Aquest 2018 el MACBA s’obre en canal

VilaWeb
Clàudia Rius
11.01.2018 - 02:00

Entre monopatins i cerveses, a la plaça del MACBA hi destaca una figura geomètrica. És un bloc d’alumini negre d’aspecte contundent. Es tracta de L’onada (1996), escultura de Jorge Oteiza, i és una de les poques peces de la col·lecció del museu que podem veure permanentment. Ara aquest fet canviarà, perquè el 2018 el MACBA s’obre en canal: dedicarà tota la primera planta a exposar els seus tresors. A l’aguait, amants de l’art!

L’onada d’Oteiza al MACBA

Tots els museus tenen una col·lecció pròpia. Allà hi dipositen les seves obres, que cuiden, analitzen, deixen a altres institucions i, de vegades, exposen a les seves sales mateix. Això és el que fa el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), que compta amb un dipòsit de 6.000 ítems constituït després de tres dècades d’existència.

Però ara la Col·lecció en qüestió “ja ha arribat a la maduresa”, segons explica Ferran Barenblit, director de la institució. De fet, el fons desborda els espais del museu i s’ha convertit en un referent internacional. És per això que el museu ha decidit fer-la més visible: aquest 2018, el MACBA presentarà la seva Col·lecció de manera permanent a la primera planta de l’edifici Meier.

A partir de l’octubre d’enguany, el visitant podrà descobrir allò que la institució tenia guardat entre bambolines. D’aquesta manera, s’aproximarà a la història social, política i artística des de diferents perspectives, ajudant-se d’aquestes peces per entendre els esdeveniments que han marcat l’agitat segle XX i que configuren la societat contemporània.

Tot i que la mostra serà permanent, les peces de la primera planta -unes 120 aproximadament- es presentaran de manera rotatòria. És impossible, degut a la gran quantitat d’obres, exposar-les totes juntes. Així doncs, per una banda el visitant podrà tenir diferents visions del propi fons, i per altra banda, el museu podrà continuar prestant les seves peces per a exposicions d’altres museus d’arreu del món.

Les exposicions del 2018

Tot i que la primera planta passarà a dedicar-se exclusivament al fons, els altres espais del MACBA seguiran destinant-se a exposicions temporals. Aquest 2018, totes les mostres tindran una fil discursiu comú que girarà al voltant d’una pregunta: com es transita de la modernitat a la contemporaneïtat? És així com els projectes reflexionaran sobre com s’ha conformat el nostre present.

“S’apostarà per una narració que pretén superar la història evolucionista, basada en un pensament colonial, que exclou tot allò que no s’insereixi en els seus paràmetres”, explica la institució, que considera l’art com un espai social crític. Els visitants veuran peces dels últims cinquanta anys que es relacionaran amb altres camps de coneixement, com ara la música, la psicoanàlisi, l’arquitectura o la literatura.

Al llarg del 2018, el MACBA s’endinsarà en la relació entre l’art i la construcció de coneixement i patrimoni. Per exprés desig de l’artista, l’arxiu de Francesc Torres passarà a formar part del Centre d’Estudis i Documentació MACBA. La instal·lació Francesc Torres. La campana hermètica. Espai per a una antropologia instransferible recopilarà una diversitat d’objectes clau per al procés creatiu de l’artista, en una obra de nova creació que també donarà al museu.

Per la seva banda, una exposició de Domènec mostrarà el paper essencial de l’arquitectura per estudiar el pas de la modernitat a la contemporaneïtat. A part, amb la mostra Oscar Masotta. La teoria com a acció es tractarà la relació entre l’època del tardofranquisme i la primera transició i la intel·lectualitat exiliada llatinoamericana. A més, Melanie Smith posarà èmfasi en l’absurd i el caràcter contradictori per parlar de la manera en què la història social i econòmica i l’amenaça sobre la natura s’han entreteixit amb la mateixa història de l’art al llarg de les últimes dècades.

Tancaran l’any dues grans exposicions. La primera serà una col·lectiva comissariada per Raqs Media Collective, el grup de Delhi format per Shuddhabrata Sengupta, Jeebesh Bagchi i Monica Narula, que reflexionarà sobre tots els futurs possibles en un exercici d’especulació política i estètica. El protagonista de l’última exposició de l’any serà Jaume Plensa. La mostra, en col·laboració amb el Museu Reina Sofia de Madrid, permetrà descobrir la profunda diversitat i complexitat de la seva obra realitzada des de la dècada de 1980. Qui no s’entreté, és perquè no vol.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor