26.10.2021 - 21:50
|
Actualització: 27.10.2021 - 10:21
Fa un parell de dies a VilaWeb vam publicar aquest article, en què explicàvem que Àustria havia advertit la població sobre la possibilitat d’una apagada elèctrica general a Europa i prenia decisions per fer-hi front. L’article, a partir d’una peça de l’agència EFE, ha tingut un ressò que ens ha sorprès i que considerem significatiu, i ha suscitat preguntes dels lectors que m’agradaria respondre públicament per situar aquest afer, que és molt seriós, en el punt exacte.
Efectivament, l’exèrcit d’Àustria ha fet públic el report anual sobre les amenaces estratègiques. És escrit en llengua alemanya i el podeu descarregar en la versió pdf en d’aquesta pàgina.
És un document molt complet i interessant que inclou tot de possibles amenaces futures a l’estabilitat i la seguretat d’Àustria i de la Unió Europea. Ha cridat especialment l’atenció l’explicació detallada que s’hi fa de la possibilitat que la xarxa elèctrica europea no resistesca i això origine una apagada generalitzada i indefinida, possibilitat que s’explica a partir de la pàgina 313.
Per a contextualitzar aquest document, cal tenir en compte què ha passat amb el coronavirus. La pandèmia ha originat una situació al món, i concretament a Europa, inesperada i amb conseqüències molt importants per a tots. I això ha fet obrir els ulls als responsables de seguretat, especialment de països com ara Àustria, que té una tradició molt sòlida quant a la relació amb l’exèrcit. Vist de la perspectiva espanyola, es fa difícil d’entendre que l’exèrcit es preocupe d’una cosa com aquesta, però a Àustria l’exèrcit ha estat tradicionalment una mena de columna vertebral del país quan hi ha dificultats, com ha passat durant la pandèmia. I prevenir situacions complicades socialment des d’una perspectiva professional i apolítica és una de les tasques que fa habitualment.
D’ací ve l’anàlisi sobre l’apagada elèctrica. Però sobretot d’ací ve la decisió –que és en realitat d’on prové l’impacte de la notícia– de convertir ràpidament les bases militars en espais autosuficients que puguen sostenir una part de la infrastructura crítica, no solament militar sinó també civil, del país en cas d’apagada. Concretament, com explica aquest article de Der Standard, el diari de referència de Viena, a tot estirar el 2025 hi haurà cent casernes completament autosuficients gràcies a la inversió urgent de noranta milions d’euros. Aquestes cent casernes seran autosuficients en subministrament d’energia, menjar, calefacció, combustibles, aigua i provisions mèdiques. I és en aquest context precís, en l’explicació de per què es fa això, que la ministra de Defensa ha dit: “La qüestió no és si hi haurà una apagada general, sinó quan arribarà.” Els seus càlculs, els càlculs de l’informe, és que passarà durant els cinc anys vinents.
I el document explica això. S’hi detalla, fil per randa, que el tancament de moltes fonts d’energia europees coincidirà amb l’obertura de les connexions elèctriques transfrontereres el 2025 i, per tant, amb una dependència elèctrica més gran de l’exterior. Els mesos i anys vinents, les darreres sis centrals nuclears alemanyes i una bona part de les franceses –pel cap baix, 13 reactors dels 57 que hi ha– s’hauran apagat i Polònia haurà tancat la major part de les centrals de carbó. També s’analitzen possibles sabotatges o incidents com el que hi hagué fa poc en una línia d’alta tensió suïssa i es tenen molt en compte els episodis com més va més freqüents de clima extrem, que originen sobrecàrregues molt sobtades en el sistema, com tots hem comprovat.
Però la part més interessant de l’informe és la descripció que fa de l’impacte real d’una possible gran apagada. Perquè, partint d’experiències d’apagades parcials, l’exèrcit austríac avisa: “Les mesures de prevenció de les grans apagades a Àustria i a Europa són clarament insuficients.” Perquè l’electricitat ha envaït espais on abans no hi era. Per exemple, ara hi ha molts edificis amb portes amb codis o alarmes que no es poden obrir si se’n va la llum. O grans instal·lacions de transport i repartiment d’aigua que no funcionen sense electricitat, de manera que hi hauria subministrament d’aigua però l’aigua no arribaria on ha d’arribar. Hi ha molta calefacció que és elèctrica. I la fragilitat de l’energia d’emergència als edificis és molt gran.
Alguns lectors han dit si tot plegat no és massa alarmista. Insistesc que la previsió que fan a Àustria és que això passe aquests cinc anys vinents. Però, siga com siga, considere que la millor resposta a la pregunta és aquest fragment de l’informe, que crec que delimita molt bé el perquè d’aquesta preocupació i que a mi, personalment, em sembla un bon exemple d’honestedat i de responsabilitat pública:
“La crisi del coronavirus ha posat de manifest allò que fa anys que adverteixen els experts: la societat moderna amb prou feines està preparada per a crisis de gran abast a la xarxa i interrupcions del subministrament. No solament falten equips de protecció i mesures de preparació realistes, sinó sobretot falta una comunicació de seguretat adequada a la vida quotidiana que vaja més enllà de la gestió immediata de les crisis i aborde repetidament les mesures preventives i d’autoaprovisionament necessàries per a afrontar millor els imprevists i les incerteses. […]
Si, com es preveu, s’esdevenen noves crisis greus aquests anys vinents, podria haver-hi trasbalsos socials. Per evitar-ho, caldria una comunicació de seguretat oberta i honesta: la veritat és raonable per al poble. Les crisis que es poden esperar requereixen una gran autoeficàcia i capacitat d’autoorganització descentralitzada perquè ningú no pot atendre d’urgència milions de persones. L’estabilitat social, doncs, tan sols es pot mantenir o reconstruir de baix a dalt.”
PS. En un primer moment he enllaçat mal el document oficial. Ara ja està corregit. Demane disculpes.
Podem fer VilaWeb gràcies al suport dels lectors que s’han fet subscriptors. Per a tu són cinc euros al mes. Per a nosaltres el teu suport marca la diferència entre existir o no. Ens ajudes?
La fotografia
Ahir es va fer públic, tal com diu la tradició, el certificat que marca el final del mandat d’Angela Merkel com a cancellera. Merkel continuarà al seu lloc fins que no hi haja un nou canceller.
Vist
Avui fa quatre anys de la proclamació de la independència feta pel Parlament de Catalunya, el 2017. El Consell per la República l’ha publicada en vint-i-quatre llengües de tot el món.
