17.08.2023 - 21:40
The Washington Post · Frances Vinall
Melbourne – Hi ha diversos adjectius que es poden fer servir per descriure el Mundial de futbol femení d’Austràlia i Nova Zelanda, que s’acaba diumenge. Ha estat un èxit d’assistència i televisiu, ha estat molt emocionant de veure i ha estat molt, molt, LGBT.
Hi ha almenys cent jugadores i entrenadores obertament LGBT en els trenta-dos equips que han participat en el torneig, segons càlculs d’unes quantes publicacions. Autostraddle, per exemple, diu que el torneig “probablement és l’esdeveniment esportiu més obertament LGBT de la història”.
Per això, l’impacte per a la comunitat LGBT –no solament ací, sinó arreu del món– no es pot subestimar, segons que diu Beau Newell, del programa nacional Pride in Sport d’ACON, una organització de salut LGBT. “Aquestes dones que són al Mundial ara mateix són el catalitzador del canvi. Aquestes esportistes demostren que poden ser elles mateixes, ser autèntiques i no posar en risc el seu èxit”, ha dit.
En el darrer Mundial masculí, a Catar, l’any passat, no hi va haver jugadors que es declaressin obertament gais. Però en el futbol femení, les jugadores obertament LGBT s’han convertit en una part integral de l’esport.
L’equip amfitrió, Austràlia, sembla l’equip amb més jugadores LGBT, atès que més de la meitat de la plantilla de vint-i-tres jugadores ho és obertament, inclosa la capitana i gran estrella Sam Kerr. La relació de la davantera australiana amb la jugadora nord-americana Kristie Mewis és una de les més conegudes en el món del futbol.
Al febrer, les Matildas, tal com s’anomena l’equip australià, van portar samarretes amb els colors de l’arc de Sant Martí per celebrar el World Pride de Sydney mentre jugaven contra Espanya a la Copa de les Nacions.
“Sempre m’he sentit molt orgullosa de portar els colors de l’arc de Sant Martí, és molt especial”, va dir Kerr aleshores. “Essent jo mateixa, essent fidel a allò que sóc i essent fidel amb tothom sobre qui sóc, espero que el missatge que rep el públic sigui molt positiu.”
Unes altres jugadores destacades en la competició que són obertament LGBT són Megan Rapinoe, dels Estats Units, o Marta del Brasil i Rachel Daly, d’Anglaterra; Pernille Harder, de Dinamarca, i Magdalena Eriksson, de Suècia, són parella d’ençà del 2014.
En l’elit masculina de clubs, el jugador de la A-League d’Austràlia Josh Cavallo, el davanter del Blackpool FC de la Football League One d’Anglaterra Jake Daniels, i el migcampista txec Jakub Jankto, que ha fitxat per la Serie A d’Itàlia, són alguns dels poquíssims jugadors que fa poc han declarat obertament la seva orientació sexual.
En contrast, els vídeos que expliquen les relacions entre les jugadores de diferents equips han omplert TikTok. I en les cadires dels estadis d’Austràlia i Nova Zelanda, hi ha hagut converses com ara aquesta: “Saps que la migcampista holandesa surt amb una defensa d’Austràlia, la migcampista principal d’Austràlia està promesa amb la seva ex-companya d’equip a la lliga sueca, i una de les defenses sueques està amb una jugadora italiana?”
Per als afeccionats, aquesta visibilitat i aquesta naturalitat també són importants.
Divina Blanca-Jackson, una seguidora de les Matildas de vint-i-set anys, lesbiana, que viu a Melbourne, explica que les jugadores són exemples de representació en què la seva orientació sexual forma part de la seva identitat pública, però no l’és tota. “Quan mires els mitjans de comunicació i veus persones LGBT, sovint tota la història es converteix en el fet que surten de l’armari i s’enfronten a l’homofòbia. I això és important, però també ho és veure persones que simplement són LGBT i viuen la seva vida amb total naturalitat. Si hagués vist això quan era més jove, m’hauria estat més fàcil el recorregut. Perquè hauria pogut mirar les pantalles i veure que les persones LGBT poden viure vides normals –en el sentit que tenen amics i família que els estimen, i alhora tenen èxit professional–”, explica.
