20.10.2017 - 22:00
El dia 1 vam guanyar i la pregunta és: perquè no ho hem celebrat? Vam demostrar que érem un poble sobirà, que després d’una campanya de boicot i una jornada de violència sense precedents ens vam sobreposar. A més, aquesta no és la primera victòria, ja ho vam aconseguir en jornades electorals passades com les del 27-S del 2015 i el 9-N del 2014, així com en les diades, que van ser totes demostracions de força.
S’ha dit i s’ha repetit que tant l’aplicació del Brèxit com el govern del PP a Espanya es van aconseguir amb un percentatge de vots molt petit però alhora legítim, i en canvi, el nostre resultat no s’hi considera! Potser ja ha arribat l’hora que ens ho creguem de veritat. De qüestions centrals com aquesta neix la campanya ‘El poble ha votat: Ara República’ de la plataforma unitària i transversal Universitats per la República.
En l’ambient sobrevola la idea que encara no és el moment, que ara no toca; que ho hem de fer d’una manera o d’una altra, i de tot això en podem parlar –de quina pot ser la millor tàctica–, però necessitem campanyes clares per part dels partits polítics i les entitats sobiranistes, en aquest sentit. I arribats a aquest punt ens cal recalcar tres elements:
En primer lloc, que l’estat espanyol ja fa temps que actua com si fóssim una colònia, i que el 155 no és que s’hagi d’aplicar, és que ja s’ha aplicat. Això, durant els darrers dies, s’ha evidenciat per les intervencions econòmiques i la seva proposició d’aplicació formal arran de les cartes dels presidents. On queden recollides, les demandes d’autogovern? Enlloc! L’empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart obeeix a una estratègia amb una ombra molt més allargada, a una guerra d’estat a qualsevol preu en defensa de la seva unitat territorial adaptada de les Leyes Fundamentales del franquisme. Això ens porta a la conclusió que no hi ha diàleg, no hi ha negociació, no hi ha debat possible. Si creiem que això va de democràcia hem d’entendre que aquesta va lligada a la independència, en tant que la independència ens serveix per garantir la democràcia, ja que l’estat espanyol no ho podrà fer mai.
En segon lloc, hem de ser conscients que actuem primordialment per reaccionar a la repressió, i que això és una equació que dóna com a resultat l’ampliació i l’enfortiment de l’espai independentista. Tanmateix, no podem pensar de manera anàloga que sempre serà així, ja que podria arribar a ser contraproduent amb un grau elevat de repressió per part seva o amb una resposta equivocada per part nostra, ja que entrar en el terreny del violent pot tenir uns resultats nefastos. Iniciatives com ‘En peu de pau’, doncs, són un suport inestimable que ens ajuda a continuar perseverant i millorant la praxi actual dels catalans i catalanes. Ara bé, no podem treballar només en clau de resistència, també hem de fer propostes.
Per aquest darrer motiu, és moment de començar el camí –encara que sigui de manera primigènia– cap al procés constituent. Segurament no en som prou conscients, però ja fa dies que construïm una república. Això es pot deduir d’evidències com la capacitat d’autoorganització del poble per a fer possible el desplegament del referèndum. No ho dubtem! Reafirmen-nos en aquest sentit i edifiquem aquesta capacitat. Som un país que té una llarga trajectòria associativa i, juntament amb els espais i organitzacions sobiranistes actuals, treballem per articular el nou país amb les nostres institucions.
Comptat i debatut, volen fer-nos viure en un estat de guerra. Nosaltres ens hem de reafirmar davant la repressió de manera cívica i pacífica, però sobretot desobedient, i mentrestant hem d’anar preparant i bastint aquests espais constituents. I malgrat tot, hem de continuar decidits a aplicar definitivament el resultat, però hem de caminar conjuntament, entenent que totes les persones i tots els actors són imprescindibles. Això també comporta una necessitat d’enteniment per part de tothom, és a dir, des dels representants fins a l’últim representat. No oblidem que la política catalana és un assumpte que implica tot el poble català i que si ens trobem en aquest punt és per aquest mateix motiu.
Jordi Vives i Faig, portaveu d’Universitats per la República
