21.09.2015 - 06:00
Aquest cap de setmana he mirat d’acudir a tants actes públics com he pogut. Volia escoltar el batec de la campanya. Divendres al vespre vaig fer una conferència per a l’ANC a Cassà de la Selva. Dissabte vaig ser a la Farga de l’Hospitalet seguint l’acte central de Junts pel Sí. Ahir al matí vaig participar a Arenys de Mar en un acte de suport a Junts pel Sí i la CUP. I a la vesprada vaig anar també a l’Auditori de Barcelona, a seguir l’acte central de campanya de la Candidatura d’Unitat Popular.
Si faig aquest recompte de l’agenda és només per a explicar que d’ençà que els banquers ens van amenaçar he tingut, per sort, un bon grapat d’oportunitats de copsar de primera mà com vibra, què sent i com reacciona una part important del país, de conversar amb gent de zones diverses, d’idees i afiliacions polítiques diverses, de sensibilitats diverses. En aquesta campanya tot va tan ràpid que ja sembla que no haja passat això tan greu que va passar divendres quan la patronal dels banquers es va atrevir a amenaçar-nos en públic als qui votarem que sí.
Volia comprovar com impactava això i en aquestes hores, hores de campanya, he vist sobretot una cosa: que molta gent ha perdut definitivament la por. Moltíssima. Molta gent, ho torne a dir, de moltes sensibilitats i vides diferents. I us confesse que causa impressió. Fa molta impressió de veure com de sobte et trobes tot de gent que no està disposada a continuar aguantant que ens amenacen. Fa molta impressió de veure amb quina confiança encaren aquesta setmana que falta, que serà dura. Fa molta impressió de sentir-los parlar i amb quina seguretat et diuen que diumenge guanyarem de segur i que ara el país no fallarà.
Jo també n’estic segur, en la mesura que d’això se’n pot estar segur. Però, alerta, guanyarem diumenge, no pas abans. No guanyarem avui, ni demà, ni dimecres, ni dijous, ni divendres, ni dissabte. Guanyarem diumenge. I per a fer-ho bé, que no volem només guanyar ans guanyar bé, avui dilluns, demà dimarts, despús-demà dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge mateix fins que no hagen tancat les urnes, no hem de parar ni un segon de parlar, de debatre, d’enraonar, de convèncer qualsevol que encara no vegem convençut, qualsevol que encara tinga por, ni que siga una engruna. Tot vot és un tresor, tots els vots són el vot decisiu, el que fa la victòria.
Tingueu-ho clar: hem arribat ací, tan lluny, comptant només amb les nostres forces. Hem arribat ací, tan a prop de guanyar, sense que ningú no ens regalàs res i guanyant-nos cada voluntat contra la por i les amenaces. I som ací perquè hem sabut fer el camí respectant les diferències, des de la pluralitat i el debat. Les enquestes diuen només que ho fem bé. La gent, a cada cantonada, només t’explica que tenim la raó i l’hem sabuda explicar. Però ara cal transitar la darrera setmana i rematar la feina de molta gent que no ha viscut prou per a gaudir-ne i de tots els qui en volem gaudir.
De manera que ara que ja hem perdut la por no perdem el seny: els cinc sentits posats a la feina, un somriure a cada cara i a disputar cada vot al carrer i a les cases.
