16.12.2022 - 21:40
El desembre del 2006 vaig visitar Romania, quan el país era a punt de formar part de la Unió Europea, i vaig poder parlar mitja hora, al seu despatx, amb la ministra de Justícia d’aleshores, Monica Luisa Macovei, una dona que em va impressionar molt.
A les eleccions de dos anys abans hi va haver una gran sorpresa quan els electors van donar la victòria al Partit Democràtic. Els romanesos esperaven que l’entrada a la Unió Europea canviaria les seues vides i van optar a les urnes pel grup més liberal i europeista. En el nou govern, i per a sorpresa de tot el món, Macovei va ser nomenada ministra de Justícia.
La nova ministra va engegar de seguida una croada contra la corrupció que la va portar fins i tot a ordenar la detenció de dos ministres companys seus mentre eren reunits, d’un grapat de diputats, de nou jutges i d’un centenar de càrrecs policíacs en una neteja sense precedents. I va fer aprovar lleis pròpies de països escandinaus.
Quan vam acabar la conversa, ja a micròfon tancat i en un ambient més relaxat, la ministra va reconèixer al grup de periodistes que ens havíem reunit amb ella que era conscient que duraria poc en el càrrec. Recorde que va dir que a Romania tothom pensava que el preu per entrar a Europa era posar fi a la corrupció, però que aviat descobririen que les institucions europees també són plenes de corruptes, i els estats, encara més.
Tan sols tres mesos després, el senat romanès, amb el vot de molts dels seus col·legues de partit i de gairebé tota la resta de grups, va votar la seua destitució i després de molts estira-i-arronses legals i polítics finalment va ser apartada del govern el 2 d’abril per mitjà d’una oportuna remodelació. Els polítics romanesos ja tenien clar que la corrupció i Europa no eren conceptes incompatibles.
I jo, aquests dies, en vista de l’espectacle del Catargate, no m’he pogut estar de recordar-la i recordar la raó que tenia. Malauradament.
