05.10.2023 - 18:48
|
Actualització: 05.10.2023 - 21:51
Les persones que se’n van anar a dormir el dijous 4 d’octubre de 1582, es van despertar, l’endemà, que ja era 15 d’octubre. Deu dies que mai no han existit, però, tot i això, sí que va continuar sent divendres. El que va passar aquella nit va ser la substitució del calendari julià pel calendari gregorià.
La reforma gregoriana s’adopta per a corregir el desfasament que hi havia hagut amb el pas dels anys. El calendari julià va ser proposat per Juli Cèsar l’any 46 aC, i establia un calendari habitualment de 365 dies, però amb un any cada quatre anys de 366, anomenat any de traspàs. De fet, bona part de la població encara es pensa que el calendari actual segueix fil per randa aquesta norma, i no és així.
En el Concili de Nicea, de 325, es va fixar el moment astral en el qual s’havia de celebrar la Pasqua, així com la resta de festes religioses que no tenen una data concreta. La Pasqua s’havia de commemorar el diumenge següent de la primera lluna plena després de l’equinocci de primavera a l’hemisferi nord. Aquell any, l’equinocci va ser el 21 de març, però, amb el pas dels anys, s’havia anat avançant i l’any 1852, el desfasament ja era de 10 dies i l’equinocci va ser l’11 de març.
Per què passava això? La qüestió fonamental és que hi havia un error en el càlcul del nombre de dies que dura l’any solar. Fins llavors es creia que l’any solar era de 365,25 dies, i això fa que amb un dia més cada quatre anys es corregia adequadament; però, la realitat és que la xifra correcta és de 365,242189 dies, una petita variació que suposava que s’afegeixen onze minuts cada any, i en els 1257 anys entre el Concili de Nicea de 325 i l’any 1582, ja hi havia un error acumulat de deu dies.
El calendari gregorià manté l’any de traspàs cada quatre anys, però afegeix correccions. A partir de llavors s’exceptuen els anys que són múltiples de 100. Amb una excepció a l’excepció, que fa que els anys que siguin múltiples de 400 sí que siguin de traspàs. Això fa que el 1700, el 1800 o el 1900 no fossin de traspàs, però sí l’any 1600, el 2000 i, ho serà el 2400. Aquest sistema és el que roman ara i, per això l’any 2000 sí que va ser de traspàs, però no ho serà l’any 2100.
El calendari gregorià va entrar en vigor de forma immediata a l’Europa catòlica, en un canvi imposat en el Concili de Trento (1545-1563). Tanmateix, en les zones protestants s’adoptaria a partir del 1700, el 1753 al Regne Unit, l’any 1873 al Japó i el 1918 a Rússia, ja llavors com a Unió Soviètica. Això causa, per exemple, que el dramaturg anglès William Shakespeare morís el 23 d’abril de 1616 segons el calendari julià i el 3 de maig de 1616 segons el gregorià.
