Raimon publicarà els seus dietaris de 1982-83, al setembre

Com cada juliol d’ençà de fa uns anys, el president del Grup 62, Josep Ramoneda, i el director editorial, Emili Rosales, han fet balanç del primer quadrimestre de l’any i han anunciat les novetats més destacades de la tardor. Ramoneda ha anunciat un creixement continuat postpandèmia del sector editorial en català, que del gener a l’abril ha augmentat d’un 10% les vendes en conjunt, en relació amb els mateixos mesos de l’any passat.

Ramoneda també ha destacat la compra del grup Bromera el passat mes de gener. Dels seus sis segells (entre els quals, Bromera, Més Llibres i Ànima Llibres), no n’ha donat cap informació ni novetats. Ha destacat la seva autonomia, ha dit que la seu continuarà a Alzira i que es mantindran els editors i el director i fundador del segell, Josep Gregori.

Els responsables del Grup 62 consideren que la nova situació política del País Valencià és preocupant, sobretot en relació amb els embats contra la llengua. Però Ramoneda ha matisat: “La situació política és preocupant, però també és veritat que podria donar una certa dinàmica resistencial a tot un sector, que és l’edició en català al País Valencià, i en aquest sentit, l’edició en català es troba prou consolidada perquè no hagi de patir les conseqüències d’unes accions que segurament aniran orientades, però que tinc la sensació que seran fàcils d’eludir.”

Ramoneda ha reconegut que el problema de la distribució i logística amb Entredos ha afectat totes les editorials, també les del seu grup, que sense aquest entrebanc encara hauria pogut tenir unes xifres de venda més altes. Per Ramoneda, el funcionament d’Entredos ha millorat sensiblement i ja es veu llum al final del túnel.

En una anàlisi més detallada, Emili Rosales ha explicat que el Grup 62 (amb els segells Edicions 62, Proa, Columna i Empúries, entre més) encapçala el sector: gairebé un llibre de cada tres que es venen en català és del grup, que s’endú el 31% de les vendes totals del sector. Hem de recordar que el Grup 62 publica 400 títols anuals.

I entre els llibres més venuts d’aquesta primera part de l’any ha destacat els llibres d’Andreu Claret (París érem nosaltres, premi Ramon Llull), Marta Orriols (La possibilitat de dir-ne casa) i, per sobre de tots, el més venut d’ençà de començament d’any, el de Gemma Ruiz, Les nostres mares (premi Sant Jordi), del qual s’han col·locat a les llibreries fins ara 35.000 exemplars.

Novetats de tardor: Raimon, Núria Cadenes, Carlota Gurt, Iolanda Batallé

Entre les novetats que ens oferirà l’editorial aquest mes de setembre, la més destacada és la de Raimon. El cantautor publicarà el 20 de setembre el llibre memorialístic Personal i transferible (Empúries), els dietaris que va escriure els anys 1982-83, una època difícil en què molts cantautors van quedar bandejats durant el període anomenat de transició. Raimon prenia nota en el seu diari per fixar vivències intenses, reflexions, viatges, lectures, concerts, relacions d’amistat amb personatges com Vázquez Montalbán, Pasqual Maragall, Maria del Mar Bonet, Rafael Ribó, Espriu, Fuster, Manuel Vicent… Els apunts d’aquells anys, revisats i triats avui, són la base del llibre.

També s’ha anunciat que a final d’agost arribarà a les llibreries un nou llibre de contes de Carlota Gurt, Biografia del foc (Proa), que parlen de la incertesa terrorífica del viure i alhora plena de possibilitats. Per les seves pàgines hi desfilen herois de l’angoixa i esclaus de l’amor, mares moribundes, personatges que no saben on van ni com hi arribaran.

Emili Rosales ha destacat com a fenomen d’aquesta tardor la nova novel·la de Iolanda Batallé, després de nou anys sense publicar: Massa deutes amb les flors (Columna), títol que prové d’un vers d’Antònia Vicens. La novel·la parla d’un poble del Pirineu que es va perdre a la dècada dels anys seixanta del segle XX i d’una família que resisteix i que decideix salvar-lo, i també del que significa aquesta decisió, un sacrifici continuat. Cada capítol és protagonitzat per un membre de la família, que parla directament al lector, i que va explicant una tragèdia que s’ha esdevingut en el si d’aquesta família.

També treu novetat Núria Cadenes, amb la novel·la històrica Tiberi Cèsar (Proa), ambientada a la Roma del segle I i en què reflexiona sobre el poder. I el periodista Roger de Gràcia publicarà el sorprenent Digue’m boig, una història en primera persona sobre salut mental. Impactant i punyent, l’ha definida Rosales.