30.07.2023 - 21:40
The Washington Post — Joel Achenbach
Una de les llunes de Saturn, Encèlad, ha seduït els científics durant anys amb els plomalls que s’acumulen en un oceà sota una gruixuda escorça de gel. Ara hi ha un nou element a la història, literalment: aquest oceà fred i fosc sembla que conté una forma de fòsfor, un ingredient essencial per a la vida tal com la coneixem.
Això vol dir que Encèlad té l’únic oceà, més enllà de la Terra, que se sap que conté els sis elements necessaris per a la vida.
El descobriment de fosfat de sodi dissolt, anunciat en un informe publicat dimecres a la revista Nature, fa que Encèlad sigui encara més intrigant en la recerca de mons habitables.
L’informe es basa en dades d’un instrument a bord de la nau espacial Cassini, de la NASA, que va explorar Saturn i les seves llunes durant tretze anys fins que els enginyers la van fer submergir a l’atmosfera del gegant gasós el 2017.
“Ara hem descobert que l’oceà subsuperficial d’Encèlad és el lloc més habitable del sistema solar”, va dir l’autor principal de l’article, Frank Postberg, professor de la Universitat Lliure de Berlín.
“Però això no vol dir que realment allotgi la vida, que estigui habitada”, va afegir.
De mida modesta, amb només uns quants centenars de quilòmetres de diàmetre, Encèlad sembla tenir allò que els científics anomenen un “oceà de soda”: carbonatat, amb bombolles i salat. Postberg suggereix que pot tenir un gust una mica de sabó. L’oceà s’amaga sota una capa de gel de molts quilòmetres de gruix, però les partícules congelades migren a través de les esquerdes del gel i surten a l’espai. Els plomalls de vegades s’han anomenat guèisers, però a Postberg no li agrada el terme, perquè suggereix erupcions d’aigua líquida semblants a Old Faithful.
La detecció de fòsfor va requerir anys d’anàlisi de les dades de les partícules que van impactar contra un instrument a Cassini mentre es va llançar més enllà de la lluna gelada.
El fòsfor és la P de CHNOPS, que significa carboni, hidrogen, nitrogen, oxigen, fòsfor i sofre: el sextet d’elements que, juntament amb l’aigua i l’energia, són fonamentals per a la bioquímica a la Terra. Com que és relativament rar, el fòsfor s’ha considerat un “coll d’ampolla” per a la vida, va dir Postberg.
Però és abundant a l’oceà d’Encèlad, segons Postberg i els seus col·legues. Això vol dir que l’oceà de soda no té cap coll d’ampolla. El fòsfor, afirma l’informe, és, per tant, “molt poc probable que sigui un factor limitant per a la supervivència de la vida a Encèlad”.
Malgrat que són molt lluny del sol, les llunes de gel que orbiten Júpiter i Saturn poden albergar oceans líquids perquè obtenen energia de la gravetat. Els cossos petits són premuts i estirats per les forces de marea generades en els circuits al voltant dels enormes planetes, acció que produeix calor interna. La lluna rocosa de Júpiter, Io, coberta de volcans, és l’exemple principal d’aquest fenomen. A Encèlad, l’escalfament de les marees pot impulsar ventilacions hidrotermals semblants a les que arrosseguen aigua rica en nutrients als oceans de la Terra.
La biologia encara és una ciència força embrionària i una definició bàsica de “vida” continua essent difícil de fer. Tenim una mostra amb la qual treballar, la vida terrestre, i tot i que podem dir amb seguretat què requereix, ningú no sap si aquesta és una regla universal.
La vida terrestre es construeix amb ingredients comuns. No està feta d’urani, per exemple. Però dels sis elements essencials, el fòsfor té un paper desmesurat en la bioquímica terrestre. És necessari, per exemple, per a l’estructura de l’ADN i l’ARN i per a la transferència d’energia a les cèl·lules.
“Pot haver-hi una bioquímica alternativa que no necessiti fòsfor o que empri una altra cosa? Suposo, però el fòsfor com a element té les propietats òptimes per a complir el paper que fa en la vida tal com la coneixem”, va dir Jonathan Lunine, científic planetari de la Universitat de Cornell que ha estudiat els mons oceànics i no ha format part de la investigació. “Encèlad”, va dir en un correu electrònic, “té un oceà interior tan semblant a la Terra que, si hi ha vida, la reconeixerem”.
Mikhail Zolotov és geoquímic planetari a la Universitat Estatal d’Arizona. Va revisar el nou article i va escriure un article de perspectiva per a Nature. Va dir que encara afavoreix Mart com la residència més probable de la vida més enllà de la Terra. Però ha afegit que és científic i no escriptor de ciència-ficció. I encara hi ha moltes incògnites. “No sabem com es va originar la vida i en quines condicions”, va dir.
Europa, una de les grans llunes de Júpiter, també pot tenir tots els elements CHNOPS. L’Europa Clipper, de la NASA, un orbitador que tenen previst de llançar cap a Júpiter l’any vinent, l’observarà de més a prop. Però, de moment, Encèlad és possiblement el món més fascinant del nostre sistema solar, a banda el nostre.
