06.04.2020 - 19:08
|
Actualització: 06.04.2020 - 23:48
L’epidèmia de Covid-19 amb prou feines ha arribat al pic de contagis, però ja es parla de la necessitat de pensar com es farà el desconfinament, i quines eines i estratègies caldrà aplicar perquè no hi hagi cap risc de rebrot. I, en aquest terreny, les aplicacions mòbils sembla que hi tindran un paper fonamental, tenint en compte propostes com les que ha desenvolupat el doctor Oriol Mitjà. És segurament la part més polèmica i discutible del pla, la necessitat que els contagiats i els seus contactes siguin controlats telemàticament per geolocalització mitjançant una aplicació específica. Encara no hem arribat a aquest punt, però l’existència d’una aplicació com StopCovid19Cat al Principat i la introducció ara d’una de semblant desenvolupada pel govern espanyol obren dubtes importants sobre com preservar la privadesa i alhora controlar l’epidèmia d’una manera efectiva. La plataforma Xnet, amb l’activista Simona Levi de portaveu, ha fet una proposta concreta per a resoldre-ho que ha fet pública en un comunicat.
Aquesta proposta es basa en l’ús de dades privades a gran escala sobre la mobilitat d’una manera anònima, descentralitzada i oberta, de manera que no restin a les mans només dels governs i les grans corporacions. Com es pot traslladar això a l’àmbit del control de l’epidèmia de Covid en una fase de confinament?
Ara per ara, les aplicacions de la Generalitat i del govern espanyol sobre el control de la Covid-19 consisteixen a fer un autodiagnòstic mitjançant un test sobre simptomatologia i així orientar l’atenció sanitària que ha de rebre cadascú segons si pot tenir la Covid-19 o no. En aquesta fase de lluita contra la pandèmia té un propòsit fonamental, que és la descàrrega de pressió sobre el sistema assistencial, però també permet a l’administració de disposar de dades concretes (per a accedir al test de l’aplicació hom ha d’introduir el número personal de la targeta sanitària), com ara l’edat, el sexe, l’historial clínic… per a estudiar l’evolució de l’epidèmia. I també la situació al mapa i els focus i els brots més importants de la malaltia. Per això aquestes aplicacions ens demanen si volem permetre que ens geolocalitzin. I de moment permeten que ens hi neguem, que en desactivem l’opció. La política de privadesa especificada en les condicions legals de l’aplicació StopCovid19Cat diu que aquestes dades es conservaran durant el temps que sigui necessari i n’especifica la finalitat: ‘Per a poder gestionar l’ús que vostè fa de l’app i limitada en el temps en funció de l’evolució de la situació de pandèmia de Covid-19 i la possible prestació d’assistència urgent.’ I afegeix que tothom té el dret d’accedir-hi, demanar-ne la rectificació o la supressió.
Però en una fase de postconfinament, aquestes aplicacions poden tenir un altre ús. Oriol Mitjà, en la seva proposta de desconfinament gradual, proposa que serveixin perquè quan una persona sigui diagnosticada, se’n puguin controlar les dades de mobilitat i els seus contactes durant el període de contagi potencial. Això permetrà d’avisar, en primer lloc, la gent de l’entorn, perquè sàpiga que ha estat en contacte amb una persona potencialment infecciosa; i en segon lloc les autoritats sanitàries, perquè sàpiguen quina mobilitat geogràfica ha tingut aquesta persona durant el període infecciós.
La responsabilitat de cada contagiat
Però això suscita problemes evidents de privadesa. I és ací on s’inscriu la proposta de la Xnet, en la manera de preservar dades tan importants com aquestes. Comença dient: ‘La possibilitat de rastrejar retroactivament els desplaçaments de les persones contagiades per a salvar vides i evitar més contagis entre les persones amb qui ha tingut contacte i així successivament en cadena i per a estalviar recursos ens sembla quelcom molt important a tenir en compte.’ I continua: ‘Evidentment ens oposem que això es faci de manera autoritària i invasiva. En canvi, hi ha un element que és en la base de la cultura digital i de l’acció tecnopolítica i que les autoritats poques vegades tenen en compte malgrat ser la clau del futur: la contribució ciutadana distribuïda i proactiva; la ciutadania com a condició imprescindible per a la governança democràtica, virtuosa i àgil en l’era digital.’
La Xnet recorda que tothom té el dret de demanar totes les dades completes, incloses les que fan referència a la mobilitat, a les companyies operadores durant un període de temps determinat, que és aquell en el qual les empreses tenen l’obligació legal de conservar-les per raons de seguretat abans de ser eliminades. I tenint en compte això, la proposta és la següent: ‘L’ús d’aquestes dades per part de tercers és una greu intromissió en la vida privada de les persones perquè revelen amb qui hem contactat, amb qui ens hem trobat, els llocs on hem anat i durant quant temps. És a dir, revelen intimitats, vicis, costums, etc. Però la gestió d’aquestes dades per part del seu propietari no seria pas invasiva. Cada cas positiu podria tenir ràpidament un quadre clar de totes les seves activitats durant els quinze dies anteriors [a l’aparició dels símptomes] i advertir manera automàtica totes les persones involucrades. Es tractaria d’automatitzar aquest procés perquè es fes per part de l’interessat mateix de manera voluntària i privada, segons la seva voluntat i criteris; i així mateix en cadena per part de les persones contactades i per als estudis posteriors. Això, que ens consti, encara no s’ha plantejat per part de les institucions […]. Cal que el disseny del sistema democràtic s’actualitzi per a permetre una cooperació ciutadana essencial, reconeguda i integrada de manera eficaç per part de les autoritats.’
És a dir, segons la proposta cada contagiat assumiria la responsabilitat d’informar immediatament de les seves dades de mobilitat per a advertir els seus contactes, i aquests, alhora, els seus, en una compartició d’informació en cadena. I l’agregació d’aquestes dades, diu la Xnet, hauria de fer-se d’una manera oberta, sabent la manera com s’han agregat aquestes dades, com s’han combinat i com se n’ha preservat l’anonimat.
