Aquest article és un plagi  

Un plagi, sí. Literalment. Un copia i enganxa. Un agafa d’aquí, agafa d’allà, suma caràcters i emociona’t.

Aquest article és un plagi i comença ara:

(obro cometes)

Nascut a Andalusia, català d’elecció. Des de l’adolescència lluitant pel català i per Catalunya i ja veieu cognoms amb Z. Born and educated in England, lived 18 years Madrid (so I know what I’m talking about) and I’m a Catalan independentist. Leonesa d’origen. Vaig venir a fer la carrera a Bcn i em vaig enamorar d’aquest país. Parlo indistintament català i castellà. Mis padres andaluces son más independentistas que @KRLS y lo son porque quieren lo mejor para sus hijos y nietos. Els catalans i les catalanes tenim les arrels que ens dóna la gana. Vallisoletano, de padres y abuelos vallisoletanos. Sin familia en CAT, donde vivo desde 2001. Independentista convencidísimo. Castellanoparlante con mis padres, catalanoparlante con mis hijos. ExFederalista votando PSC hasta Maragall. Independentista. Familia andaluza y gran parte de ella española retrógrada y en casa no se veía TV3. Yo indepe. Adoctrinamiento decían. Sóc filla d mare sevillana amant d la cultura catalana i del país q la va acollir, ha criat 4 precioses filles indepes 😉 Nieto de aragonesa y madrileño. Independentista i català. Indepe de padres japoneses. Padres andaluces. Crecí en #9barris. Castellano, catalán, inglés, francés, ingeniero. Independentista. Pares nascuts fora de Cat, fills nascuts a Cat. A casa tots independentistes, alguns han portat estelada i xumet alhora. Filla de murcià i castellana. Castellanoparlant. Estimo amb bogeria Catalunya i el català. Indepe des de la Universitat. Madre y padre de Écija. Lengua materna andaluz. Jo sóc català i independentista. 4 avis de 4 punts d’Espanya. Llengua materna castellà, llengua com a mare el català. Sóc indepe. Tengo dignidad. Soy Alemán. Mi lengua materna es el alemán. No aprendí catalán hasta el instituto. Soy independentista. Catalana per part de mare, madrilenya per part de pare. Sóc indepe i visc a Catalunya. Nét de murcians, amb parella castellanoparlant. Els dos independentistes fins la mèdula. La meva àvia andalusa, els meus avis murcians; per honorar la seva memòria, independentista perquè ningú em robarà el futur. Sóc fill criat al franquisme, de l’escola en castellà, de les bufetades per parlar en català… i independentista. Pare de Granada i mare catalana. El meu pare va morir sense entendre què feia Catalunya encara a Espanya. Tots indepes. Padres extremeños, en casa hablamos castellano y catalán, todos independentistas: por dignidad y sentido de justicia. Educada a Andalusia, convençuda que l’encaix era possible, els fets m’han demostrat el contrari i sóc independentista. Extremeny amb dona catalana filla de mare andalusa i pare madrileny. Som més independentistes que l’estel de l’estelada.

(tanco cometes)

No sé arran de quines declaracions van sorgir, totes aquestes piulades i mooooltes més, ara fa uns dies, al Twitter.

Només sé que llegir-les era significatiu i emocionant. I que confegien una fotografia preciosa d’això que ens passa i que, allà a ponent, no poden entendre de cap manera. Ni allà a ponent ni, més a prop, aquells que, per interessos partidistes, s’entesten a dividir-nos en orígens i cognoms i ximpleries tot esperant treure’n petits rèdits partidistes.

I ja està. No m’hi estendré. Perquè la cosa més rellevant és que ja no importa quina vella bajanada va causar la resposta de colors; el que compta és el collage de veus i de parers que ens dibuixa el poble que som.

I el moment que vivim.