Joan Carles Girbés: ’Ara hi ha la necessitat de crear editorials mitjanes fortes’

Joan Carles Girbés (Carcaixent, 1974) és des de fa cinc mesos el director editorial d’Ara Llibres, que inclou el segell de no-ficció Ara Llibres, el segell Amsterdam per a les obres de ficció i Now Books, que edita els títols en espanyol. Aquest grup editorial forma part de la cooperativa cultural Som, que fins l’any passat s’anomenava Cultura 03. Girbés hi ha arribat coincidint amb aquest canvi, en substitució d’Izaskun Arretxe, que se’n va anar a l’Institut Ramon Llull. I poc després d’incorporar-s’hi, el grup Som ha adquirit la històrica Col·lecció Bernat Metge de clàssics grecs i llatins, que va fundar Francesc Cambó el 1922. Girbés també ha rebut l’encàrrec de reactivar-la i dinamitzar-la.

L’editor es va formar a Bromera, on va arribar a ser el director editorial, i l’any 2014 va fundar l’editorial Sembra Llibres, juntament amb el músic Xavi Sarrià. El pas a Ara Llibres, al final del 2016, va sorprendre, sobretot als qui pensaven que Sembra Llibres era el seu projecte personal, on havia fet una feina ingent, amb la incorporació de vint títols al catàleg en només en dos anys.

Ens trobem amb ell a la llibreria Laie, on passem una bona estona parlant d’aquesta nova vida professional i també personal que ha iniciat, de la decisió de deixar Sembra Llibres i del moment cultural i polític que viu el País Valencià. Ens explica que ara per ara passa moltes hores al tren, amunt i avall, de Barcelona a València i de València a Barcelona. Però que aquests viatges són moments de calma i de lectura, de llibres del catàleg i d’aquells que vindran. I diu que ara que farà sis mesos que ha assumit la direcció d’Ara Llibres és quan es començaran a visualitzar alguns canvis i els primers títols ja encarregats per ell.

—El primer títol que vaig contractar va ser Llàgrimes de sal de Pietro Bartolo, el metge de Lampedusa que ha estat dues dècades atenent l’allau d’immigrants que arriben cada dia a l’illa. I el llibre de la Bel Olid Vides aturades ha estat el primer que ha eixit publicat de la meva nova etapa. Dos títols de temàtica social compromesa. Poder donar veu a persones com Pietro Bartolo és una de les grandeses d’aquest ofici. Són persones com aquesta que donen sentit a la feina d’editor. Són persones que ens comprometen amb el present. Tot i que hem d’editar de tot, és clar.

—Quina novetat aporta aquest llibre dins els criteris que imprimiu a Ara Llibres?
—Enceta una petita modificació: fins ara el segell Ara Llibres oferia sobretot obres de temàtica catalana d’autors d’ací. A partir d’ara, continuarem aquesta línia de temàtiques pròpies, i la complementarem amb obres de temàtica semblant provinents d’uns altres llengües, per ampliar la mirada sobre aquests temes que ens afecten com a lectors o que ens haurien d’afectar.

—El llibre de Pietro Bartolo és molt Girbés, trobo. Em va fer pensar en el que vau publicar a Sembra Llibres, Córrer sense por, el cas de la Samia, la jove atleta de Somàlia que fugint de la guerra va acabar morint a les aigües de la Mediterrània.
—Precisament, ara quan vam portar Pietro Bartolo a Barcelona, a presentar el llibre, li vaig demanar per la Samia i em va dir que ell la va reconèixer, quan va arribar el cadàver a les costes de Lampedusa. És molt fort. Quan va fer el reconeixement del cos no ho sabia, és clar, però unes setmanes després la van identificar i ho recordava. Són fils de continuïtat editorial. Supose que les temàtiques que t’interessen les acabes traspassant al catàleg.

En aquest moment Girbés rep un WhatsApp i la conversa canvia.

—Avui han canviat el disseny de La Veu del País Valencià. Ha agafat la publicació una nova generació, que són pròxims, són amics, i també hi ha afinitat política. Amb projectes com aquest s’obren unes possibilitats transversals molt potents del que ha de ser el País Valencià. Els nous responsables, Salva Almenar i Ignasi Muñoz, diuen que volen fer un diari per a un país normal, sense complexos. Era la mateixa idea que vam exposar en Xavi Sarrià i jo quan vam presentar Sembra Llibres. Necessitem mitjans de comunicació en valencià.

—Com veieu el moment que viu el País Valencià?
—Coincidint amb el moment que me’n vaig anar de València es van començar a visualitzar accions més clares de la Generalitat, com la Declaració de Palma. Fins llavors les accions havien estat tímides i lentes, més enllà de gests que calia fer, com amb les víctimes del metro de València. Però necessitàvem accions més estructurals, perquè tot és tan fràgil i incipient… I m’alegra veure que en educació i cultura es visualitzen canvis. En Vicent Marzà forma part d’aquesta generació desacomplexada. És molt important que cadascú en el seu àmbit faci allò que li corresponga, tant des de la conselleria com des d’una petita editorial com Sembra Llibres. També es pot canviar el món editant llibres.

—A molts va sorprendre que us n’anéssiu de Sembra Llibres per assumir la direcció editorial d’Ara Llibres. Fa pocs dies vau anunciar que fins i tot havíeu deixat la cooperativa.
—He deixat definitivament Sembra Llibres perquè és una cooperativa de dues persones i no pot ser que una no hi siga. Aquest pas enrere l’he fet perquè crec que és el millor per a l’editorial. En aquest projecte no hi caben personalismes, sinó que cal construir una editorial amb personalitat. I per fer-ho no es pot treballar des de la distància. I pense que l’editorial anirà millor sense mi, en les circumstàncies actuals. I entra de soci de la cooperativa Borja Català, que ja feia d’editor. L’editorial cal que siga viva.

—Havíeu fet molta feina en dos anys. Heu deixat un catàleg amb vint títols.
—Tenia la sensació que havíem de fer catàleg. Però deu títols l’any és un nombre de llibres que es poden treballar i promocionar bé. Amb molta feina, és clar. Però és un estímul que els llibres es venguen, que els lectors responguen.

—Sí, Sembra Llibres ha sabut connectar amb els lectors del País Valencià i també amb els del Principat. Això, que hauria de ser fàcil, no ho és a la pràctica.
—Això és una qüestió mental, de pensar en un país gran o en un país petit. Tot i que hi ha títols més concrets, pensats per al públic valencià, com el llibre de l’accident del metro de València o la desfeta de la RTVV o el llibre de l’Horta. Aquests també s’han de fer. Però els llibres van adreçats a tot el domini lingüístic i així és quan funcionen, perquè és natural i coherent. Ho vam aconseguir amb el llibre d’articles de la Marta Rojals, que fou un dels més venuts per Sant Jordi. I el fet que la Marta Rojals confie en una petita editorial valenciana és molt bo que no siga notícia. És la normalitat que es va imposant. I si treballem d’aquesta manera en tots els àmbits i treballem plegats, avançarem. Per una altra banda, des del punt de vista editorial, al País Valencià s’han fet molts esforços per aconseguir aquesta normalització i ara, des d’Ara Llibres, una de les coses que em motiva molt és fer el camí invers.

—Ens podeu explicar per què vau deixar un projecte tan personal com Sembra Llibres, amb només dos anys de vida?
—Hi ha raons de caràcter familiar, però certament quan l’Oriol Soler em va venir a veure i em va proposar la direcció d’Ara Llibres em va fer una proposta molt estimulant.

—I què us va proposar?
—Agafar les regnes d’una editorial sanejada, amb un equip molt bo i il·lusionat, en un moment de canvi. En aquell moment ja es començava a mostrar la feina per fidelitzar autors com Marc Pastor o Jenn Díaz. El catàleg hi aposta. Per una altra banda, facilitava molt les coses el fet que jo ocupés un càrrec vacant. Izaskun Arretxe havia marxat i hi havia un buit. I també és interessant el lloc que ha d’ocupar Ara Llibres en aquest moment que viu el sector editorial en català: hi ha una gran proliferació d’editorials petites independents, hi ha un gran grup i ara hi ha la necessitat de crear editorials mitjanes fortes. Les editorials petites fan una gran feina, però sovint es troben limitades per la manca de musculatura econòmica a l’hora d’afrontar certs projectes. I a mi el que se’m demana és d’implantar l’esperit de les editorials independents en un segell més gran.

—Amb quants treballadors compta Ara Llibres? I quants títols conformen fins ara el seu catàleg?
—Som deu treballadors. I té més de cinc-cents títols, entre tots els segells del grup.

—Es veuen canvis en el segell Amsterdam també?
—Redissenyem la coberta i la tipografia, en tots els títols, que contindrà un munt de petits detalls nous: el logotip serà més quadrat, el dibuix d’una caseta al llom, que sembla de la ciutat neerlandesa, etc. I a l’estiu tornarem a fer l”Amsterdam Tour’, que consisteix a visitar llibreters de tot el país. Jo crec que entre en el millor moment de l’editorial. Ens trobem en una posició molt bona i tenim un catàleg magnífic per a lluir, d’autors internacionals (Pynchon, Delillo, Morrison…) i també d’ací. Hem de situar Amsterdam com a segell central en l’àmbit de la literatura catalana. I això ho aconseguirem amb la generositat dels autors…

—La generositat dels autors? Què voleu dir?
—Si no comptes amb la generositat dels autors, que et fan confiança, malament. Hi ha una gran quantitat i varietat de segells al mercat. Nosaltres podem oferir proximitat, independència i potencial per fer créixer els llibres. Ara ja tenim autors molt potents de la literatura catalana i els hem de fer valdre. Això és el que ens proposem, coincidint amb el desè aniversari d’Amsterdam, a partir del juny.

—Un dels fets més destacats de la vostra incorporació a Ara Llibres és que també us feu càrrec de la Col·lecció Bernat Metge, que acaba d’adquirir el grup Som.
—És un dels projectes que em van proposar i que em va fer decidir. No podia dir que no a aquest projecte.

—La presentació del canvi de propietaris i de la nova etapa de la Col·lecció Bernat Metge es va fer en un acte solemne al Caixafòrum, amb una conferència de l’escriptor i traductor Joan F. Mira. Vau proposar-lo vós, Mira?
—En l’acte érem dos valencians parlant de la Col·lecció Bernat Metge, citant Joan Esterlich, mallorquí, que fou el primer director de la col·lecció. I em donava tanta tranquil·litat que fos Joan F. Mira… Volíem una conferència inspiradora al voltant dels clàssics, que ens guiés cap al futur, per reivindicar-nos avui. Joan F. Mira va ser impecable, i té una autoritat! Per a mi i per a molta gent de la meva generació és un referent en l’àmbit de la reivindicació del país.

—I com afronteu el projecte de reactivar la Col·lecció Bernat Metge?
—La Bernat Metge passa a formar part del grup Som i aquesta és la primera acció que fa Som amb aquest nom. La col·lecció passa a gestionar-se des d’Ara Llibres, que és el que ha de ser. I s’incorpora a l’equip Raül Garrigasait, que ja portava la Bernat Metge abans i que ens ajudarà a ordenar les publicacions futures, les dels cinc anys vinents, amb vista a preparar el centenari de la Col·lecció. La idea és publicar obres de referència dels clàssics que per una raó o una altra, encara no són a la Bernat Metge. Per exemple, la Metafísica d’Aristòtil o completar els Discursos de Ciceró o culminar la traducció de la Ilíada.

—Es deu pensar en algun projecte més entorn de la Bernat Metge.
—Després, hi ha la voluntat de moure el fons per acostar-lo a un públic més ampli. Hi ha antecedents d’èxit, com la selecció de títols que es va fer per a vendre a quiosc o l’edició per al diari Ara. Es van vendre uns vuit mil títols de cada operació. Això demostra que aquest fons, pensat d’una manera accessible i atractiva, es pot adreçar a un públic ampli, perquè desperta l’interès de molts lectors. Hem de veure com tornem a posar a l’abast de nous lectors algunes parts de la col·lecció. Joan Esterlich va escriure un text fundacional que tinc molt present. Vull dir ser focus d’irradiació i de la cultura dels clàssics per il·luminar la llengua i la cultura catalana i posicionar-la en la cultura europea, aquest és l’esperit. I per aconseguir-lo mirem fórmules diferents, com la pàgina web que acabem d’estrenar (bernatmetge.cat), la presència a les xarxes socials, l’organització de conferències, presentacions… per a ser altaveu dels clàssics. I no únicament lligat als llibres, sinó també a l’actualitat. Hi ha una carta que Carles Riba va escriure a Francesc Cambó l’any 1925, on li agraïa la confiança i li deia: ‘Treballaré per fer honor al meu compromís.’ M’apropie la frase. Em sent amb una enorme responsabilitat per a impulsar aquest llegat que hem heretat. És un projecte meravellós, un somni, de transcendència cultural per al país.

—Us veig transcendent.
—Sí. I pense que la Bernat Metge també ens ha d’inspirar la trajectòria d’Ara Llibres, per fer les coses amb un cert sentit de transcendència: que cada llibre que editem aporte alguna cosa a la cultura del país. És que els llibres han de provocar, t’han de trasbalsar, han de tenir conseqüències. Els editors hauríem de justificar cada llibre que publiquem. Perquè els llibres han de tenir una funció: crear nous lectors. Ara Llibres està preparada per a fer un gran pas endavant. Una editorial és una empresa cultural que no pot oblidar mai que és cultural. I el fet de tenir la Col·lecció Bernat Metge tan a prop reforçarà el projecte cultural d’Ara Llibres, que ja té i que ha tingut des del principi.