Projecte pioner per a millorar el tractament i la diagnosi de l’apnea obstructiva del son

L’apnea obstructiva del son és un trastorn comú que, si no és tractat a temps, pot fer emmalaltir i fins i tot causar la mort. Ara l’hospital Trueta de Girona encapçala un projecte europeu per a millorar-ne el diagnòstic i el tractament. L’apnea produeix una obstrucció de la via aèria mentre la el pacient dorm, causada per una relaxació dels músculs de la part posterior de la gola. Es calcula que en pateixen una de cada quatre persones que tenen entre trenta anys i setanta. Solen despertar-se unes quantes vegades a la nit amb sensació d’ofec, tot i que sovint no en són conscients perquè tornen a agafar el son de seguida.

Anton Obrador, coordinador del projecte i pneumòleg de la unitat del son de l’hospital, explica que aquests pacients sovint ronquen i l’endemà al matí es lleven molt cansats, com si no haguessin dormit correctament. “Són persones que poden tenir problemes de neurosis o de concentració de memòria –diu–. També s’associa a problemes mèdics, com ara infart de miocardi, insuficiència cardíaca, diabetis o obesitat.”

Un trastorn infradiagnosticat

Què passa amb els pacients que en tenen i no ho saben? Aquest desconeixement fa que hi hagi un diagnòstic inferior a la incidència real. L’apnea del son afecta, sobretot, homes adults i augmenta amb l’edat i la massa corporal. “Tenir la síndrome vol dir que el nombre d’apnees és de cinc o més per hora. Interessa trobar aquests pacients, però els que en tenen quinze o més per hora són els que perillen més de tenir complicacions càrdio-vasculars en un futur.”

Segons els investigadors del projecte, a les unitats hospitalàries especialitzades només es diagnostiquen el 10% dels casos. Per això a la unitat del son de l’hospital Trueta es crearà la unitat virtual. Així mateix, es dotarà l’atenció primària de recursos perquè es puguin atendre aquests casos.

Un mateix ho pot detectar?

Obrador explica que es troben amb molta gent asimptomàtica. És per això que s’aconsella que el metge faci un test de risc d’apnea del son anomenat “StopBang”. Consisteix a fer vuit preguntes al pacient, com ara si a la nit ronca, si es lleva cansat o si té hipertensió arterial. També se’n recullen dades com ara l’edat, el sexe i l’índex de massa corporal. “Si les vuit preguntes que li fem són afirmatives suma vuit punts. A partir de tres ja considerem que hi ha un risc alt de tenir apnea del son”, diu.

El pas següent és enviar el pacient a la consulta d’infermeria d’atenció primària perquè faci un estudi del son. Després, l’infermer facilita al pacient un polígraf del son que ha d’utilitzar durant una nit a casa per monitorar el son i les constants vitals. Aquest dispositiu, que fins ara només s’emprava a les unitats hospitalàries del son, mesura un seguit de variables. Hi ha un sensor que va cap al nas, un altre que mira el nivell de tòrax i un que mesura el nivell d’oxigen durant la nit. Són senyals que indiquen en quin moment fa l’apnea el pacient i, per tant, ajuden el metge a fer el diagnòstic.

Vora seixanta professionals d’infermeria seran entrenats i es crearan dues unitats virtuals del son: una a Girona i una altra a Lisboa, on s’introduiran totes les dades perquè els professionals interactuïn i puguin fer el diagnòstic i proposar el millor tractament.

Quines recomanacions fan els metges?

Una vegada fet el diagnòstic, el metge ofereix unes quantes mesures d’higiene del son. Obrador explica que la recomanació fonamental és que, si hi ha un augment de pes, es redueixi. Desaconsella també de prendre sedants i alcohol i fer sopars copiosos. Per contra, recomana de portar una vida sana, fer activitat física i dormir entre sis i vuit hores. “És dolent dormir molt poc i també dormir moltíssim”, remarca.

Estendre el projecte a tot Catalunya

El projecte es desenvoluparà durant tres anys, en què s’activaran la resta d’àrees. Actualment, treballen a Sarrià de Ter i a Salt, amb vora setanta mil habitants. D’ací a poc, s’obriran àrees especialitzades a Celrà i Taialà i a poc a poc aniran augmentant. “Comptem que a final d’any tindrem obertes les catorze àrees d’atenció primària que hi ha al Trueta i a Santa Caterina de Salt. Passat aquest període, la idea és d’estendre-ho a la resta del Principat i presentar-ho a Europa.”