Ara Llibres fa vint anys: “Menys pizzes i més llibres”

Fa vint anys s’enfonsava el Prestige i les platges de Galícia s’omplien de fuel, la reforma laboral del PP feia sortir milers de manifestants al carrer, tancava la llibreria Cinc d’Oros i el Brasil guanyava el Mundial de Futbol. Sí, fa vint anys. L’esportista Kílian Jornet era un adolescent que començava a pujar muntanyes, la cuinera Maria Nicolau ja “s’immolava” a la cuina i la periodista Natza Farré… Natza Farré no recorda què feia. “Ja estava malament com ara. Fatal. Hem anat seguint aquest camí”, ha dit, amb el seu proverbial humor negre. Bé, al final, l’autora de Tinc algunes certes i molts dubtes ha reeixit a recordar que se’n va anar al Brasil a veure què feia un polític que acabava d’arribar a la presidència, Lula da Silva. Un Lula que tot just ara acaba de tornar al poder.

Jornet, Nicolau i Farré, tres dels autors més destacats del catàleg, van intervenir en el debat organitzat per Ara Llibres per celebrar els vint anys de l’editorial, titulat “Ara i aquí podem canviar el món”, que es va organitzar dimecres amb motiu dels vint anys d’Ara Llibres. La periodista Montserrat Armengou, també autora de la casa –Els internats de la por, un dels grans èxits de l’editorial– va ser la conductora de l’acte, en què, amb bon humor i sense la formalitat pròpia d’una festa d’aniversari que se celebrava al costat de les tines de cervesa de l’Antiga Fàbrica Damm, es va passar revista de l’evolució d’aquests vint anys.

El clic feminista

Natza Farré, que l’any 2016 va publicar Curs de feminisme per microones, ho tenia clar: “El gran clic de la humanitat ha estat el feminisme.” En aquests vint anys s’han produït molts canvis, però, a parer seu, cap de la transcendència de la lluita feminista, que ja no té marxa enrere, “tot i els intents del sistema de tornar-nos al lloc que no volem tornar”, ha dit. De fet, ella mateixa ha volgut destacar que en aquell acte a l’escenari hi havia tres dones, i l’home –Kilian Jornet, des de Noruega– apareixia llunyà i petit en una pantalla. Per què els pantalons de muntanya femenins no porten una butxaca prou ampla per a portar el mòbil, ha estat una pregunta que no ha obtingut resposta, malgrat el debat entre els participants. Caldrà que algú ho descobreixi.

Jornet, autor de La frontera invisible, Somnis i reptes a la muntanya, Res és impossible i Córrer o morir, ha defensat el valor de la lluita ecologista, exemplificada en decisions individuals com la seva, que consisteix, per exemple, a no agafar més de dos avions l’any. “La petjada individual no és res al costat de la suma global, només és una petita gota dins l’oceà, però si se’n sumen moltes es pot acabar influint en les empreses, en els governs…”, ha assegurat, tot recordant el poder comunicatiu de Greta Thumberg.

La revolució Maria Nicolau

La cuinera Maria Nicolau, autora revelació del gran èxit Cuina! O barbàrie, també s’ha apuntat a allò que anomena “revolució dels petits gests a la cuina”: “Dintre de les nostres vides complicadíssimes, tots nosaltres tenim marge de maniobra. No es tracta de tallar-nos el braç, enviar el primogènit a la guerra o renunciar a la nòmina. Es tracta de triar entre l’enciam de bossa o l’enciam sencer.” Ho ha expressat amb la seva contundència alegre com un picarol, mentre reptava el públic, en què sobresortien autors d’Ara Llibres, com els periodistes Manel Alías i Txell Freixes, el professor Sebastià Serrano o el conseller d’Empresa, Roger Torrent, a prendre decisions alineades amb els nostres valors. “Com seria el somni de fer els nostres valors una realitat?”, ha deixat anar, abans de posar en solfa més titulars, com ara la seva croada contra la mandra o la necessitat de “menys pizzes i més llibres”.

Aprofitant la presència de diversos reporters a sala, l’acte també ha servit per a reivindicar els llibres escrits per periodistes, com els de Freixes o Alías, o les investigacions sobre l’extrema dreta de Jordi Borràs, que en una participació enregistrada ha recordat que Xavier Vinader, mestre del gremi, ja deia: “A vegades una ploma pot ser tan eficaç com una arma.” Sobre la necessitat dels informadors d’escriure llibres que quedin, més enllà de cròniques efímeres, Natza Farré ho ha volgut desdramatitzar: ella només va escriure el seu primer llibre perquè hi va insistir l’editora Izaskun Arretxe… I, una vegada escrit, va plegar per anar a treballar a l’Institut Ramon Llull, ha recordat, com si hi hagués una connexió de causa-efecte –o un mal presagi– entre ambdues decisions. Arretxe, avui directora de la Institució de les Lletres Catalanes, somreia enmig del públic, orgullosa de la feina feta.

Col·lecció de butxaca i premi extraordinari de literatura de no-ficció

Després d’aquesta conversa distesa i entretinguda, l’editor Joan Carles Girbés ha intervingut en la part més institucional de l’acte, en què ha recordat l’origen d’Ara Llibres, com una importació al mercat editorial català del model d’instant books d’actualitat que triomfava en el món anglosaxó. En aquests vint anys tan intensos, però, l’editorial ha après a no tenir pressa i a provar de motivar i seguir els grans debats d’idees sense por del rellotge. De fet, entre línies, també ha fet referència a la necessitat de prémer el botó de pausa després dels anys trepidants del procés independentista, durant el qual el catàleg d’Ara Llibres es va omplir de títols de caràcter polític. “Pots fer un projecte per a guanyar diners o voler, a més, ser útil”, ha dit el responsable d’Ara Llibres, en una presentació que ha servit també per a llançar dos anuncis importants del grup cooperatiu. L’un, la recuperació dels títols més emblemàtics del catàleg en format de butxaca, dins el segell “Ara temes clau”, que començarà amb el títol rècord de l’editorial, La maternitat d’Elna, d’Assumpta Montellà.

L’altra proposta d’Ara Llibres és la convocatòria extraordinària d’un premi de no-ficció, dotat amb 40.000 euros, que vol descobrir i divulgar un gran projecte editorial amb capacitat d’adaptació als formats audiovisuals. Girbés ha dit: “Aquesta convocatòria reforça l’opció decidida de l’editorial per a fer créixer en ambició les propostes de no-ficció del nostre país, i reuneix els nostres principals valors: feina d’edició estret amb els autors per treballar a fons grans temes i empenta per arribar al màxim nombre de lectors possible.”

La festa s’ha acabat amb cervesa per tothom, i el compromís, després de les paraules de Maria Nicolau, de comprar un enciam sencer i no pas el de bossa, quan tornem a anar al supermercat. I sí, deixarem les pizzes per més que ens costi.