10.12.2017 - 22:00
Tot fa pensar que avui, dia 11 de desembre de 2017, passarà a la història del nostre país com el dia en què les peces d’art de Sixena que hi ha al Museu de Lleida no seran tractades com a tals sinó com un botí polític. La via ampla de l’article 155 s’haurà aprofitat per resoldre un litigi que, amb raonaments culturals, no hauria hagut de començar mai. El cap de setmana s’acabava amb la mateixa sensació de l’1 d’octubre, és a dir, amb el convenciment que el poder es volia imposar amb la força física. Ahir a migdia es van descarregar desenes de tanques metàl·liques a les portes del Museu de Lleida, a requeriment dels Mossos d’Esquadra, que també deixaren una parella d’agents permanentment davant el centre. Segons fonts de la policia, han de garantir la seguretat arran de l’imminent operatiu de trasllat de les obres en litigi, que el jutge d’Osca ha ordenat que es faci avui.
La providència que dijous va emetre el jutge autoritzava la Guàrdia Civil a recollir els béns a partir de la mitjanit, fins i tot fent ús de la força si calia. Ningú no sap del cert en quin moment es presentarà la comitiva de la policia judicial amb els tècnics de l’Aragó. Però els responsables del museu recorden que el pla de treball presentat per l’executiu aragonès preveu que l’operació comenci a les vuit del matí.
‘Fer un cafè’ a dos quarts de vuit del matí a ‘tu ja saps on’
Moviments ciutadans de Lleida s’han organitzat per aturar avui la devolució dels béns. Durant el cap de setmana ha circulat un cartell anònim que convoca a ‘fer un cafè’ a dos quarts de vuit del matí a ‘tu ja saps on’. El fons del cartell és la façana del Museu de Lleida i al peu de la imatge hi diu: ‘No direm res sobre el Museu de Lleida, ni de la Guàrdia Civil ni del 155. Inviteu amics i amigues!’ Els CDR de Lleida i la CUP han difós el cartell per Twitter i la candidata de la CUP per Lleida, Mireia Boya, va dir en una entrevista a l’ACN que esperava que la gent defensés el museu com van fer amb els col·legis electorals l’1-O.
ejem! ejem! ejem!
Tu ja saps on no?
Fem un ☕️ i passem el matí juntes a #Lleida
Us animeu? #Dempeus pic.twitter.com/QsdWmY3yKR— CUP Països Catalans (@cupnacional) December 9, 2017
El paer socialista de Lleida, Àngel Ros, enmig de la campanya electoral, prova de nedar i guardar la roba, però no se’n surt. El cas de Sixena és molt transparent i no és fàcil de passar-hi de puntetes ni de fer-hi equilibris polítics. La consellera Meritxell Serret, de Brussel·les estant, ha denunciat que el trasllat de les obres de Sixena per part de la Guàrdia Civil és un fet ‘inconcebible en un estat democràtic’. Serret ha apuntat qui són els responsables d’aquesta situació: el PP, el PSC i Ciutadans, que amb l’aval del 155 han permès l’operació. Ha acusat aquestes formacions de vulnerar tots els valors ètics i democràtics. Troba que aquesta situació és inacceptable i lamenta que s’utilitzi la cultura com a element de divisió i com a arma política. Ros ha mirat de desvincular-se’n: defensa que l’article 155 de la constitució espanyola ha servit per a ‘restaurar l’odre constitucional’ però que, en canvi, no és previst per a decidir sobre contenciosos entre administracions ni entre administracions i particulars. També vol deixar clar que les tanques les han sol·licitades els Mossos d’Esquadra a l’empresa que subministra aquests elements per a actes públics a la ciutat, per ‘precaució policíaca’. Per intentar salvar la pròpia imatge, Ros diu que la paeria no ha donat cap ordre de posar tanques ni la guàrdia urbana forma part de cap dispositiu especial per a una possible entrada al museu. Ahir va explicar que aquest trasllat era l’execució d’unes mesures cautelars, que a parer seu no són escaients, perquè no hi ha risc per al bé a protegir. Afegia, encara, que aquest risc no hi és perquè el Museu de Lleida ofereix la mateixa seguretat que qualsevol altre museu i que hi havia més risc en el trasllat.
Membres dels cercles que preparen la protesta van explicar a VilaWeb que, malgrat que la convocatòria és a dos quarts de vuit, es podria avançar si hi havia la sospita que els tècnics que s’han d’endur les obres s’hi poguessin presentar abans. Segons la interlocutòria judicial, la Guàrdia Civil té permís per a actuar a partir de mitjanit. Així i tot, l’estat de les obres –que és molt delicat– impedirà que pugui ser una actuació ràpida i es preveu que s’allargui durant hores. La interlocutòria també estableix que qui s’hi oposi ‘podrà ser acusat de delictes de desobediència a l’autoritat i/o delictes contra l’Administració de Justícia’.
Xavi Quinquillà, membre de la Plataforma d’Entitats Culturals de Lleida, diu que ells no subscriuen la convocatòria però que tampoc no hi són contraris: ‘Allò que passi serà totalment espontani i fet per la ciutadania.’ Creu que si avui es traslladen les quaranta-quatre obres sense que hi hagi una sentència ferma –són objecte de dos recursos– serà una situació de clar abús. ‘Com que Lleida hi està compromesa, és ben lògic que faci palès, de manera cívica i pacífica, l’estupefacció per tot plegat’, diu.
També els directors de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya s’oposen a la decisió judicial. Han emès un comunicat en què manifesten el suport al museu ‘en la defensa de la unitat de la seva col·lecció’ i expressen la preocupació perquè el trasllat pugui ‘posar en perill la integritat física d’algunes de les obres, tal com els informes dels tècnics assenyalen’. També lamenten que no s’hagi dut a terme una planificació tècnica que en garanteixi en tot moment la correcta preservació. El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) també ha publicat un comunicat que condemna que el govern espanyol hagi permès l’operació gràcies a l’article 155.
L’Aragó i el 155
Els fets d’aquest llarg litigi es van accelerar a mitjan novembre. El nou titular del jutjat de primera instància número 1 d’Osca es va emparar en l’aplicació de l’article 155 a Catalunya per requerir al ministre de Cultura espanyol, Íñigo Méndez de Vigo –conseller de Cultura imposat–, que fes el trasllat d’aquests béns. En la providència deia: ‘Vist que la direcció de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha estat assumida pel ministre de Cultura…’ Així mateix, deia que els últims advertiments dirigits enguany al govern català per al lliurament de les quaranta-quatre peces ‘no van ser complerts pels anteriors responsables de Cultura de la Generalitat, Lluís Puig i Santi Vila’. Tots dos són investigats per la fiscalia per un presumpte delicte de desobediència.
Méndez de Vigo, des del primer moment, ha dit que les resolucions judicials s’han d’obeir, però que ho faria ‘sense infringir ni la legislació autonòmica ni l’espanyola’. Això, en un primer moment, el Museu de Lleida ho va interpretar com un senyal d’esperança, perquè, segons les lleis catalanes de patrimoni, els béns catalogats no es poden disgregar. Per tant, De Vigo, essent la màxima autoritat de la cultura catalana, havia de vetllar pel compliment d’aquestes lleis.
Però l’Aragó volia solucionar el litigi en plena aplicació del 155. El 30 de novembre l’audiència d’Osca va anunciar que refusava el recurs d’apel·lació presentat per la Generalitat contra la sentència del 2015, que declarava nul·les les compra-vendes de les obres de Sixena i el trasllat al monestir aragonès.
Xavier Quinquillà, de la Plataforma d’Entitats Culturals de Lleida, creu que és humiliant que tot plegat s’executi a partir de l’aplicació de l’article 155: ‘El que ha fet vessar el got és que, emparant-se en el desballestament de les nostres institucions i en absència del nostre conseller, es doni via lliure a les actuacions en contra dels interessos de Catalunya i de la normativa catalana de patrimoni.’ Quinquillà està convençut que el conflicte té molt poc a veure amb el patrimoni i molt amb qüestions merament polítiques.
La importància de la conservació de les obres
Molta gent es pregunta quin valor tenen aquestes obres que hi ha exposades al Museu de Lleida o al magatzem del centre. Ho explicava en una entrevista publicada a VilaWeb Albert Velasco, conservador del museu i veu autoritzada per a parlar del litigi entre els governs català i aragonès: ‘Aquestes peces són fonamentals per al Museu de Lleida. Aquest és l’únic museu del món que explica què és la Franja avui dia i què ha estat durant els segles en què el bisbat de Lleida ha fet un paper fonamental en aquest nexe d’unió geogràfic entre els dos territoris. El bisbat de Lleida s’endinsava en territori aragonès –les fronteres religioses no han coincidit mai amb les administratives– i això va crear tot un seguit de relacions que es remunten a l’edat mitjana.’ Velasco creu que si desposseeixen el Museu de Lleida d’aquestes peces de Sixena, perdrà un dels grans valors discursius, que és explicar aquest passat en comú.
Un dels arguments més emprats pel govern de l’Aragó per a reclamar el retorn de les obres és que la gran majoria no es troben exposades, sinó que són en un magatzem: ‘Els museus grans, com ara el British o el Louvre, potser exposen un 1% o menys del fons total. Els museus tenen les sales d’exposició que tenen i no se’n pot exposar sinó una part petita. En el cas de Lleida, ja ens hauria agradat d’exposar moltes més peces de la Franja i Sixena. Però les sales arriben fins on arriben. Les peces, encara que siguin al magatzem, són vives’, explicava Velasco en l’entrevista esmentada. També afegia que un dels problemes principals és que no hi ha cap garantia que un cop les obres surtin del Museu es puguin conservar en condicions favorables.
