Realment ens podem trobar sense electricitat?

La setmana passada, el govern d’Àustria va acaparar l’atenció dels mitjans europeus, quan es va fer públic que havia engegat una campanya per a preparar la població per a una apagada elèctrica indefinida i generalitzada. “La qüestió no és si hi haurà una gran apagada, sinó quan”, va dir la ministra de Defensa, Klaudia Tanner.

Fa mesos que el govern austríac recomana als ciutadans de proveir-se de productes de primera necessitat, com ara combustible, espelmes, bateries, aigua potable i aliments en conserva, la quantitat necessària per a dues setmanes d’acampada. Alhora, s’ha proposat de preparar les casernes militars, perquè abans del 2025 siguen autosuficients i, en cas d’emergència, servesquen de base i de suport a bombers i sanitaris.

Parlem amb diversos experts en proveïment d’energia per analitzar si realment és possible que visquem una gran apagada continental i si, tal com adverteix el govern austríac, caldria preparar-se.

Vicenç Canals: “Ens hem proposat una transició energètica que encara és plena de desafiaments tècnics”

Professor titular del Departament d’Enginyeria Industrial i Construcció de la Universitat de les Illes Balears.

—Realment ens podem trobar sense electricitat?
—L’estudi de l’exèrcit austríac parteix d’un conat d’avaria que hi va haver el mes de gener, quan es van haver de desconnectar les xarxes elèctriques d’Àustria i de Croàcia a causa d’un pic de demanda. La transició energètica que es duu a terme, especialment a l’Europa Central, fa que cada vegada hi hagi més energies renovables, que són intermitents. En un moment generen moltíssima energia, en un altre deixen de generar-ne i això origina fluxos i forats de tensió en el sistema. Abans no hi era, aquest problema, perquè hi havia grans generadors que produïen contínuament i, quan hi havia un pic de demanda o queia el sistema per una tempesta, s’activava un grup d’una central tèrmica i s’havia resolt el problema. Les renovables no tenen aquesta capacitat de resposta. Aleshores, si anam cap a aquesta transició, però no trobam un sistema per a controlar la freqüència elèctrica, ens podem trobar amb apagades. Hi ha gent que fa inèrcia virtual, amb dispositius electrònics i bateries, però tot és experimental, no hi ha res que sigui comercial encara. D’aquí a cinc anys o deu potser s’haurà resolt, però avui ens hem proposat una transició energètica que encara és plena de desafiaments tècnics. A banda, hi ha un aspecte geopolític. Si resulta que el gas ve de Rússia i Rússia et talla el subministrament, et pots trobar que només tens renovables i no tens fòssils per a estabilitzar la xarxa. Fins ara de renovables n’hi ha poques, comparades amb les fonts fixes, però es diu que, si se supera un 40% d’energies renovables, pot haver-hi perill que caigui la xarxa. Què vol dir perill? Que hi pot haver una combinació mortal de circumstàncies que poden fer que el sistema es desconnecti.

—A Àustria es van preparant. Hauríem de fer igual?
—La qüestió és que la península ibèrica està molt desconnectada dels sistemes elèctrics d’Europa i d’Àfrica. Hi ha un cable amb Melilla, hi ha una connexió amb Portugal, però no tenim pràcticament connexió amb França. Hi ha dos punts, però són relativament petits. En canvi a Europa, sobretot a l’Europa Central, els països estan extremadament connectats i un pic de demanda a Croàcia, per exemple, va acabar afectant Àustria. A més, tenen moltes més renovables que nosaltres. La nostra desgràcia en aquest cas ens beneficia, perquè, com més renovables tens al sistema, més a prop ets de tancar les centrals i de perdre la possibilitat d’estabilitzar la xarxa en cas d’emergència. A Àustria diuen que, per evitar el risc, hauríem d’augmentar l’autoconsum. Així, si fallàs el sistema, les petites xarxes de distribució continuarien funcionant. Això d’acumular menjar ja és una altra cosa… És una mica exagerat. També cal dir que tot plegat passa en una conjuntura de desproveïment mundial i això hi influeix.

Quim Corominas: “Pot ser que passi perquè cada vegada hi ha més relacions entre les xarxes grans”

President de l’associació Congrés d’Energia de Catalunya.

—Ens podem trobar sense electricitat?
—La resposta pot ser que sí, però això pot ser que passi d’aquí a cinquanta anys o d’aquí a cinc. La possibilitat hi és. No hi ha hagut res tan gros, però sí que ha passat en àmbits més petits. Per exemple, hi va haver una nevada molt important a Girona i ens vam quedar sense connexió. Per tant, de casos n’hi ha hagut, tot i que no en tot un estat. Pot ser que passi perquè cada vegada hi ha més relacions entre les xarxes grans. Les interconnexions entre estats van bé quan tot funciona. Si a algú li passa alguna cosa, l’altre el pot ajudar. Però, en condicions més adverses, si en falla un, tots podrien caure arrossegats pel problema del primer.

—Estem preparats? Com ens hauríem de preparar?
—No estem prou preparats, perquè preparar-se vol dir fer inversions i, en aquest moment, s’inverteix el mínim possible. Si pensem en una apagada general, que pot durar un parell de dies o fins i tot més, haurem de pensar que no hi haurà res a la nevera o que haurem de cuinar. Estaríem sense electricitat i molt probablement sense gas, perquè per al funcionament del gas es necessita electricitat per raons de seguretat. Aleshores, sí que hauríem de buscar coses que poguéssim mantenir dins un armari.

Ramon Folch: “Fa flaire de reacció de lobby“

Socioecòleg, president de l’Estudi Ramon Folch i Associats i membre emèrit de l’Institut d’Estudis Catalans.

—Ens podem trobar sense electricitat?
—Segons la premsa, l’alarma, sense concretar-ne gaire les raons, ve de la ministra de Defensa d’Àustria, no pas de les autoritats energètiques de la UE. Sorprèn i fa pensar. Sembla que la inquietud arrenca del progressiu tancament de nuclears i tèrmiques de carbó, així com també de l’escassesa de gas natural per a les altres tèrmiques. Això també fa pensar, fa flaire de reacció de lobby. Tanmateix, és cert que la demanda elèctrica creixent, lligada al desenvolupisme (i a l’electrificació futura del parc mòbil), topa amb la lluita contra el canvi climàtic i el refús radioactiu: tenim una incoherència sistèmica seriosa, i a sobre amb el desplegament de les renovables a mig fer. L’alarma és perquè tanquem massa coses antigues o perquè no n’obrim prou de noves…? Caldria aclarir-ho.

—A Àustria es van preparant. Hauríem de fer igual?
—Espanya no compleix les recomanacions sobre interconnectivitat elèctrica entre els estats de la UE (no arriba al 3% amb França, quan l’objectiu europeu és que superi el 15% el 2030). Això fa més fràgil el sistema espanyol, però en cas d’apagada centreeuropea (que ningú no ha temut fins ara), seria un avantatge circumstancial. Per cert: en la situació elèctrica actual, una hipotètica Catalunya independent compliria les recomanacions europees, tant amb França com amb Espanya. En tot cas, la potència elèctrica instal·lada (capacitat teòrica de generació) a l’estat espanyol és de 110.000 MW (27.400 dels quals són eòlics). La demanda instantània màxima depèn dels dies, però sol ser entorn dels 30.000 MW (puntes absolutes de 43.000). Això és menys de la meitat de la capacitat generadora, de manera que es podria fer front a una eventual desconnexió amb la UE. Però és relatiu, perquè en la generació d’aquests 110.000 MW teòrics hi intervenen fonts no disponibles en molts moments (eòlica, fotovoltaica, hidràulica, instal·lacions avariades o en manteniment…). Per això cal un sistema interconnectat, perquè la demanda fluctua i la generació no és tothora disponible a màxima potència. De tota manera, una moderació en la demanda i una generalització de la generació distribuïda (molts nuclis de generació autònoma) contribuirien a la seguretat global del proveïment. I un comentari final: una apagada no equival a quedar-se definitivament sense proveïment. És una caiguda momentània del sistema per desfasament entre la demanda instantània i la capacitat d’atendre-la. És com si es fonguessin els ploms o saltessin els limitadors. Si la ministra austríaca parla de no tenir prou capacitat generadora regular, seria un altre problema, molt més seriós: una fallada sistèmica fatal.

Tomás Gómez Navarro: “Crec que ací no pot passar ni a curt termini ni a mitjà termini”

Membre de la Càtedra de Transició Energètica Urbana de la Universitat Politècnica de València.

—Realment ens podem trobar sense electricitat?
—A parer meu, ací això no pot passar ni a curt termini ni a mitjà termini. D’una banda, la capacitat instal·lada és bastant superior als pics de demanda. Si tenim els preus tan disparats és perquè algú no juga net, és a dir, no posa a disposició del mercat tota la capacitat de generació que té amb tecnologies de baix cost (o siga, renovables) i manté uns ingressos a base de tecnologies com el gas. Entenc que d’un punt de vista empresarial es faça, però no és un benefici per al mercat. L’encariment es deu al cost del gas i al del diòxid de carboni, però, sobretot, al fet que és un oligopoli. No oblidem tampoc que ens trobem en un mercat interconnectat i hi ha intercanvi d’electricitat entre els països europeus. En cas d’una situació d’emergència, el sistema és bastant resilient. Si en un país estan pitjor, als altres els sobra. Segons la meua opinió, i segons la informació que tinc, no som a prop d’un tall de llum.

—A Àustria es van preparant. No hauríem de fer igual?
—Si es tanquen les nuclears, com és previst, aquests anys vinents, si realment comença a haver-hi polítiques econòmiques contra les empreses elèctriques (en part, justes, però també amb un cert risc) i si no hem resolt el problema de l’emmagatzematge per a garantir les renovables, no ho descartaria d’ací a cinc anys o deu. Ara, jo no diria a ningú que guardara menjar a sa casa. No crec que passe, almenys prompte. I ho veurem venir amb temps.

Helena Martín: “A la web de Protecció Civil de Catalunya s’explica el contingut mínim recomanat per a un equip d’emergències”

Professora titular del departament d’Enginyeria Elèctrica de la Universitat Politècnica de Catalunya.

—Ens podem trobar sense electricitat?
—Segons el govern austríac és molt probable. Però segons el Ministeri per a la Transició Ecològica espanyol el subministrament d’electricitat és garantit, per la potent estructura de generació elèctrica, que pràcticament duplica la demanda en moments de pic. Així mateix, la baixa interconnexió amb la resta d’Europa sembla que limita l’impacte d’una caiguda del sistema elèctric de tercers països. Igualment s’ha assegurat que el subministrament de gas és garantit. D’una altra banda, el sots-director de programes de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya, Sergio Delgado, diu que ja s’hi ha pensat, en aquesta possibilitat, i que podem estar tranquils. Però alhora diu que és bo d’estar preparats per a una hipotètica situació d’emergència, com podria ser un tall d’energia, perquè hi ha accions preventives que sempre són beneficioses.

—Estem preparats? Com hauríem de preparar-nos?
—A la web de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya –en la darrera actualització del 2017–, es detalla el contingut mínim recomanat per a un equip d’emergència per si ens trobem aïllats a casa o sense subministraments bàsics d’aigua, electricitat o gas durant un quant temps. Sense caure en l’alarmisme, és una recomanació assenyada que ens pot resultar útil. Potser no ho necessitarem mai, però tampoc no esperàvem una pandèmia… En qualsevol cas, com diu la dita, “home (dona) previngut(da), val per dos”. És correcte que els governs adverteixin i preparin la seva població per a determinants esdeveniments si consideren que hi ha elements objectius que ho aconsellen. Això no vol dir que aquests esdeveniments ens hagin d’afectar necessàriament a tots els països igual, i de cap manera no volem caure en l’alarmisme. No obstant això, la pandèmia que encara tenim i més circumstàncies de què cada vegada sentim més a parlar (com ara fenòmens meteorològics extrems) ens conviden a ser prudents i a practicar la cultura de l’autoprotecció. Per tant, no és pas sobrer de destinar una estona a revisar en família totes aquestes qüestions i adoptar les recomanacions que hagin fet les autoritats locals.

Pep Puig: “No solament és factible, sinó que ha passat”

Fundador d’Ecoserveis, associació professional dedicada a la consultoria i a l’educació sobre energia i medi. Ha estat president i vice-president del consell rector de Som Energia, cooperativa de producció i consum d’energia renovable.

—Ens podem trobar sense electricitat?
—No solament és factible, sinó que ha passat en determinades zones del món. Quan tenim xarxes molt interconnectades, qualsevol pertorbació en un punt concret pot repercutir en tota la xarxa i fer-la caure pel punt més feble. I a Europa tots els països estem absolutament interconnectats. Cal recordar com s’ha muntat el sistema elèctric a Europa. Al començament hi havia zones aïllades on es feia generació local. Però, com que eren poc fiables, la millor manera d’estabilitzar el sistema era connectar-les. Així, si en fallava una, la del costat li donava suport. A mesura que aquestes interconnexions s’han anat fent grans i han arribat més enllà d’Europa, cadascuna de les xarxes pot ser un punt feble. Suposo que amb el context actual dels preus de la llum al mercat majorista, ara se’n parla a tot arreu, però ja fa anys que es qüestionen aquestes coses.

—Estem preparats? Com ens hauríem de preparar?
—Estem preparats fins a cert punt. En cas d’una caiguda general de la xarxa, en la situació actual, difícilment podríem plantar-hi cara. L’única manera de lluitar-hi és tenint un sistema molt distribuït, de manera que, en cas que falli alguna interconnexió, no deixi de funcionar tot. A escala individual, la millor manera d’evitar-ho és l’autogeneració, perquè en un moment d’apagada puguem desconnectar-nos de la xarxa i continuar funcionant.