Ara ja no cal aturar l’extrema dreta

TEMA DEL DIA
Maniobra. Pedro Sánchez es va presentar a les eleccions del 28-A demanant el vot per a aturar l’extrema dreta. I la maniobra li va sortir bé. El vot útil cap al PSOE li serví per a guanyar les eleccions i, virtualment, esdevenir president del govern espanyol. Per aconseguir-ho, només havia de pactar amb Unides Podem, una operació que d’entrada semblava lògica; fàcil i tot. La realitat ha estat la contrària. Sánchez s’ha escarrassat a evitar un govern de coalició amb Pablo Iglesias i ha dedicat els esforços a demanar l’abstenció de Cs i PP. Quatre mesos després, Espanya és a punt de repetir les eleccions (ja seran quatre), per la responsabilitat única i exclusiva del PSOE.

Pablo Iglesias ha fet mans i mànigues per pactar: renunciar a ser present en un govern de coalició, renegar del referèndum de Catalunya i empassar-se el seu republicanisme per demanar a Felipe VI que intercedís en favor d’un pacte amb el PSOE. No se li pot demanar més, a Iglesias. Ja no té res més a oferir. La negativa del PSOE torna a demostrar que l’Íbex 35 i els poders fàctics de l’estat són els qui dicten qui governa i qui no a Espanya. I no hi pot haver cap govern que vulgui canviar l’estructura econòmica o territorial de l’estat. Els qui s’encarregaven de dir-ho al 78 eren els militars. Ara també cal afegir-hi les grans corporacions empresarials i el poder judicial.

Tot i que encara falten unes quantes hores, repetir les eleccions va esdevenint inevitable, i fins i tot sembla que sigui una opció desitjada pel PSOE. Malgrat que les enquestes li van a favor, el risc de la suma de les tres dretes extremes es manté latent. A les eleccions del 28 d’abril, en percentatge de vot gairebé van empatar. La suma de vots del PSOE i Unides Podem va ser del 42,99%, i la de PP-Cs-Vox, del 42,82%. Només disset centèsimes de diferència impedeixen que l’extrema dreta entri al govern espanyol. Però ara sembla que això ja no és prioritat per a Sánchez. Ja governen a Andalusia i a Madrid.

Després de quatre mesos, és clar que el PSOE no vol un govern d’esquerres i encara menys amb el suport de l’independentisme català. Sánchez ja no podrà demanar el vot útil per a frenar Vox si opta per unes noves eleccions en lloc de pactar amb Podem Sánchez vol governar amb l’abstenció de les dues dretes. El PSOE ho ha repetit avui, quan Albert Rivera li ha ofert l’abstenció en canvi d’aplicar l’article 155 si la Generalitat no acata la sentència i de no concedir indults, entre més condicions. La resposta del PSOE no ha estat la del rebuig frontal, sinó de dir que amb això ja s’hi compta. Sánchez ha refermat que tornaria a aplicar el 155 si el govern de Quim Torra sortís del marc constitucional espanyol.

El problema de Rivera no és de programa. Rivera està desesperat per evitar unes eleccions en què s’ensorraria, però el PSOE, de fet, no és pas tan lluny de les demandes de Ciutadans. L’objectiu d’una repetició electoral és repartir-se amb el PP l’electorat de Ciutadans, apropiant-se bona part de les seves posicions, i en acabat establir un pacte d’estat del PSOE i el PP per deixar governar la llista més votada. Sánchez ja no podrà demanar el vot útil contra l’extrema dreta, perquè ha demostrat que s’estima més el risc d’un tripartit ultra a la Moncloa que no pas haver de governar amb Unides Podem amb el suport dels independentistes. Per si n’hi havia cap dubte, el comunicat emès pel PSOE avui demanava un pacte per un govern progressista ‘que no depengui de les forces independentistes catalanes’. Sánchez tracta l’independentisme com si tingués la pesta.

MÉS QUESTIONS
La Generalitat rebrà 250 milions del FLA abans del 9 d’octubre. El president de la Generalitat, Ximo Puig, s’ha reunit amb la ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero. En acabat, Puig ha dit que el País Valencià rebria aquest trimestre els 450 milions de les actualitzacions de les bestretes, malgrat mantenir el pressupost de l’estat prorrogat. El ministeri s’ha compromès a resoldre les dificultats de tresoreria de l’executiu valencià mitjançant els mecanismes de finançament que ja s’han activat, però no hi ha posat data concreta. Segons Puig, abans del 9 d’octubre també es transferiran els 250 milions extra del fons de liquiditat autonòmica que corresponen al País Valencià. Però per aconseguir-ho el Consell haurà d’aprovar i trametre al govern espanyol el programa econòmic financer, un pla d’ajust que Puig s’ha compromès a enviar malgrat el recel de Compromís. Pel president de la Generalitat, sobretot és important que els diners arribin a temps per a la tresoreria, oimés ara que cal encarar les despeses de les inundacions de la setmana passada.

Més per Mallorca explorarà la via judicial per al finançament. La diputada de Més per Mallorca Joana Aina Campomar ha anunciat que el seu grup proposaria d’explorar la via judicial, a partir del mes de novembre, per a reclamar els 177 milions d’euros pendents del finançament autonòmic a l’estat espanyol, mitjançant una esmena a la proposició no de llei (PNL) que defensaran el PSIB i Podem al ple del parlament que es farà aquesta setmana. Més votarà a favor de la proposició i alhora defensarà una esmena en què sol·licitarà que el parlament insti, de manera més contundent, la ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero, a complir el compromís adquirit el 2018 de pagar els 177 milions d’euros pendents abans d’acabar l’any. Cal recordar que la Generalitat de Catalunya ja ha utilitzat la via judicial per obligar el govern espanyol a pagar els endarreriments del sistema de finançament vigent.

El govern espanyol assegura que es posarà en contacte immediatament amb els afectats per les inundacions. La delegació del govern espanyol al País Valencià assegura que ha començat a treballar amb ajuntaments i diputacions per gestionar els ajuts que podran sol·licitar els afectats per les inundacions al Baix Segura. El delegat del govern espanyol, Juan Carlos Fulgencio, ha mirat de tranquil·litzar els ciutadans i les administracions i ha dit que s’aplicaria immediatament el compromís del president espanyol, Pedro Sánchez, amb els afectats. Ha dit que la seva delegació era conscient dels danys a l’agricultura, als centres sanitaris i escolars i als béns de particulars. També ha recordat la prioritat de restablir els serveis públics perquè funcionin amb normalitat i que els damnificats podran acollir-se a subvencions de Protecció Civil per a atendre situacions d’emergència o de naturalesa catastròfica. El termini per a presentar les sol·licituds és d’un mes, de manera telemàtica o en qualsevol registre de l’administració de l’estat, de la Generalitat, de les diputacions o dels ajuntaments.

El govern espanyol encara no ha pagat ni un euro als afectats per les inundacions del Llevant mallorquí. Ara que les inundacions han tornat a fer mal, en aquest cas a la comarca del Baix Segura, i que es tornaran a demanar ajuts al govern espanyol, cal tenir present el cas de Mallorca. El govern espanyol encara no ha pagat cap euro dels ajuts promesos per reparar els danys causats per les inundacions del Llevant mallorquí de fa onze mesos. Segons els batlles dels municipis perjudicats, dels 20,1 milions d’euros que Pedro Sánchez es va comprometre a pagar, encara no n’ha abonat ni cinc. La valoració total dels danys de les riuades és de 40,1 milions d’euros i el govern espanyol n’ha de pagar el 50%. La riuada deixà tretze morts i enormes danys en cases i infrastructures públiques. El municipi més afectat va ser Sant Llorenç del Cardassar, on encara no s’han acabat de reconstruir bona part de les edificacions. Només en aquest municipi, el govern espanyol hi ha de pagar 6,8 milions d’euros.

L’APLEC denuncia que el Ministeri d’Educació francès ha suspès el concurs de professors de català. L’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC) ha denunciat que el Ministeri d’Educació francès havia suspès el concurs de professors de català per al 2020. En un comunicat, l’APLEC diu que la decisió és ‘històrica’ i que el concurs no s’havia interromput mai d’ençà que es va crear, el 1992. ‘La decisió és encara més sorprenent quan se sap que hi ha sempre una desena de col·legis de Catalunya Nord que no tenen professor de català, i que la demanda de les famílies no és coberta’, afegeixen. Justament fa pocs dies que es va presentar l’Oficina Pública de la Llengua Catalana, en què representants de les institucions franceses van destacar ‘l’interès de l’estat a participar en la promoció de la llengua catalana’. L’APLEC demana a tots els electes catalans d’intervenir-hi i al Ministeri d’Educació francès de corregir d’urgència la decisió, que qualifica d’incomprensible i inacceptable. I avisa que estudia de mobilitzar pares, alumnes i professors si no s’anul·la ràpidament la suspensió del concurs del 2020. ‘Pocs mesos abans de cites electorals, la manca de respecte ostensible del govern per la llengua catalana i pel seu ensenyament és inexplicable’, afegeix.

LA XIFRA
Un 8% serà l’augment de passatgers que tindrà l’aeroport de Menorca aquest hivern. Es deu sobretot a una nova connexió amb València, a càrrec de Ryanair. També hi haurà més seients per a viatjar a Londres. Precisament, s’enllesteix un pla de rutes per a explorar connexions de Menorca amb dotze països.

TAL DIA COM AVUI
El 16 de setembre de 1976 s’inaugurava a Perpinyà la Bressola de Sant Galdric, la primera escola catalana de Catalunya Nord en temps moderns. Dels 7 alumnes d’aquell primer curs, la Bressola ha passat a 8 centres escolars (7 escoles i un col·legi) amb més de 1.000 alumnes.