Ara hem de fer servir tot aquest enorme poder. El 27 de setembre

El país ha entès perfectament què calia fer avui. La veritat és que tenim la sort que sempre podem comptar amb la gent, amb els ciutadans d’aquest país, i la resposta que han donat una vegada més ha estat simplement extraordinària. La Meridiana ha superat qualsevol de les mobilitzacions anteriors i ha deixat clar que la nostra societat és a punt, preparada per a fer el pas definitiu el di 27. Ara ningú no pot tenir-ne cap dubte.

Aquesta campanya se centra, i se centrarà, sobretot en els nervis. Totes les campanyes polítiques ho tenen això, de fet: es tracta de posar nerviós l’adversari, fer-lo dubtar sobre què és capaç de fer, fer que pense que allò que vol aconseguir no arribarà i desanimar-lo. Quan algú no pot vèncer amb arguments, no li queda cap més remei sinó mirar de descoratjar l’altre. I per això, per a no deixar ni una sola possibilitat al defalliment, era tan important que avui s’omplís la Via Lliure. Perquè és l’antídot necessari, probablement l’antídot definitiu, només dues setmanes abans de les eleccions.

Avui tots heu vist quin país tenim. Avui tots n’heu sentit la força. Quan saltàveu com bojos al pas de la fletxa, quan us abraçàveu al del costat sense saber per què, quan ballàveu la rumba amb aquell somriure ampli a la cara, quan aplaudíeu els oradors, quan ajudàveu a retirar les tanques del recorregut, quan pujàveu als autobusos, per tornar cap a casa, i la gent encara tenia ganes d’aplaudir una estona més, de cridar més, en favor de la independència.

I això, això que heu sentit i heu viscut aquest Onze de Setembre de 2015, no ho heu d’oblidar mai. Però sobretot no ho heu d’oblidar aquestes dues setmanes vinents, i menys encara el diumenge 27. Aquest país té una força enorme, immensa, és molt poderós. Ho hem tornat a demostrar i ara hem de fer ús d’aquest poder. Ara ja no hi ha ni la mínima excusa. Aquesta força que hem sentit tots, aquesta força, l’hem de portar a les urnes el dia 27 votant les dues úniques candidatures que comptaran com un sí: Junts pel Sí i la CUP.

I els dies vinents, les dues setmanes vinents, quan proven de fer-vos por, de fer-vos dubtar, de fer-vos trontollar, penseu en la Meridiana. I quan les dues setmanes vinents tingueu algun dubte, penseu en la Meridiana. Quan algú diga que no ho aconseguirem, penseu en la Meridiana. Quan vulguen fer-vos creure que això és un somni i prou, penseu en la Meridiana. Penseu en la Meridiana per fer-vos forts i per traure forces d’on siga i continuar treballant fins al darrer minut. Això no s’ha guanyat encara, però, caram, qui pot dubtar avui que ja ho tenim molt, molt ben encarrilat? Dues setmanes. Dues setmanes només…