21.10.2021 - 21:50
|
Actualització: 22.10.2021 - 11:10
Falsterbo s’acomiada després de cinquanta anys de carrera. El ressò de la seva cançó més emblemàtica, “Paf, el drac màgic”, ha sobrepassat l’original de Peter, Paul and Mary i forma part de l’educació sentimental de diverses generacions. Amb les adaptacions catalanes dels clàssics del folk americà d’en Xesco Boix, vives malgrat la mort del músic ja tan llunyana, es pot dir que bona part de la canalla d’aquest país ha crescut amb la història del nen i el drac, que ara té un nou final amb les veus de Ramon Miravet i Andrea Motis.
Pensava en els Falsterbo i el seu llegat, en un moment en què tots plegats estem especialment preocupats per la transmissió de la llengua. La música per a la mainada la tenim assegurada amb fenòmens com Dàmaris Gelabert, El Pot petit o Xiula. Tampoc no ens podem queixar pel que fa a la literatura per a petits i joves lectors. A col·leccions històriques com “La Galera” i revistes com Cavall Fort –a punt de celebrar els seixanta anys– s’hi han afegit aquests darrers anys els segells infantils de Bromera, “L’Altra Tribu” de l’Altra, “Nandidú” de Pagès, el “Jardí Secret” de Viena, i, darrerament, “L’amiga imaginària”, una nova col·lecció de Club Editor, adreçada als lectors més joves.
L’envit de l’audiovisual
El gran problema, com observen sociolingüistes, filòlegs, comunicadors, entitats i alguns polítics, és l’audiovisual. El que miren infants i adolescents a la televisió, al mòbil i a les plataformes és el germà gran, l’elefant dins l’habitació, l’envit pendent per a no perdre el tren de la llengua. Als qui recordem perfectament el començament del Súper 3, fins i tot la programació infantil de la desconnexió catalana de TVE, ens costa d’entendre que els pares d’avui no disposin de dibuixos animats, sèries i programes en català com els que tenim mitificats en la nostra memòria sentimental, perquè els seus fills construeixin el seu imaginari i siguin, alhora, transmissors de la llengua.
La família del Súper 3.
De totes passades, és l’àmbit que s’ha d’atendre amb més urgència, si no volem córrer el risc de tenir un país –fins i tot independent–, sense llengua i sense futur. O, encara pitjor, amb una llengua dels vells i una barreja de castellà i anglès amb accent català dels joves.
Les lletres dissidents
No cal insistir més en el fet que la literatura catalana és tan bona, per a parlar del tema que sigui, com qualsevol de les llengües del món. Però, sovint sí que cal demostrar-ho i, sobretot, practicar-ho. L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana torna a organitzar, un any més, el festival QLit, el festival de literatura catalana queer, LGBTI i feminista. El cicle, que va començar ahir i s’allargarà fins diumenge, té com a plats forts una taula rodona de clàssics presentats per veus actuals, que se centraran en Maria-Mercè Marçal, de qui parlarà Maria Sevilla; Joe Orton, a càrrec de Llàtzer García; Marcel Proust, amb Marina Porras; i Llorenç Villalonga, amb Eloy Fernández Porta, moderats per Sebastià Portell. I una altra taula dedicada a “la traducció des del privilegi”, que comptarà amb Maria Bossom, Denise Duncan i Yannick Garcia, moderats per Míriam Hatibi.
Durant el festival, es lliuraran els premis Imagina un Amor, de narrativa LGBTI en català, s’homenatjarà l’escriptor i il·lustrador Bernat Cormand, mort fa pocs mesos, i es presentaran noves veus de la narrativa trans, com ara Assum Guardiola, Judith Juanhuix i Violeta Richard, a més de les novetats en còmic de temàtica LGBTI. De fet, el festival ha inclòs en els actes del QLit la campanya de tramesa de llibres de temàtica LGBTI als instituts de Castelló, arran del segrest judicial dels llibres d’una dotzena de centres educatius de la ciutat ordenada pel jutjat de la ciutat, a petició de l’associació Abogados Cristianos.
Les dones hi són
Ara que alguns homes s’amaguen rere un pseudònim femení per mantenir la seva quota de mercat (i premis milionaris), cal fer justícia a les dones que hi són i hi han estat. Com la política, escriptora, acadèmica i feminista Carmen Alborch, morta l’any 2018, a qui el Centre del Carme de Cultura Contemporània, de València, dedica l’exposició “Carmen Alborch. L’art i a la vida“. La mostra s’inspira en el seu llibre autobiogràfic La ciutat i la vida, unes memòries en què parla a bastament de València, i aplega peces de la seva col·lecció artística, especialment dels anys que va estar vinculada a la Galeria Temple, i d’amics com ara Carmen Calvo, Andreu Alfaro, Miguel Ángel Campano i Manuel Sáez.
Imatge de l’exposició dedicada a Carmen Alborch al Centre del Carme de València.
Al Carme s’hi poden veure, fins el 9 de gener, fotografies, discs, llibres i fins i tot un vestit que van pertànyer a Alborch, que fou degana de la Facultat de Dret de València, directora general de Cultura de la Generalitat i directora de l’IVAM, ministra de Cultura del govern espanyol, i que encara s’enfrontà a les urnes amb Rita Barberà, abans d’abandonar definitivament la política.
Parlant d’exposicions, a la Sala Muncunill de Terrassa es pot veure fins el 7 de novembre “Ser Llobes”, d’Elisa Miralles i Lurdes R. Basolí. La mostra és el resultat de la trobada de les dues fotògrafes, que feia sis anys que preparaven sengles projectes separadament. Miralles treballava sobre els llops, sobre el mite de l’home llop i sobre la idea de la lloba com a símbol de fecunditat –la lloba capitolina– o de sexualitat –lupa, en llatí ‘prostituta’. Basolí havia anat buscant experiències, veus, cossos de dones, per construir un autoretrat col·lectiu. La pandèmia les va fer convergir i, entre Zooms en què bescanviaven experiències, van bastir aquest projecte compartit.
I no pas dues, sinó tres són les components de Marala. Tres dones amb tres accents de tres territoris dels Països Catalans: Clara Fiol, de Palma; Selma Bruna, de Sant Cugat del Vallès; i Sandra Monfort, de Pedreguer. L’any passat aquest trio vocal especialitzat en música d’arrel tradicional va presentar el seu primer disc, A trenc d’alba, dedicat “a les àvies, amamas, ueles i padrines”, amb un clar missatge feminista i adaptacions de Maria Mercè Marçal. El dia 29 actuaran a l’Auditori de Manacor.
I a Andorra s’hi podrà veure la representació de Quatre dones i el sol, de Jordi Pere Cerdà, el 28 i 29 d’octubre a l’Auditori Claror del Centre Cultural i de Congressos Lauredià, dins la temporada teatral d’Andorra la Vella i Sant Julià de Llòria. Estrenada l’any 1964 al Teatre Romea de Barcelona amb la direcció d’escena d’Esteve Albert –estretament vinculat a les Valls andorranes–, Quatre dones i el sol és el debut a la direcció de l’actor Roger Casamajor, que comanda un repartiment format per Irina Robles, Jèssica Canal, Núria Montes i Annabel Castan.
L’imprescindible
Pau Casals i el secretari general de l’ONU, U Thant, el 24 d’octubre de 1971.
Enguany es commemoren els cinquanta anys de l’estrena de L’himne a les Nacions Unides de Pau Casals, què va rebre la medalla de la Pau el 24 d’octubre de 1971 a la seu de l’ONU, a Nova York. Va ser llavors quan va pronunciar el seu mític i emotiu discurs “I am a Catalan”, en què va reivindicar la tradició pacífica i parlamentària del catalanisme. Per recordar-ho, la Fundació Pau Casals organitza, dins la commemoració oficial de cinquantenari del discurs, el concert Cinquanta anys de Pau Casals a les Nacions Unides. Serà diumenge, 24 d’octubre, al Palau de la Música Catalana, i s’hi podrà sentir l’himne compost per Casals, el Concert per a dos violins en Re menor, BWV 1043, de Johann Sebastian Bach, i L’himne a la joia, de la novena simfonia de Ludwig van Beethoven.
El nom propi
Núria Cadenes, guardonada amb la Lletra d’Or per ‘Guillem’.
La Lletra d’Or és un dels premis literaris més singulars de les lletres catalanes. El guardó és una fi grega d’or que premia el millor llibre de l’any anterior, elegit per un jurat format per escriptors, crítics i periodistes menors de cinquanta anys. L’escriptora, llibretera i col·laboradora de VilaWeb Núria Cadenes l’acaba de guanyar per Guillem (Amsterdam), l’emocionant relat de l’assassinat del militant independentista i antifeixista Guillem Agulló. En podeu llegir la crònica de Montserrat Serra.
L’efemèride
L’actriu Leticia Dolera.
El 23 d’octubre de 1981 va néixer a Barcelona l’actriu i directora Leticia Dolera, especialment coneguda pels seus papers en sèries de televisió i que protagonitzar la saga de terror REC. Dolera, que ha destacat per la seva militància feminista, va pronunciar el pregó de la Mercè de l’any 2018.
Caldrà estar-ne al cas
El premi Nobel Abdulrazak Gurnah.
Quan vam saber que l’escriptor tanzà resident a Anglaterra Abdulrazak Gurnah rebria el premi Nobel, tot van ser travesses per a esbrinar quina editorial publicaria en català el nou guardonat per l’Acadèmia Sueca. El misteri s’ha resolt aquesta setmana. Penguin Random House ha aconseguit finalment els drets en català de l’escriptor, inèdit fins ara, i publicarà By the sea a La Magrana, segell adquirit fa poc pel grup editorial. Podeu llegir el comentari de Mercè Ibarz sobre el Nobel.
