos.
La Xaria (llei islàmica dominant al país) no sanciona els saudites que maltracten els treballadors. Hi ha molts relats de tortures comesos contra obrers i contra dones treballadors domèstiques. Aquests han d’obeir els propietaris i en cas de violència física no poden protestar. A més, als països que formen el Consell de Cooperació del Golf (CCG), els treballadors no poden formar sindicats per debatre les condicions de feina.
Tot això ha obligat organitzacions que defensen drets humans com ara Human Right Watch (HRW) a publicar una guia per a protegir els treballadors immigrants a països del CCG. HRW exigeix que les empreses internacionals i nacionals que operen a CCG hagin d’aplicar normes per a garantir drets i per a evitar abusos d’immigrants, inclòs el tràfic humà i el treball forçós.
