“Cada dia ens donen més motius per a reivindicar-lo”: el món cultural es conjura per fer reviure Estellés

Quan fa sis dies que les Corts –amb majoria del PP i Vox– van rebutjar la commemoració de l’Any Estellés, la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) ha presentat avui a Barcelona el programa d’activitats del centenari del naixement del poeta, que en preveu més d’un centenar. Ha estat al saló del Vigatà del Palau Moja, en un acte en què han intervingut la directora de la ILC, Izaskun Arretxe, i la comissària de l’Any Estellés, l’escriptora Àngels Gregori, i en què també han assistit membres de la Plataforma Cívica Cent d’Estellés, com ara Anna Gascon, d’Acció Cultural del País Valencià; Pau Alabajos, del Col·lectiu Ovidi Montllor; i Tonetxo Pardiñas, de la Societat Coral el Micalet. El programa complet d’activitats es pot consultar a la web creada per la Generalitat, anyestelles.cat.

❗️ Avui hem presentat l'Any Vicent Andrés Estellés, el principal renovador de la poesia al País Valencià des d’Ausiàs March.
👉🏼 La commemoració és comissariada per la poeta Àngels Gregori.#AnyEstellés ⤵️ pic.twitter.com/wNEvqJpX1t

— Lletres catalanes (@lletres) February 15, 2024

Arretxe ha començat l’acte reivindicant la figura d’Estellés com a poeta d’abast universal: “Es va aproximar a les grans qüestions de la humanitat –la vida, l’amor, la mort, el país– des de les coses menudes, que en la seva boca deixaven de ser-ho”, ha dit. I ha explicat la importància de la celebració: “És important per la magnitud de l’autor i per la seva popularitat, però també per la seva significació cívica: va explicar un poble i un país.”

Tant Arretxe com Gregori han coincidit a assenyalar la importància de reivindicar un autor que, segons que ha explicat la comissària, ha estat poc traduït i apreciat en comparació amb alguns dels seus contemporanis. “Estellés va construir una veu inconfusible i la va modular amb un estil que, durant dècades, s’ha consolidat com la veu d’un poble. […] Hem de situar-lo definitivament en el lloc que li correspon al cànon“, ha explicat la comissària. I ha afegit: “És obvi que Estellés és popular, però encara hem de redescobrir-lo.”

Els actes institucionals de l’Any Estellés començaran el 21 de març, amb motiu del Dia Internacional de la Poesia. El tret de sortida serà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) amb el poema “M’he estimat molt la vida”, que servirà com a gran protagonista de l’acte central de la jornada, amb traduccions a vint-i-dues llengües diferents. A l’abril, dins la diada de Sant Jordi, el Parlament de Catalunya organitzarà una lectura de texts per a commemorar l’efemèride, un acte en què diversos càrrecs institucionals i representants de la societat civil participaran com a lectors de l’obra d’Estellés.

Tot i el boicot del govern valencià, l’Any Estellés tindrà una gran presència al País Valencià, en bona part gràcies a la iniciativa d’organitzacions de la societat civil, agrupades en la Plataforma Cívica Cent d’Estellés.

“Enguany no podrem comptar amb col·laboració institucional però col·laborarem amb la societat civil, perquè allà on no arriben les institucions arriba la gent”, ha dit Arretxe. “És evident que l’Any té una dimensió que va molt més enllà de la literatura”, ha afegit.

Gregori ha lamentat la “censura cultural i lingüística” del govern actual, però ha confiat que aquesta manca de suport institucional serveixi d’impuls a les celebracions del centenari. “Al País Valencià hauríem celebrat el centenari d’Estellés igualment, però amb això que passa encara en tenim més ganes”, ha reblat. I ha insistit: “Les prohibicions ens fan despertar el desig. Cada dia ens donen més motius per a haver de reivindicar-lo.”

Un dels actes més destacats serà el concert col·lectiu d’homenatge a Estellés, que es farà el 7 de setembre a Burjassot i serà coordinat pel Col·lectiu Ovidi Montllor. Aquell mateix mes, el dia 21, es farà la nit dels premis Estellés a Burjassot. Tot i que al setembre hi haurà els dos actes centrals de l’Any, les activitats al País Valencià començaran ben abans. A banda els sopars Estellés, que Gregori ha remarcat que n’hi ha de programats desenes en municipis de tot el País Valencià, es destaca el recital Paraula viva a la Plaça del Llibre d’Alacant, entre el 16 i el 18 de febrer; l’exposició itinerant sobre el poeta, que començarà a l’abril; i l’acte d’homenatge a Estellés de la Federació Llull a Burjassot, el 16 de novembre.

L’Any Estellés també tindrà continuïtat en l’àmbit acadèmic, amb jornades d’estudi i maratons de lectura de l’obra del poeta a la Universitat de València, entre l’11 i el 13 de març, o bé a la Universitat de Vic, el primer d’abril. Els dos actes centrals a les universitats del país seran el Simposi Vicent Andrés Estellés, que es farà entre el 24 i el 25 de setembre a la Universitat de València, i el Congrés Internacional Vicent Andrés Estellés, entre el 20 i el 21 d’octubre a la Universitat d’Alacant, un congrés que Gregori ha explicat que tindrà continuïtat a universitats com ara la de Lleida o la de les Illes Balears.

Aquests actes, tanmateix, no es limitaran als centres universitaris dels Països Catalans. La figura d’Estellés també es farà visible, per exemple, a la Universitat de Zadar (Croàcia), on el 21 de març hi haurà una conferència sobre el poeta, o bé a la Universitat Paul Valéry de Montpeller (Occitània), que entre el 10 i el 12 d’abril dedicarà una jornada d’estudi de la traducció poètica centrada en l’obra d’Estellés.

L’Any Estellés serà, també, un any farcit de novetats editorials relacionades amb l’obra del poeta. Una de les publicacions més destacades ha estat la primera biografia del poeta, Vicent Andrés Estellés: La veu d’un poble, de Pau Alabajos, publicada aquest mateix mes de febrer per Sembra Llibres. I es destaca també la publicació del desè i l’onzè volums de l’obra del poeta, a l’editorial Tres i Quatre, sota la direcció, respectivament, d’Irene Mira i Jordi Oviedo.

Dins l’Any Estellés també s’oferirà un ampli ventall d’activitats culturals relacionades amb la seva obra. S’hi destaca la lectura musicada del Coral romput –un dels texts més representatius de l’obra d’Estellés– a càrrec de Pere Arquillué i Toti Soler, i el recital Estellés en veu nua, a càrrec de Vicent Camps.

Durant la presentació del programa, Gregori ha reivindicat la figura d’Estellés com un autor que “va cartografiar èpicament la topografia d’un país, com si d’un amant es tractés”. Tant ella com Arretxe han insistit en la voluntat de cohesionar el país mitjançant les iniciatives vehiculades amb l’Any Estellés. En relació amb això, es destaquen activitats com ara Estellés llegit per un mallorquí, a càrrec de l’escriptor i poeta Sebastià Alzamora, membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.

Arretxe ha insistit que les activitats anunciades avui són tan sols la punta de l’iceberg, perquè encara n’hi ha moltes per tancar. “D’activitats n’hi haurà moltes més –ha dit–. Serà un any ple d’Estellés.”