17.01.2024 - 21:40
La Plataforma Cívica Cent d’Estellés va donar inaugurar ahir l’Any Estellés, que durant tot el 2024 homenatjarà l’escriptor i periodista en el centenari del seu naixement. El programa, que aplega desenes d’entitats culturals i polítiques del país, s’ha organitzat tot i el boicot del govern valencià. El govern de Mazón no ha organitzat cap acte commemoratiu per a homenatjar-lo i ha retirat el suport a iniciatives dedicades a estudiar-ne l’obra, com ara la Càtedra Estellés proposada per la Conselleria de Cultura de l’executiu anterior. El desembre passat, l’ex-president Ximo Puig i el PSPV van demanar al govern i als ajuntaments del País Valencià que declaressin el 2024 Any Estellés, però la Generalitat Valenciana ho refusà.
L’Any Estellés comença a caminar, a desgrat del boicot del govern
La campanya ciutadana per a organitzar l’Any Estellés començà arran de la dissolució de la Fundació Estellés per l’Ajuntament de Burjassot l’any 2022. Aleshores, la Generalitat, la família i la comissió Pro Fundació Vicent Andrés Estellés van acordar d’impulsar una càtedra, en col·laboració amb les universitats públiques valencianes, que dugués el nom del poeta.
L’arribada del PP i Vox al govern valencià, tanmateix, va tancar la porta a la proposta. L’executiu que sortí de les eleccions del 23 de juliol és totalment contrari a qualsevol homenatge a la figura d’Estellés. El vice-president de la Generalitat Valenciana i conseller de Cultura i Esports, Vicente Barrera, en una intervenció parlamentària el novembre proppassat, fins i tot presumí d’haver eliminat les subvencions a la Càtedra Estellés. “No defensarem cap institució, autor ni organització que defensi la implementació dels Països Catalans en aquesta part d’Espanya que es diu Comunitat Valenciana”, digué.
En vista del boicot institucional, desenes d’associacions, entitats i col·lectius del país es reuniren per a constituir la Plataforma Cívica Cent d’Estellés i preparar el programa de commemoració. Entre les entitats, hi ha Bassot, Kulturcrítics, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Fundació Sambori, la Societat Coral el Micalet, el Col·lectiu Ovidi Montllor, l’Ateneu de Bétera, Ca Revolta, el Tempir, el PEN Català, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i Un Entre Tants, com també treballadors del sector cultural i personalitats polítiques i sindicals. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua també farà commemorarà el centenari del naixement del poeta, però en presentarà el programa més endavant.
I així és com el sud proclama (i fa) l’Any Estellés — Mail Obert de Núria Cadenes
“Davant la situació política al País Valencià, gens favorable a reivindicar i homenatjar els nostres referents culturals, demanem a la societat civil que no es quede parada. Insistim que cal lluitar per la nostra llengua i cultura i, si no ho fa l’administració pública, ho farem nosaltres”, digué la tardor passada la Coordinadora de la Fundació Pro-Estellés en el comunicat de presentació de la iniciativa.
Ahir, durant la presentació, els representants de la plataforma van tornar a fer una crida als moviments socials perquè organitzessin i convoquessin, en els respectius àmbits d’acció, activitats commemoratives de l’Any Estellés.
Una passejada per Burjassot inaugura l’Any Estellés
L’acte inaugural va començar a les 11.00 amb una passejada per uns quants punts de Burjassot (Horta Nord), el poble on va néixer el poeta. La passejada va ser conduïda pel nét d’Estellés, Vicent Anyó, que explicà alguns dels episodis fonamentals de la vida del poeta als alumnes de les escoles la Comarcal de Picassent i la Masia de Museros.
Dins la programació d’activitats previstes per a commemorar el centenari, hi ha mig centenar de sopars Estellés, un concert col·lectiu a l’Auditori de Burjassot, una exposició itinerant, trobades d’escoles comarcals, una exhibició d’art contemporani, actes acadèmics a les universitats de la Xarxa Vives, conferències, taules rodones, presentacions de llibres, obres de teatre, espectacles de dansa, recitals de poesia i música en directe. A totes aquestes activitats s’hi han d’afegir els actes de les universitats, ajuntaments, partits polítics, sindicats, editorials, revistes, centres educatius, ateneus, casals i associacions culturals i esportives que s’han afegit a la commemoració del centenari, però que encara s’han d’acabar de tancar.
