08.04.2024 - 21:40
Ara fa deu anys escrivia això en el meu editorial: “Em sembla indiscutible que, havent arribat on hem arribat, han de ser ells, els federalistes, que han de presentar una explicació clara i detallada sobre com pensen atènyer el seu objectiu. Però faig retòrica, car ells mateixos saben que la proposta és una trampa, pensada només per mirar d’evitar l’aplicació del full de ruta per la independència.”
Això era el 7 d’abril de 2014, ara fa deu anys, el dia que Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera havien anat a Madrid, al congrés espanyol, a demanar permís per a fer un referèndum sobre la independència de Catalunya, mentre l’esquerra espanyola s’omplia la boca parlant de federalisme.
Joan Herrera mateix, que representava allò que aleshores es deia ICV, reclamava no pas la independència sinó un estat espanyol federal –i fins i tot van canviar la pregunta del 9-N per ells. I, no cal dir-ho, el PSOE i el PSC, que en aquell moment defensava –Miquel Iceta ho va fer en públic i és enregistrat– el referèndum d’autodeterminació.
El problema, com vaig escriure aleshores, és que el federalisme era tan sols un instrument sense cap credibilitat, simplement un parany, una argúcia per a mirar de retardar o evitar el procés d’independència. Cosa que, vista de la perspectiva dels deu anys passats, és impossible de discutir: avui no solament continuem sense tenir cap “explicació clara i detallada sobre com pensen atènyer el seu objectiu”, sinó que a Espanya ja no trobareu ningú que ens parle de federalisme. El Primer d’Octubre s’ho va endur, també, això.
I deu anys després és bo de recordar-ho, de confirmar-ho, de constatar-ho. Han desaparegut. No existeixen. El federalisme ja no és avui una alternativa a mig camí entre l’Espanya eterna i la independència. I és bo de celebrar-ho, sobretot, en un moment de tants nervis com el que vivim, en què tots plegats perillem de deixar-nos endur pels sentiments immediats que tan sovint no deixen veure la imatge completa.
El moviment independentista ha fet moltíssimes coses bé i aquesta ha estat una de les millors: netejar l’ambient i aclarir les coses. Quants de vosaltres, estimats lectors, no havíeu estat federalistes temps enrere? Doncs això…
PS1. La meua escena favorita d’aquell dia té de protagonista Alfred Bosch, un dels polítics cremats per Esquerra Republicana, ells deuen saber per què. En aquell temps era diputat al congrés espanyol i quan Rajoy va fer aquella comparança dient si volíem ser “l’illa de Robinson Crusoe”, Bosch, ràpid i viu, va respondre: “Ara som Divendres, l’esclau de Crusoe. Per a nosaltres ser Crusoe ja seria molt.” Ho signe encara avui, deu anys després.
PS2. El ple del Constitucional espanyol deliberarà avui sobre la petició de Pedro Sánchez de prohibir la tramitació de la ILP sobre la independència presentada per Solidaritat. I, sorprenentment, no és clar què decidirà. Ens ho explica en aquest article Josep Casulleras.
PS3. El model de VilaWeb es basa en el fet que uns quants paguen una quota voluntària perquè les informacions que publiquem puguen ser d’accés obert per a tothom; cosa que afavoreix una expansió del model de país i de món que probablement, amb els matisos que calga, tots compartim i volem. Per a continuar-ho fent necessitem augmentar el nombre de subscriptors. Si ja ho sou, moltíssimes gràcies. Però si llegiu cada dia VilaWeb sense pagar res, us demane per favor si no podeu fer un petit esforç i subscriure-us-hi, o bé fer una donació voluntària, anant a aquesta pàgina.
