El finançament dels partits polítics prové, per una banda, de les subvencions públiques, d’acord amb els resultats electorals; i, per una altra, de l’àmbit privat, gràcies a les quotes dels militants i les donacions. Però entremig, entre el públic i el privat, hi ha un finançament més controvertit, que són les aportacions obligatòries que fixen els partits, no solament als càrrecs electes, sinó també els càrrecs públics, com ara els directors generals, secretaris o personal eventual, en l’anomenat sottogoverno. I no solament del govern, sinó que també a les corts espanyoles, diputacions, consells comarcals i insulars i ajuntaments.

Les aportacions es fan malgrat que aquests càrrecs treballen a l’administració pública, malgrat que el departament és encapçalat per un conseller d’un color polític i no pas pel partit. Això fa que aportin de manera obligatòria una part del sou públic al finançament del partit, que alhora es pot desgravar de la declaració de la renda. Per tant, és una aportació individual que acaba essent sostinguda pels ciutadans.

En relació amb aquesta pràctica, el professor de ciència política Joan Rodríguez Teruel, de la Universitat de València, descriu l’anomenat “clientelisme burocràtic”, que consisteix a situar en llocs de l’administració gent afí als partits. Això fa que, tenint en compte l’elevat nombre de lliure designació, “guanyar o perdre posicions de poder en les institucions tingui un elevat impacte en les finances del partit i en la seva capacitat d’actuació”.

Això porta també al fet que bona part dels nomenaments es facin “amb el mèrit exclusiu de ser ‘homes de partit’ i ‘treballar per al partit des de les administracions'”. En canvi, en alguns casos els nomenats reben una retribució molt superior a la que hi ha fora d’allà, tot i l’aportació.

Les donacions establertes pels partits

Tots els partits polítics que han tingut responsabilitats de govern tenen establerta una contribució obligatòria per als càrrecs públics, estipulada en el codi ètic o en les cartes financeres. El PSC, ara el partit més gran del Parlament de Catalunya, marca clarament que, tant si s’és afiliat com si no, els qui ocupin un càrrec públic a proposta del partit, “tant si són electes com de lliure designació”, tenen l’obligació de “contribuir econòmicament a les finances del partit”.

De manera que, independentment de la quota de partit, hi ha un percentatge de sou que s’ha d’aportar segons quant es guanya. Entre els socialistes, els càrrecs públics de lliure designació tenen una taxa de contribució del 2% quan cobren fins a 1.500 euros el mes i arriba fins al 7,5% a partir dels 8.000 euros. Les aportacions dels càrrecs públics són una part dels ingressos no pas negligible. En els comptes del PSC, i sense formar part del govern de la Generalitat, l’any passat van ser 1.424.042,67 euros sobre uns ingressos totals de 13.513.664,80, és a dir, una mica més d’un 10% dels ingressos totals.

A Junts, tant els càrrecs electes com els càrrecs de lliure designació han d’aportar un 2% del sou fins a 2.000 euros bruts mensuals, i a partir d’aquesta xifra s’aplica un 4%. Hi ha una excepció a què es poden acollir els nomenats, i és quan en el seu pas per la política cobren menys que en la feina anterior. L’any 2022, dels 4.129.552,66 euros del total ingressat, la majoria eren subvencions, però 797.318 euros eren quotes dels afiliats i gairebé els mateixos diners, 613.867,80 euros, provenien de les “aportacions de membres i càrrecs públics”.

ERC, que actualment dirigeix tot sol el govern de la Generalitat, també fixa les aportacions que han de fer els càrrecs públics. Els percentatges que s’apliquen varien segons el sou: un mínim del 2,5% fins a 4.000 euros, que augmenta i augmenta fins al 10% del sou a partir dels 35.000. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, que cobra 137.506,7 euros anuals, hauria d’aportar més de 13.000 euros a les finances del partit.

El 2023, les aportacions per aquest concepte als ingressos del partit van ser d’1.224.108,58 euros d’un total de 8.989.627,26, fet que representa un 13,6%. De fet, en el cas d’ERC, les aportacions d’afiliats i càrrecs públic és força superior al que s’ingressa de les quotes d’afiliats i simpatitzats (987.412 euros).  Sobre aquestes aportacions, a ERC hi va haver un escàndol l’any 2006, quan es va publicar que la direcció del partit havia enviat cartes als treballadors de departaments gestionats pels seus consellers, inclòs el personal laboral sense cap mena de relació amb el partit, perquè fessin una aportació mensual, amb l’amenaça d’acomiadar-los si no la feien. En aquell moment, les aportacions dels càrrecs públics van arribar a representar un 24% del seu sou.

També Compromís fixa que els càrrecs públics i institucionals han d’aportar un percentatge del sou. Estableix trams: entre 1.300 euros i 1.800, s’ha d’aportar el 3%, i la contribució va augmentant fins al tram 7.801-8.300 euros, en què cal donar al partit un 32% del salari. Segons les dades del 2023, els càrrecs aportaven 808.033,40 euros, un 17,5% dels ingressos totals, molt superior a les quotes dels militants (249.761,49).

Hi ha també aportacions fixes a Més per Mallorca, i es remarca que “aquestes aportacions seran de caràcter obligatori i es faran efectives dins els 5 primers dies de cada mes”. Entre 1.500 euros i 2.000 el mes la contribució és del 5% i s’estableix en el 15% quan se superen els 3.000 euros. Les donacions representen 142.199,78 euros d’uns ingressos totals de 928.769,47 euros, un 15,3%.

El PP també té aportacions de càrrecs electes i públics, i en l’àmbit espanyol representa 3.069.920,46 euros, una quantitat molt semblant a la quota dels afiliats, que va ser de 3.533.852,37 euros l’any 2023. En el cas del PSOE, al govern espanyol, les aportacions de càrrecs públics (10.617.334 euros) representen una quantitat més gran que no pas al PP i superen la quota dels afiliats (9.904.892 euros).

Límits de la CUP i els Comuns

En el cas de Catalunya en Comú, la carta financera estableix que tothom qui ocupi càrrecs públics, institucionals o d’assessorament, té una limitació de sou màxim de 3,5 vegades el salari mínim, que actualment és de 1.134 euros. Els excedents de salaris percebuts pels càrrecs públics s’han d’aportar a Catalunya en Comú i l’any 2020 les donacions de càrrecs públics van significar 387.002,95 euros d’un total d’1.685.028,24: un 23% del total.

Per contra, la CUP posa un límit mensual solament als càrrecs electes, en un barem que va de 2.179,79 euros a 2.550,46 segons quantes persones es tenen a càrrec. El codi ètic estableix: “El funcionament és, doncs, que les diputades fan donacions, igual que fan la resta de càrrecs electes de la CUP, a l’organització per valor de la diferència entre el sou establert per la CUP i aquell que es cobra per part del parlament.”  Les aportacions econòmiques dels càrrecs públics, de 591.357,9 euros, representen un 28% dels ingressos totals, una quantitat que duplica la de la quota dels afiliats (261.435,26).