L’aplec del Canigó, la trobada necessària per a la regeneració de la Flama

El 23 de juny la Flama del Canigó recorrerà centenars de quilòmetres per encendre milers de fogueres de cap a cap del país. És l’element fonamental per a celebrar la nit de Sant Joan. Però abans d’escampar-se la flama, hi ha tota una litúrgia prou desconeguda. D’on neix? Qui se’n fa càrrec, tot l’any?

Aquest cap de setmana es farà l’Aplec del Canigó, el primer pas necessari per a la regeneració de la flama que després ha d’encendre les fogueres de Sant Joan. El cap de setmana abans del 23 de juny, centenars de persones procedents de tots els Països Catalans es reuneixen al Refugi de Cortalets, al peu del Canigó. Hi arriben el dissabte a la nit i hi acampen en tendes.

Diumenge al matí, complint el ritual, pugen al cim del Canigó a deixar-hi la llenya per a tornar a encendre la flama. La tradició marca que cada feix de llenya que es deixa el cim ha de dur lligada una cinta que n’indiqui la procedència. Hi ha qui hi escriu el nom del municipi, hi ha qui hi deixa el nom o poemes dedicats a la festa. Cada any hi ha branques lligades amb un dibuix d’un nen que ja pensa en la nit de Sant Joan.

Els feixos de llenya es deixen apilonats sobre la creu que hi ha al cim de la muntanya fins al 22 de juny. Aquell dia la flama que ha estat guardada durant l’any al Castellet de Perpinyà torna a pujar dalt el cim per encendre el foc. A partir de mitjanit, tothom qui vulgui pot recollir la Flama per començar el descens cap a centenars de viles i ciutats on se celebrarà la revetlla de Sant Joan.