Ara també som culpables de l’abstenció?

Se’ns atorguen tantes responsabilitats com a individus que acabarem tots plegats catatònics. A totes les responsabilitats que ja teníem, m’hi referiré més endavant, ara hi ha gent que es dedica a criminalitzar els abstencionistes. Diuen que l’alt grau d’abstenció en les darreres eleccions municipals és la causa principal de l’ascens de Vox i, per tant, ens avisen de manera estalinista que, si a les eleccions espanyoles no anem a votar, serem els culpables de la pujada dels partits de dreta al parlament espanyol.

La veritat és que poques vegades havia assistit a una anàlisi política tan dèbil i maniquea. Primer de tot perquè, en les seves admonicions, no diuen mai a qui se suposa que hem de votar per evitar la catàstrofe. Ens proposen d’amagatotis que, perquè a Espanya no pugi la dreta, votem el PSOE? El partit de la corrupció, del 155, de les matances a la platja de Melilla, el que –us en recordeu?– anava a pactar un govern amb Albert Rivera abans de pactar amb Pablo Iglesias, el que va abandonar els principis marxistes del seu partit al congrés de Suresnes…

O ens proposen sibil·linament que votem els qui són més a l’esquerra del PSOE al congrés de Madrid, és a dir, els qui han estat fent de crossa o de soci dels mal anomenats socialistes aquests darrers anys, al govern de Madrid o a l’Ajuntament de Barcelona, per exemple? Aquests que es presentaran precipitadament sota el nom de Sumar, però que fa tota la pinta que han començat per restar, vetant certes persones, col·locant  a les llistes de Barcelona algú que no té cap lligam amb Catalunya, perpetrant les mateixes estratègies dels partits de la casta, aquells de qui havien promès de ser-ne l’alternativa…

No se m’escapa que no tots els partits són iguals. Especialment amb les polítiques relacionades amb la dona, hi ha formacions nauseabundes que ja han amenaçat de derogar lleis emancipadores. I això fa por. Ara: ens suggereixen un vot útil per evitar l’ascens de la dreta. Un vot útil per aconseguir què? Només que no pugi la dreta? Però quina dreta i on situen els marges de la dreta? Faig preguntes perquè tots els qui criden sobre aquesta qüestió no són prou clars.

Posar un cordó ideològic hauria de suposar, al meu entendre, aïllar aquells que fan unes polítiques que engreixen les desigualtats, que ajuden els bancs, que reprimeixen els ciutadans, que sempre actuen amb connivència amb la judicatura espanyola. I, aleshores, podríem parlar d’evitar no solament l’ascensió de la dreta parlamentària, sinó la dels partits que porten a terme moltes polítiques de dreta per més que les seves sigles incorporin l’adjectiu socialista. O d’aquells partits que es diuen d’esquerra i independentistes, però que fa anys que claudiquen respecte d’aquest objectiu. I ja no parlo dels partits que es diuen independentistes, però no diuen mai per a què la volen, la independència, tot i que sabem que la voldrien per a mantenir les coses tal com estan, però amb un passaport nou.

En tot cas, amigues i amics, els ciutadans que s’hagin abstingut o que s’abstinguin d’ara endavant no són o serem els responsables de la pujada de la dreta. O de les dretes! No fotem! De fet, no ho sé, però intueixo que ni tan sols els qui votaran explícitament partits reaccionaris o neofeixistes no acaben de ser responsables d’aquesta ascensió dels qui proposen la barbàrie. Perquè la barbàrie sempre ha estat aquí i no s’hi val a combatre-la ara de pressa i corrents demanant un vot com qui demana un acte de fe. I oblidant que hi ha formacions polítiques parlamentàries o extraparlamentàries, grups i grupuscles, gent de tota mena que combat cada dia les bases d’aquesta barbàrie: posant en qüestió la propietat privada de qui la fa servir per a l’enriquiment dels qui sempre es fan rics a costa dels altres; enfrontant-se cada dia a les desigualtats i a les injustícies tan grans del sistema –el sistema, no el règim: aquesta és la clau de volta de tot plegat.

Algú ha decidit d’entaforar-nos aquesta última responsabilitat: l’abstenció, diuen, ens fa culpables del creixement dels bàrbars. Però no és veritat: votar els qui fa anys que han posat la catifa perquè es produís aquesta ascensió no és la solució. De responsabilitats que ens cauen als humils ciutadans ja en tenim prou: de nosaltres depèn la salut de la llengua catalana; de nosaltres depèn la salut del planeta, hem de reciclar-ho tot mentre tants restaurants i corporacions no reciclen res; de nosaltres depèn la contaminació si anem a ciutat amb cotxe, però mentrestant les fàbriques continuen fumejant i els transports públics són pocs i depriments; de nosaltres, per acabar-ho d’arrodonir, és la responsabilitat de no morir a la carretera: ens avisen que hi ha “trams de concentració d’accidents” i, quan ho veig, sempre penso, collovaris!, si saben que en aquest tram s’hi concentren accidents que facin alguna cosa, no?, abans de posar-ho tot sobre l’esquena dels individus i individues.

A mi m’agradaria que deixessin d’alliçonar-me, la veritat. A casa ja fem tant com podem i més per a millorar la societat des de la més absoluta humilitat. Ens empassem que la nostra engruna de solidaritat ajudarà a millorar el futur, encara que internament sapiguem que no és veritat. Però ja n’hi ha prou de mentides i amonestacions: qui vulgui abstenir-se, que ho faci amb tota llibertat. Perquè els responsables de la catàstrofe no som nosaltres: porten vestits cars, formen part de consells d’administració, se’n riuen de tots nosaltres i alguns porten uniforme. Revisionistes de tots els països, aneu-vos-en a fer punyetes!