Aquesta manera peculiar de llegir la constitució que té Felipe de Borbó

Què ha de dir? No té on agafar-se i no entén res del què està passant al seu voltant. Ell n’estava convençut que el 3 d’octubre passat era el seu particular 23F. I no sap, perquè a les televisions espanyoles mai l’han passada i del seu anglès no me n’acabe de refiar, que hi ha una escena de “Si, ministre”, aquella sèrie memorable, en la qual el primer ministre li diu a Sir Humphrey, molt cofoi: “I això podrien ser les meues Falkland (Malvines)”. Llavors el seu secretari li respon: “En pot estar segur, senyor ministre. Seran les seues malvines, però votè serà Galtieri”. Només cal veure la cara que feia el Borbó al sopar. Era un poema, acompanyat pel rostre de la senyora Sáenz de Santamaria. Impagable. I defensar la constitució? Sempre que convinga, a garrotades. Però només els articles que li vagen a favor.

El Delegat diu que era present quan la conversa entre el Borbó i l’Ada. I, què curiós, qualifica de “molt interessant” la tal conversa i afegeix: “Desitjo que ajudi a normalitzar la relació institucional”. I jo me’n alegro molt de que tots dos conversadors i el majordom comparteixin idèntica interpretació de la Constitució espanyola.

Si tenim el món ple d’advocats i jutges és perquè cada paràgraf de cada text legal pot tenir diverses interpretacions. Ara ja veiem que aquestes tres il•lustres personatges entenen que la SEVA constitució ordena fer TOT el que calgui per a mantenir la unitat de la seva pàtria.

A més dels punts que cita en Vicent que aquests fervents constitucionalistes mai no tenen en compte, jo em preguntaria per què no planten cara al Marroc i a la República Àrab Sahrauí Democràtica, que ben bé que varen trencar la unitat d’Espanya emportant-se el Sàhara Espanyol fa quaranta anys. I a més a més la Guinea Espanyola, Sidi Ifni, Cuba, Filipines… i seguim fins la glòria de quan “en el Imperio nunca se pone el sol”.

Per què ens tenen aquest odi tant profund i visceral i des de fa tant de temps?

Visca la República!

Cert. Ells entenen la unitat i la igualtat com uniformitat. el mateix idioma i un únic model, color i talla de samarreta per tots, el que li escau a l’autoritari que els imposa. Altres entenem que la igualtat -i la llibertat- és el respecte i tracte igual a les llengües de tothom i triar cadascú el model, color i talla de samarreta que li agrada i acomoda. I a aprendre idiomes i a fer amics, sense supremacies ni discriminacions dogmàtiques!. No és això el que diuen les constitucions i el dret internacional?

Un personatge així, que en principi hauria de ser de tots i defensar a tots, està d’ acord amb la violència del dia 1-O dient que respecta la constitució, quina ??. Segons ells l’ 1-O era il.legal; doncs bé, parlem d’ il.legalitats: és legal el què ha fet la seva germana i el seu cunyat ?; és legal tota la corrupció de guà blanc i corbata ??;………………..Per aquests casos, on són les porres ?? ,
on és la violència ??,………..

ho has dit molt bé, paraula màgica: AMIGUISME.
Es resumeix en aquesta paraula totalment tot, permeteu-me aquesta doble afirmació.
perquè no hi ha res més darrera això…..ni patria, ni bandera, ni cullonades¡¡¡ perdo¡
diners, diners, poder, ara es en florentino….que la gent ezpañola el venera per a ser tan llest….volen dir: potser es un gran empresari de lo seu,pero que amb diners a la buxaca , ha fet el seu propi SODOMA GOMORRA. pero ell es un més d’aquesta teranyina, gran teranyina, que amb els anys, s’anat escampant i…que ja té a dins l’abella reina, que no ha calgut rendir-se, perquè ja li agrada el que li estan oferint.

FINS QUAN ELS HEM D’AGUANTAR…
Us adoneu que no parem de parlar d’aquesta púrria de personatges corruptes i antidemocràtics, del govern espanyol, de les instàncies judicials, de la corona…, en comptes de poder parlar de la república, dels valors per un futur lluminós, esperançat que farien insignificants les mentides, les amenaces, les pors, els càstics…diaris que hem d’aguantar i patir, encara, d’aquesta plaga que ho infecta tot. A mi l’indignació perpètua no em serveix si no va acompanyada d’accions per canviar-ho tot.
L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

No demanarà perdó, ja que és espanyol.
Encara que el demanés, seria impossible d’oblidar. Per tant, està molt bé que ell tampoc no s’oblidi de nosaltres, els seus adversaris, i recordi que no és benvingut al país que serà, plenament, una repúblic a catalana.
Està bé que separem el gra de la palla i no ens deixem entabanar pels falsos manyacs, sinó que valorem les paraules sinceres. Em refereixo a parlar en català. Tan el rei preparao, com el senyor baixet del bigoti transparent parlen -o diuen parlar en la intimitat- el nostre idioma. (També el parlen una bona colla de mesells) Mentre que d’altres persones que respecten la nostra nació ens parlen en la seva llengua, el castellà. Penso en R.Cotarelo, S. De Toro, J.Pérez-Royo i d’altres. No els cal la impostura. Nosaltres també volem respectar les altres societats, si es mereixen ser respectades, i no cal aparentar un apropament si no és sincer.

És tan fàcil evidenciar les contradiccions, interessos disfressats, mentidas d’aquests defensors de la pàtria i del seu status, que espero que el nostre apreciat director, emplei el temps estalviat en escriure aquest editorial, en informar-se per explicar-nos l’acord per l’investidura del president… Perdoneu, escric això en to de broma, per alleugerar l’indignaciò per la visita reial amb els seus bufons, per les discussions entre els nostres partits, per aquest punt mort on ens trovem… Si he de dir que m’han faltat unes línies dedicades a la batllessa de la nostra capital, però pot ser això no és gaire correcte ara que volem “ampliar la base” amb gent que mai s’acostará a la nostra causa…
No expresaré cap opiniò sobre el tema editorial, tan sols convidaros a baixar uns comentaris avall i rellegir el d’en Pep Agulló, rellegir fins que la seva reflexiò ens quedi gravada i tornem a parlar del que realment importa. Gràcies.

A la mona franquista que protagonitzà la Transició (Fraga i Cia.) el vestit de seda democràtic li esqueia fatal. Quan es movia una mica, de seguida ensenyava les seves vergonyes peludes. La seda, a més, l’engavanyava i molestava, i no ho dissimulava. Per què ho havia de fer? La mona havia guanyat la guerra —l’únic feixisme victoriós al s. XX— i haver de fer tanta comèdia amb tal disfressa la irritava i amb raó, malgrat que formés part del vergonyós pacte per preservar els seus privilegis.
La filla de la mona (Aznar i Cia.) es va esmerçar a refer el vestit de seda, a recosir-lo més a mida, tasca per a la qual va comptar amb la impagable col.laboració del sastre català, que, a més, la va introduir a clubs de tradició democràtica (OTAN, UE…). Els sastre català —no aprèn ni a fum de sabatots— confiava que el vestit a mida acabaria potser canviant a la mona per dins… però aviat constatà, desil.lusionat, la saviesa de la vella dita castellana: “aunque la mona se vista de seda, mona se queda”.
Amb els néts de la mona (Rivera-Arrimadas i Cia.) hom hi ha invertit molt, i al final han aconseguit tipets de Emilio Tucci on el vestit de seda hi encaixa molt bé. Però… ai las!, l’ADN de la mona és implacable, i fa que, de tant en tant, els seus maniquis quedin amb el cul a l’aire. Un cul pelut i autoritari que darrerament han ensenyat prou. I és que els gens, com bé ens diuen els experts, és egoista: es dota de l’embolcall més adient i eficaç per a sobreviure en qualsevol medi. Amb l’inestimable suport, en aquest cas, del clan dels caçadors d’elefants, que se senten més còmodes desfilant amb l’escopeta davant dels simis, que no pas davant dels sastres de la seda, uns finolis consentits i democràtics que ara, a més, rebutgen fer-los un vestit!

Mentalitat d’estat. Parlem de nosaltres i deixem els altres en pau…no hi posem temps en el que no interessa…saber el què i el com per enfocar-nos cap a la República…Parlem d’ella i els petits passos que va fent per anar creixent…enfoquem-nos en el soroll de cassoles que és més important del que podem imaginar…i molts petits canvis que van succeint dia a dia dins nostre que ens porten a fer créixer el nosaltres.
Llibertat presos polítics i exiliats i embargats.

Don si Vicent, només defensar segons que i per la força de les armes, ja ho hem vist. Perquè els altres articles que comentes, els podrien espatllar el negoci, perquè el Reino lamentablement és un negoci, que alguns en diuen Pàtria SA. Em refereixo a la notícia que s’acaba de publicar de la querella criminal contra en Florentí Real Madrid i els quaranta lladregots. Obriu els ulls que us estan furtant el país, a vosaltres, als vostre fills i als vostres nets.
Completament actual les cançons de la Trinca – El Califa i l’article 26 O 155.

Quan desde el Gobierno es tergiversa la veritat, es diuen mentides que argumenten desde l’abús de poder que practiquen amb els mitjans de comunicació, el joc és tant brut que no és ni just ni tolerable.
El pròpi article 155 esdevé inconstitucional desde el mateix moment en que el “Gobierno” que l’aplica no compleix prèviament d’altres articles de la “Constitución” ni “las leyes del Estado” ni respecta la separació de poders.
La interpretació ďun article tant indefinit per part de qui abans vulnera la llei i no respecta drets fonamentals és simplement que “en virtud del 155 hago lo que quiero porque yo ahora soy la ley y hay que cumplirla”
Valents dictadors als ulls de la ciutadania europea.
Per fer honor a la veritat i a la democràcia la posta en marxa de la República Catalana és necessària.