25.07.2020 - 21:50
Fa molts anys que es parla d’ulleres intel·ligents i dues tecnologies associades, la realitat augmentada i la realitat virtual. Aquests últims dies s’ha tornat a parlar fortament de l’existència d’unes ulleres intel·ligents, les Apple Glasses, que la companyia de la poma pot estar desenvolupant d’ençà de fa temps. Rumors que s’han vist potenciats per la troballa de diverses patents d’Apple que semblen fetes per aquest producte. Què hi ha de cert en tot plegat? Tot seguit us mostrem tota la informació disponible d’aquest misteriós producte, i repassem els avenços en realitat augmentada i realitat virtual que han fet Apple i més companyies i els intents en aquests camps de Google, Facebook i Sony que, ara per ara, no semblen especialment reeixits.
La inversió d’Apple en la realitat augmentada
El primer que cal dir és que Apple no ha confirmat que desenvolupi ni que vagi a presentar comercialment unes ulleres de realitat augmentada o virtual. Tanmateix, aquestes últimes setmanes n’ha tornat a haver-hi rumors, el detonant dels quals ha estat una patent recent de la companyia de la poma. Els californians hi descriuen tècniques per a interaccionar amb els dispositius amb els moviments de la vista, sigui movent els ulls, parpellejant o fixant la mirada. Una millora en relació amb productes existents al mercat, on la interacció es fa movent les mans i amb la veu. Una segona patent, molt recent –del 21 de juliol –, mostra que Apple ha desenvolupat una tecnologia que transforma qualsevol superfície en una interfície tàctil. És a dir, que mitjançant unes ulleres intel·ligents podem veure projectades icones, botons i diversos elements a les finestres de casa nostra, a taules, parets, llibres i qualsevol altra part. Els podem pitjar amb les mans o la nostra vista per interaccionar-hi. Unes tecnologies que obren la porta, fins i tot, a prescindir del monitor, perquè unes ulleres d’aquesta mena poden mostrar un escriptori virtual, amb el navegador, processador de texts, jocs, etc.
Cal tenir en compte, però, que Apple fa patents d’ençà del 2015 –se n’han detectat una cinquantena– que es poden aplicar a ulleres de realitat augmentada. Malgrat tot, els rumors no tan sols es basen en les patents. Analistes que en el passat han arribat a predir nous llançaments de productes, amb fonts internes a la companyia, diuen que les ulleres són un producte real que es desenvolupa. Tanmateix, no hi ha acord amb la concreció comercial d’aquest producte, la data de la sortida al mercat. Uns preveuen que s’anunciarà enguany a la presentació anual dels nous iPhone i iPad al setembre, i es posarà a la venda durant la primera meitat del 2021. Alguns altres, la retarden fins el 2022, adduint motius tecnològics, com ara la manca de la potència de processament necessària dels xips actuals, i una vida de la bateria massa curta. Cal tenir en compte que tot deixa entreveure que les ulleres confiarien el processament informàtic a un iPhone o un iPad, perquè tenen xips més potents que permeten de reballar amb realitat augmentada (AR, per Augmented Reality) de manera normal, sense exhaurir ràpidament la bateria. De fet, Apple fa uns anys que desenvolupa AR per als telèfons i tauletes, tecnologia que ofereixen d’ençà de fa poc. Així doncs, els californians es poden haver centrat a madurar la tecnologia de processament necessària i afavorir la creació d’una indústria d’aplicacions d’AR per, posteriorment, comercialitzar unes ulleres que serien més aviat una interfície d’interacció, mentre el telèfon o la tauleta fan la feina principal. Hi ha més detalls que apunten en aquesta direcció: Apple ha comprat enguany la companyia NextVR, encarregada a desenvolupar productes de realitat virtual.
Què en sabem ara per ara, de les ulleres d’Apple
La veritat és que no hi ha res confirmat. En primer lloc, i sempre d’acord amb els rumors i les paraules dels analistes, serien unes ulleres més o menys d’aspecte normal, on els vidres mostrarien una interfície amb la qual s’interactuaria amb la vista, les mans i la veu, per via de l’assistent de veu Siri. Afegirien informació al nostre camp visual. En ser ulleres de realitat augmentada, no perdríem la visió de la realitat que ens envolta, com passa amb les ulleres de realitat virtual (VR), on la immersió en l’entorn virtual és total, prescindint de l’ambient. La funció de les ulleres d’AR, per tant, és ‘augmentar’ la nostra visió normal mostrant més informació del lloc que mirem, com ara mostrant-nos la posició de botigues que puguin ser d’interès al nostre voltant – de roba, electrònica, restaurants… – i mostrar la ruta que hem de fer per arribar a una destinació –ja sigui amb cotxe, moto, bici, patinet o caminant. També, hi podríem mirar la televisió o una pel·lícula quan anem en transport públic. I, asseguts al nostre lloc de treball, podrien mostrar l’escriptori del nostre ordinador sense necessitat de pantalla. Com hem vist ja en productes de realitat augmentada, aquest escriptori podria estar fixat sobre la nostra taula, de manera que si giréssim la vista per parlar amb algú, desapareixeria del nostre camp visual, com si fos un monitor normal. De fet, les aplicacions potencials són infinites –al cap i a la fi, utilitzem la vista a totes hores– i obre la porta a un univers nou d’innovació i noves oportunitats de negoci.
Continuant amb les característiques, els analistes diuen que no n’hi haurà cap versió en ulleres de sol, perquè el tipus de pantalles necessari per a les ulleres no treballa bé amb vidres tintats. Les persones que suposadament han tingut accés a prototips diuen que la muntura és de plàstic, si més no, de moment. Confirmen que tot el processament el realitzarien l’iPhone o iPad al qual hauran d’estar connectades. Les Apple Glasses tindrien pantalles d’alta resolució, a més de diversos sensors: càmeres, escaneig 3D i, fins i tot, LiDAR, un radar làser. Quant al programari, es parla que disposarien d’una tecnologia de ‘detecció avançada d’humans’. Apple pensa en posar la tecnologia de reconeixement facial –si més no, de les persones nostra agenda– a disposició de tothom? Finalment, els analistes situen el preu de les ulleres al voltant dels 500 dòlars, un preu elevat, però que va en la línia dels productes prèmium de la companyia.
En qualsevol cas, cal agafar amb moltes precaucions totes aquestes informacions. No s’ha d’oblidar que aquests analistes s’han equivocat en unes altres ocasions –com ara, amb el suposat cotxe d’Apple. Les característiques filtrades de les ulleres són molt semblants a productes equivalents ja al mercat, per la qual cosa no es pot dir que ofereixin informacions sorprenents. A més, convé no oblidar que Apple té productes de realitat augmentada per als iPhone i iPad. Totes aquestes patents i desenvolupaments podrien estar pensats per millorar l’AR disponible en aquests productes. Tanmateix, el fet que ja hi hagi ulleres de més competidors al mercat, que sigui una evolució tecnològica lògica, a més dels grans avantatges potencials d’interacció, fa d’aquests rumors una opció creïble. Tampoc hem d’oblidar-ne el vessant estètic. Moltíssima gent porta ulleres, i amb el rellotge de la poma –l’Apple Watch–,ha agafat una gran experiència en complements de moda prèmium que van més enllà de l’àmbit estrictament tecnològic. Igual que amb els rellotges, unes ulleres intel·ligents tenen un potencial de milers de milions de clients. Un mercat molt llaminer per a una companyia com Apple.
Els precursors que no han triomfat (si més no, de moment)
Tanmateix, si es parla d’ulleres intel·ligents, el primer que ve al cap de la majoria de persones és la Google Glass. Van ser els de Mountain View els qui van popularitzar aquesta tecnologia al gran públic. Prometia ser una gran revolució que transformaria el món en un gran ordinador amb el qual es podria interaccionar en qualsevol moment. A diferència de les característiques que s’han filtrat de les ulleres d’Apple, les de Google són una muntura més o menys estàndard on se sobreposa en un únic lateral una càmera per a gravar i un petit projector/visor que mostra informació en tan sols un dels ulls. El 2013 en va comercialitzar una primera versió, a tall de prova i en quantitats molt limitades, per 1.500 dòlars. L’any 2015, però, Google va dir que deixava de produir-la. No se’n saben els motius concretament. A banda el preu, hi va haver polèmica per l’amenaça a la privacitat de les persones. Parlem d’unes ulleres que incorporen una càmera i pot funcionar en tot moment. Sense ser-ne conscients, ens trobaríem que podem ser gravats en vídeo i fotografiats contínuament i per qualsevol persona mentre som al carrer, anem en transport públic o parlem amb algú. Tota la nostra existència gravada, el Gran Germà fet realitat. Alguns sectors econòmics també se’n van queixar, per les potencials il·legalitats que es podrien cometre, com ara gravar pel·lícules als cinemes i utilitzar-les en casinos per fer trampes. De fet, han estat prohibides en molts negocis d’aquesta mena.
L’estètica també va ser una de les grans crítiques, un disseny que sembla que no va agradar a ningú. Fins i tot els oftalmòlegs van mostrar preocupació pels efectes que podrien tenir en la visió a llarg termini. Després de la cancel·lació com a producte comercial multitudinari, i un cop passada tota la polèmica, Google no va voler renunciar-hi. Va repensar el producte i, finalment, el 2017 en va crear una versió només per a empreses. La companyia ha continuat decantant-se per aquestes ulleres, i l’any passat en va presentar una versió millorada. Però des d’un punt de vista del consumidor final, les ulleres de Google han estat un gran fracàs. Un preu molt elevat, unes prestacions molt limitades que no responien a les promeses, un fort rebuig dels col·lectius preocupats per la privadesa, amb alguns usuaris amb problemes i incomoditats visuals i el boicot d’alguns sectors econòmics. Caldrà veure si els de Cupertino, amb les Apple Glasses, aconsegueixen de solucionar tots aquests problemes, especialment tractant-se d’una companyia que diu de preocupar-se i protegir la privadesa dels usuaris.
Més enllà de la realitat augmentada, una altra de les tecnologies de què es va parlar molt fa uns anys va ser la de les ulleres de realitat virtual, especialment aplicades als jocs. Darrerament, Apple també ha decidit de decantar-se fortament pels jocs, per la qual cosa unes ulleres d’aquestes característiques li permetrien d’ampliar el negoci. Si parlem d’ulleres de realitat virtual per a jocs, els dos productes més coneguts són les ulleres Oculus i les Playstation VR. Les primeres es van començar a desenvolupar el 2012 per quatre emprenedors a Califòrnia i, el 2014, enmig de la febre de la realitat virtual, Facebook les va comprar per 2.300 milions de dòlars. Les segones, han estat comercialitzades per Sony d’ençà del 2016 com a complement de la Playstation 4, una de les consoles de més èxit mundial. Tanmateix, es pot dir que ambdós productes no han triomfat, tot i que prometien molt. Davant d’unes ulleres que només es poden aplicar en jocs, i a un nombre molt limitat d’aquests, el preu –al voltant dels 400 euros– no és una despesa que gaires jugadors vegin justificable. També són coneguts els casos dels usuaris que es maregen, perquè com que les ulleres proporcionen una immersió completa al món virtual, hi ha una dissonància entre els estímuls que percep el nostre cervell amb la vista, per exemple, moviments ràpids en una cursa; i els que percep el nostre cos assegut immòbil al sofà.
A alguns usuaris tampoc no els agrada el fet d’aïllar-se completament de l’estança on són. Algunes companyies han pensat de fer-ne un mode semitransparent: incorporar càmeres a les ulleres perquè si l’usuari vol puguin veure el seu voltant en qualsevol moment sense necessitat de treure-se-les. Segurament, també, aquests dos productes encara tenen immaduresa tecnològica. Es tracta de complements que s’han de connectar a ordinadors o consoles que no han estat pensades inicialment per disposar d’ulleres de realitat virtual ni del gran processament que requereixen. A més, en el moment que van sortir al mercat no hi havia jocs que haguessin estat pensats originalment per l’ús amb realitat virtual. Caldrà esperar a les noves generacions de consoles, ordinadors i jocs per trobar ben integrades unes ulleres de realitat virtual en aquests productes. Aquesta podria ser una de les raons per les quals Apple ha preferit d’esperar a presentar unes ulleres intel·ligents. Com hem vist, per ara ha preferit de desenvolupar primer la tecnologia d’AR als dispositius mòbils, dotant-los de prou potència de processament i d’un ecosistema d’aplicacions, de manera que l’usuari, quan compri les ulleres, es trobi amb un producte fluid i d’aplicació pràctica i directa gràcies a les aplicacions disponibles. Apple ha destacat per acabar de donar forma a tecnologies existents que no acabaven de triomfar comercialment per immaduresa o un enfocament erroni, com va fer amb l’iPhone i l’iPad, dos productes que han resultat completament disruptius. Podrà fer el mateix amb unes Apple Glasses?
