20.08.2017 - 21:53
|
Actualització: 21.08.2017 - 07:24
Comencem avui una setmana que serà molt difícil i tensa. La intenció de fer servir políticament els atemptats de Barcelona i Cambrils es va fent evident. I si continuen per aquest camí és segur que la manifestació de dissabte originarà aquests dies episodis de tensió política que no seran pas menors. Les investigacions dels Mossos, per una altra banda, han de continuar i seran determinants per a acabar de fixar un relat dels fets que ara encara té llacunes grosses. No es pot descartar que algunes de les coses que pensem avui canvien demà en vista de noves dades.
Alguns mitjans i polítics ja cerquen el cos a cos amb insistència, especialment contra la Generalitat. I això comença a originar indignació en molta gent, sobretot per alguns comportaments massa barroers i gens respectuosos amb la realitat dels fets que ens ha tocat de viure. Però, per més que això siga comprensible, cal ser conscients que la serenitat és més necessària que mai.
Ens cal molta serenitat sobretot per a respondre de manera adequada als atemptats. La instrumentalització que se’n puga fer és enutjosa també perquè desvia el focus en què hauríem d’estar concentrats tots, que és a mirar d’entendre què ha passat i com ha passat i què hem de fer per a evitar que una cosa com aquesta es repetesca. Barcelona i Catalunya han reaccionat d’una manera molt sòlida, exemplar, donant mostres d’una gran maduresa com a societat. Hem de continuar per aquest camí. Res no ens hauria d’allunyar d’aquest propòsit: saber reaccionar adequadament contra els autors dels atemptats i allò que representen.
Caldrà molta serenitat també per a mantenir el rumb de la resposta oficial, i estic cert que això no és senzill. La Generalitat i els dos ajuntaments han donat un gran exemple, treballant braç a braç i deturant els intents de manipulació que volien enfrontar-los. I així han de continuar. La tasca dels Mossos, alguns la volen menystenir, però ha estat molt més que notable. Han fet un desplegament impressionant per tot el territori que ha donat resultats clars a Cambrils, a Vic, a Ripoll i a Barcelona. I han aplicat una política de comunicació digna de la policia democràtica de qualsevol país europeu. Cal recordar que en el moment de l’atemptat i en les hores posteriors –les decisives– la policia de Catalunya i el govern de la Generalitat van estar sols i es van comportar com la policia i el govern d’un estat que políticament ja podrien ser. No es pot acceptar que aquells qui han fet sabotatge a la feina dels Mossos en aquest terreny concret ara vulguen llevar-los mèrits.
Cal molta serenitat també per a apreciar i valorar amb justícia la solidaritat que arriba de tot el món, però molt especialment per a apreciar de manera particular la que arriba d’Espanya. Aquests dies hi ha molts gests, petits i grans, molts detalls, que mereixen el nostre agraïment més sincer. I no podem embrutar-los –ni hi tenim dret– barrejant-hi comportaments mesquins i denigrants, que també n’hi ha haguts. Els gests de suport tenen un valor infinit en hores com les que vivim. I respectar-los, preuar-los i reconèixer-los és una mostra de maduresa i de sensibilitat.
I cal molta serenitat, també, perquè això que hi ha en joc aquesta setmana és políticament decisiu. Falta un mes i mig per al referèndum d’independència, un referèndum que tot indica que es pot guanyar i que menaria a la proclamació immediata de la república. Aquest context, cal tenir-lo ben present. Els bruixots que pregonen la ‘teoria del xoc’ creuen que quan una societat sosté durant anys una posició tan clara com la que sosté la societat catalana cal provocar o aprofitar-se d’un xoc brutal que la sacsege, a veure si així, a la desesperada, la fan canviar. Jo no veig cap símptoma d’això, però siguem conscients que quan un terreny es mou, i el nostre país tremola ara mateix, qualsevol error pot tenir unes conseqüències enormes.
I en relació amb això crec que cal estar molt serens, especialment per a defensar una clau que ha distingit la reacció catalana de moltes altres: no podem acceptar ni tolerar cap retallada de les llibertats democràtiques. Aprofitar fets com aquests per a retallar les llibertats ciutadanes ha estat una pràctica habitual fins ara a Europa, lamentablement. Molts governs han fet passes perilloses que no han servit de gran cosa, per no dir que no han servit de res –França no sap ara mateix de quina manera pot tornar a l’alerta 4 i retirar l’exèrcit del carrer. En això, la reacció de la política catalana ha estat molt destacable. Els catalans hem deixat clar com a societat que cal combatre els atemptats des de la llibertat i amb llibertat, des de la tolerància i amb tolerància. Però siguem conscients que per aconseguir-ho cal una immensa serenor, perquè s’han d’evitar a qualsevol preu les provocacions dels qui voldrien provocar un xoc de civilitzacions que en realitat seria un enfrontament entre nosaltres mateixos.
Fa mesos que vaig publicar una entrevista al diplomàtic britànic Shaun Riordan, en què aconsellava: ‘Si voleu ser independents comporteu-vos com un país independent.’ Dijous Catalunya va fer això que Riordan deia que era una exigència: va reaccionar amb la serenitat, la fermesa i la capacitat que s’espera de qualsevol estat. Mantinguem-nos-hi, doncs, que aquest és el camí: serenitat, peus de plom, rigor en la investigació, lideratge empàtic, pluralitat, tolerància, consens, valors i llibertat.
