Apitxat: “Als joves els dic: ‘Ep, que ho faig tot en valencià i em va molt bé!'”

Darrere el personatge d’Apitxat, que té més de 85.000 seguidors a TikTok, hi ha Xavi Rico, un estudiant de medicina de Sagunt, de vint-i-tres anys, que també fa doblatge, teatre i televisió. Apitxat és un d’aquests creadors de contingut que empra el català a les xarxes i que, a més, fa proselitisme en favor de l’ús de la llengua en tots els àmbits de la vida.

En aquesta entrevista, Apitxat explica que des que era molt menut volia ser presentador i que va començar a penjar materials a la xarxa durant la pandèmia, quan doblava les cançons dels films de Disney que més li agradaven. “Vaig agafar els personatges d’Olaf, el carranc de Vaiana o el geni d’Aladí i vaig voler ser el primer que els doblava al valencià.”

De fer això a donar la cara i explicar facècies i aventures amb la llengua, amb la paella o amb la medicina, només va haver-hi un pas. Ara que té milers de seguidors entén la importància de transmetre missatges positius i propositius.

Diu que ha triat el nom artístic d’Apitxat perquè és com parla ell i té ganxo. “Apitxat sóc jo”, diu. A banda dels estudis de medicina i dels vídeos, s’ha convertit en actor de La Colla, l’espai infantil d’À Punt.

—Com és la vostra família?
—Ma mare és de Sagunt i mon pare, de Foios. Jo vaig viure a Alaquàs fins a sis anys. Després ens vam mudar ací, a Sagunt. Ma mare és mestressa de casa i mon pare, empresari treballador. Em donen molt de suport amb això que faig. Estan encantats. Tinc una germana de quinze anys que a l’escola i amb els amics presumeix de ser la germana d’Apitxat.

—Sempre heu volgut ser actor, comunicar?
—Jo vaig ser qui va presentar la gala de pàrvuls al meu col·legi. Jo anava preguntant alumne per alumne què és el que més els havia agradat dels tres anys que havíem passat a l’escola. Ja deia que volia ser presentador. A set anys, a Sagunt em vaig apuntar a l’aula de teatre i vaig notar que era el que més m’agradava.

—Us agrada comunicar, però estudieu medicina.
—La medicina té molt de comunicació. De fet, ser metge implica ser un molt bon comunicador, perquè has de donar notícies bones i notícies molt dolentes. El tracte amb un pacient que pateix requereix unes habilitats de comunicació que no tots els metges tenen.

—Us n’ensenyen, de comunicar, a la facultat?
—Hi ha una assignatura que es diu Comunicació, sí que ens donen unes bases teòriques, però d’això que ens ensenyen a la pràctica del món real hi ha molta distància.

—Justament, és quan els ciutadans s’adrecen al servei públic de salut que se senten menystinguts per alguns professionals que es neguen a atendre’ls en català. Com a metge resident, quina experiència teniu?
—Jo ara sóc a l’Hospital Clínic de València, i els pacients parlen valencià. És que els sents parlar entre ells en valencià, però molts encara tenen la idea que al metge se li ha de parlar en castellà. Això em fa molta ràbia, perquè moltes vegades el metge també parla valencià. Aquest mes em toca ser a cirurgia cardiovascular i el cirurgià és de Montcada. Quan entra un pacient ell li pregunta “vostè com parla, en valencià o en castellà?”. És la manera que té que els valencianoparlants no comencen en castellà.

—Com a usuari us heu trobat amb problemes a l’hora de parlar en català en algun servei públic?
—Potser el més destacable és que en una gasolinera d’Eivissa em van dir que els parlara en castellà. També quan vaig anar al metge em van demanar que parlara en castellà.

—Ho vàreu denunciar?
—No. Va ser fa dos anys i jo encara no estava gaire motivat per a denunciar-ho, em feia cosa, no sabia què fer, i no ho vaig denunciar. Si em passara avui en dia, òbviament que ho denunciaria.

—Hem començat parlant directament de llengua, que és un dels temes que toqueu amb més assiduïtat a TikTok. Més de 85.000 persones us segueixen.
—Jo crec que la gent que ve al meu canal busca proximitat. El fet de fer-ho en valencià crea una relació usuari-creador que en altres llengües no es crea, o és més difícil. Però la proximitat, el fet de ser d’ací i que parles en valencià crea un sentiment, perquè és la teua llengua. I potser també vénen perquè els faig gràcia [riu].

—Dieu que en català és més fàcil fer comunitat. Probablement, això té a veure amb l’anomalia i amb l’excepcionalitat, perquè encara hi ha pocs creadors en català.
—Nosaltres hem estat els pioners de tot això. Som els qui anem obrint aquests camins perquè la gent sàpiga que a internet també et pots comunicar en valencià i pots fer humor en valencià. I també triomfar! No només pots triomfar en castellà. Mentida! Cada vegada som més gent i som l’exemple que es pot, i que es pot fer realitat.

—Un dels vídeos que es va fer més viral és aquell en què proclameu la unitat de la llengua amb un col·lega del Principat. A banda d’aquesta col·laboració, feu comunitat amb altres tiktokers dels Països Catalans?
—Encara estem creant aquests llaços. Anem a poc a poc. És veritat, creem una comunitat al País Valencià, i va ampliant-se a creadors catalans. M’encanta i és meravellós, perquè cada volta hi ha més gent. Per exemple, a mi ara m’han contractat per fer una feina a Barcelona i a Figueres i és molt bonic.

—Qui us ha contractat?
—Sóc ambaixador del concurs de música Sona 9. Han agafat quatre creadors de continguts en català per a fer vídeos de promoció i donar-los cobertura. La final serà el 10 de novembre i s’emetrà pel Canal 33.

—Què vol dir ser ambaixador del Sona 9?
—És donar a conèixer el concurs a la gent i als artistes. Fer-ho amb gràcia perquè la gent s’hi interesse. Per exemple, jo vaig amb Aina Koda, que és una rapera del País Valencià i ens hem fet amics. Aquest món és nou per a mi, jo no en sabia gaire, de música, però amb aquesta experiència vaig sabent com funciona la indústria, com els ha anat a l’estudi de gravació, és una experiència molt enriquidora.

—Per triomfar a TikTok, cal especialitzar-se en un tema?
—A mi m’agrada dir que el meu TikTok és un laboratori on faig vídeos i faig proves. És a dir, sí que tinc un tema més especialitzat, que és aquest del valencià, però a vegades m’agrada eixir-ne un poc i fer vídeos de coses completament diferents, de coses que m’agraden. Si en eixe moment vull parlar d’això, en parle. I és anar provant, provant què agrada més, què agrada menys, i anar veient com funciona i quina direcció cal donar al canal.

—Tenir aquesta xifra de seguidors al canal us assegura uns ingressos?
—L’aplicació et dóna una mica de diners, però és molt simbòlic. El que em proporciona ingressos són totes les col·laboracions externes que m’arriben arran de tenir el canal. TikTok és la imatge que un dóna. Com un currículum. TikTok, Instagram… són el teu currículum: jo sóc aquest i sé fer això. I les marques o les empreses, la televisió, els mitjans de comunicació et veuen i a partir d’ací et contacten.

—En el vostre vessant d’actor, ara feu televisió.
—Sí. D’ençà de fa un mes sóc a La Colla, que és el programa infantil d’À Punt, i a vegades faig de presentador. També tinc la meua pròpia secció. Faig de cosí. Sóc el cosí de La Colla. Hi ha els dos presentadors, Laia i Pau, i jo els faig la vida un poc impossible, sóc el cosí un poc gamberro… Laia i jo tenim una cosa que fa que no ens avinguem gaire. I això dóna joc al programa.

—Els tiktokers, els influenciadors, sou els nous famosos, els vostres gests, les vostres paraules, tenen incidència sobre qui us veu. Us fa vertigen?
—És molta responsabilitat. El mateix terme “influenciador” no m’agrada gaire, perquè té una connotació negativa, sembla que influencies la gent, com si tinguesses control sobre la gent. I no ha de ser així necessàriament. És a dir, influenciador és la manera de donar missatges a la gent sobre la llengua, en el meu cas. Per exemple, ara parlàvem de medicina, doncs, missatges sobre la llengua en l’àmbit sanitari. Jo done una sèrie de missatges que vull que arriben a la gent. D’eixa manera puc influenciar. Encara que el terme no m’agrade gaire, però sí, sí. Fent això, és veritat que tens molta responsabilitat i sempre has de tenir cura de tot el que fas i tot el que dius.

—Quan us vàreu adonar que això que feu i dieu té transcendència?
—Va ser amb un vídeo. Vaig obrir el WhatsApp i em vaig trobar tot de missatges de gent que m’enviava el meu propi vídeo dient mira, Xavi, me l’han passat pel grup de les meues mares de l’escola, o pel grup dels amics, o de la falla… Quan vaig veure que tanta gent me’n parlava vaig veure que s’havia fet viral i vaig dir, ostres! Tu a TikTok veus el nombre de visites i dius molt bé, però quan ets realment conscient que tot això que vas dient arriba a la gent, uf! I així és com me’n vaig adonar.

—Això fa que us prepareu gaire els vídeos, quant a guió?
—No faig guió [riu]. Quan faig un vídeo, només faig guió al dels mapetes. A la resta, tinc la idea general d’allò que vull dir quan encenc la càmera i comence a dir les coses. Però sense cap guió. Tinc la idea, el tema, sé com acabar… És un poc espontani.

—Teniu un perfil de qui són, i com, els seguidors del vostre canal?
—Sí. La immensa majoria són gent molt jove. Està equilibrat entre xics i xiques, però hi ha un pelet més de xiques. També, una franja molt menor de persones entre quaranta anys i seixanta.

—Teniu contacte amb el món escolar, com fan altres influenciadors joves?
—Sí. Quan tenia més temps, anava convidat a escoles. Ara m’ho proposen, però no puc.

—Com és trobar-se amb la gent jove?
—És meravellós. És la manera amb la qual pots parlar de tu a tu amb els teus seguidors. Perquè ells et deixen comentaris, et diuen coses, però anar a un institut, fer-hi una xerrada i parlar amb ells està molt bé. Eixa experiència et permet saber-ne coses, què pensen, què volen, com són. I això és una mena de retroalimentació amb el teu contingut i t’ajuda a continuar creixent i a motivar-te, perquè és molt bonic.

—Què els contàveu?
—La meua idea era donar-los a conèixer altres creadors de contingut en valencià i després fer-los arribar el missatge que en valencià també pots triomfar. Tots ells tenen la idea que si fas contingut a internet i vols triomfar, ho has de fer en castellà. Jo els volia fer canviar d’idea i els posava el meu exemple. Ho faig en valencià i em va molt bé. Això els ho deia fa temps, imagina si hi tornara ara. Els diria, mireu, sóc a la tele, en aquest programa, i cobre. A més del meu cas, hi ha molts altres exemples.

—Hi ha gaires xiquets que volen ser tiktokers, o famosos, o influenciadors, com a professió?
—M’ha passat alguna vegada de fer una xerrada en un institut i que al cap d’un mes un xiquet m’envie un missatge i em diga, “em vas inspirar i jo també he començat a fer vídeos en valencià”.

—També teniu molta gent que us critica?
—Hi ha de tot, com a tot arreu. Tenim la gent de “hazlo en castellano”, tenim la gent de “tu no pots dir el terme valencià, això és català i el terme valencià és incorrecte”… Em crida l’atenció que sempre fan comentaris sobre la llengua, mai sobre el contingut. Ningú no em diu mai que l’avorresc o que no li faig gràcia. Sempre és “fes-ho en castellà” o coses relacionades amb la llengua. I això, amb el castellà no passa. Ningú no diu a un tiktoker que fa vídeos en castellà, “això està mal dit, no es diu així, el teu dialecte de Colòmbia no m’agrada…” Això no passa en altres llengües, però en la nostra sí.

—TikTok és un canal per a joves. Us veieu en el futur alimentant el canal?
—Espere que sí. Però és veritat que vull anar creixent i sóc molt ambiciós. Sóc actor de teatre. Voldria fer cinema, una sèrie, una pel·lícula… això m’encanta. Fer un personatge i donar-li vida, treballar-lo, i ser en un món de ficció… M’encanta. TikTok és més fred, perquè ets a casa amb el mòbil.

—I la medicina? Feu una carrera que és vocacional i que requereix moltes hores d’estudi. És compatible?
—Tots aquests anys ho he estat compaginant. A vegades estic aclaparat amb tantes coses que he de fer, perquè he de compaginar l’estudi i els treballs amb tot el vessant artístic. Amb el teatre quan tinc assajos. A vegades he estat un poc ofegat amb els estudis, però finalment tot ha anat bé i ho he pogut fer tot. I tampoc no vull pensar com serà el meu futur. Jo em deixe portar. Sóc una fulla moguda pel vent i ja aniré veient com vaig fent les coses. No m’agrada tenir-ho tot decidit. Faré això, faré allò… no.

—Un quasi metge, influenciador que fa de cosí de la Colla.
—És estrany, veritat? [Riu]

—I sense saber què seràs de gran.
—Jo sempre he estat així. L’Erasmus del curs passat va venir sense voler. Te’n vols anar d’Erasmus? Sí, mira, jo vaig fent coses. Vaig anar fent els papers i de cop, ai, estic d’Erasmus, i sóc a Alemanya i he de viure un any ací. Va anar una mica així. L’experiència va ser brutal. No vull marcar-me el que faré. Encara que l’opció més realista per al meu futur és treballar de metge i compaginar-ho amb el xou, amb els vídeos… Que és el que he estat fent sempre. Als matins, medicina, estudiar, i quan tinc un foradet, també fer vídeos.

—Us agrada crear personatges. Heu creat Apitxat, però Xavi Rico qui és?
—Xavi Rico… no ho sé ni jo [riu]. Xavi és un xic que estudia medicina, que fa vídeos, que més o menys creu que és simpàtic. És una pregunta difícil. Em resulta més fàcil definir el personatge. A Apitxat li agrada molt la paella, fa vídeos de mapetes, és un poc cabra, això és molt fàcil, però la persona…