30.12.2024 - 21:40
|
Actualització: 30.12.2024 - 21:47
La prohibició i el menysteniment que el vice-president i conseller de Cultura, el torero Vicente Barrera, va fer de la celebració del centenari de Vicent Andrés Estellés són vists, a les acaballes de l’any, com un record estantís i gris. La petitesa d’aquell conseller i de tot el govern de Carlos Mazón ha quedat en evidència després d’un any ple de festa, de poesia i de música. La poetessa d’Oliva Àngels Gregori, comissionada de la Generalitat de Catalunya per a l’Any Estellés, diu que potser s’hauria de canviar la denominació de l’efecte Streisand pel de l’efecte Estellés, per l’efecte rebot que ha tingut aquest intent de silenciament.
Un centenari amb molt d’impacte
Aquests dos darrers mesos, d’ençà del 29 d’octubre, l’any ha quedat enfosquit per raons òbvies, però el pòsit que deixa és d’una exuberància poc comparable al d’altres anys dedicats a escriptors en llengua catalana.
Quant a l’impacte que la celebració del centenari ha tingut sobre la difusió de l’obra del poeta, Àngels Gregori pensa que s’han assolit la majoria d’objectius que tenien. “S’han superat les expectatives que teníem. S’han fet molts actes cada dia, centenars. I un dels objectius que teníem era promoure la traducció de l’obra d’Estellés. Pensàvem que no estava prou traduït, en comparació amb altres poetes contemporanis seus. Enguany s’han impulsat traduccions i s’han fet edicions en castellà, anglès, francès, italià, alemany, asturià i hongarès.”
A banda d’això, també s’han fet reedicions de la seua obra i nous estudis. Hi ha l’Obra Completa que continua editant 3i4, i l’antologia Una tendresa oculta, curada per Jaume Pérez Montaner, amic del poeta. La biografia que ha escrit Pau Alabajos publicada el febrer d’enguany ha tingut un gran èxit de vendes. Un centenar de persones han escrit textos per al recull homenatge Un ram convuls de síl·labes de vidre, impulsat i coordinat per Josep Lozano i Salvador Vendrell, entre més publicacions dedicades al poeta.
Un altre aspecte que s’ha tingut en compte en aquest any del centenari és el de mantenir un cert equilibri entre el Vicent Andrés Estellés popular i treballar en l’àmbit de la investigació. El congrés que va organitzar la Universitat d’Alacant ha fet itinerari per les universitats de Lleida, Barcelona, Tarragona i les Illes Balears.
Gregori considera que, fins ara, Estellés no ocupava el lloc que li corresponia dins el cànon de la literatura catalana. “Estellés no tenia una posició al costat d’un Espriu o d’un Ferrater. Faltava ressituar-lo. Era un poeta molt popular a Catalunya, com al País Valencià, però no sé si en el fons era llegit en tota la immensitat. Crec que el centenari ha ajudat a ressituar-lo en el món.”
Les celebracions populars
La part que ha desbordat totes les previsions és la popular, la que ha tingut a veure amb els sopars, les iniciatives cíviques en ajuntaments, places, biblioteques i casals. I, per damunt de tot, les festes Estellés, ideades per Josep Lozano, que enguany han fet quinze anys i que han superat amb escreix les cent convocatòries.
Pau Alabajos, membre de la plataforma Cent d’Estellés, ha expressat la seua satisfacció en veure com la societat civil valenciana s’organitzava i convocava totes aquestes complicitats. “Crec que estem d’enhorabona com a societat i com a país perquè, realment, s’han fet moltíssimes coses en molts àmbits. Els ajuntaments de molts municipis s’han abocat a fer activitats, fossen acadèmiques, culturals o artístiques.”
Un calendari farcit d’actes
L’Any Estellés va començar amb un homenatge d’Acció Cultural del País Valencià al teatre Olympia amb la participació d‘Izaskun Arretxe, en aquell moment directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Amb un pati de butaques ple d’autoritats polítiques i culturals de tot el país, unes quantes taules rodones van abordar aspectes de l’obra del poeta.
El 12 de juny es va celebrar a l’Octubre CCC de València l’acte central del centenari. Hi van participar més de dues-centes persone,s que van desbordar la planta baixa de l’edifici. La família Estellés, la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, poetes, amics i músics van participar en un acte on es va parlar del poeta, però també de l’home, amb les anècdotes delicioses que va contar Carmina Andrés, la filla.
A Burjassot, el 8 de setembre, pocs dies després de la data del natalici, el COM, el col·lectiu de Músics Ovidi Montllor, va organitzar un concert formidable i entranyable. Una festa a què es van apuntar amb una sola cançó tots els músics que havien posat música a un poema d’Estellés pel cap baix.
I a partir de mitjans setembre, les festes Estellés es van repartir per tot el país. A l’Octubre CCC es va fer la festa connectada entre València, Perpinyà, Palma, Barcelona, Andorra i Brussel·les.
Entre molts més actes, a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona es va fer una lectura col·lectiva de “Coral romput”, el poema de més de mil versos que Estellés va escriure el 1957, però que no va publicar fins el 1971.
Després del comiat oficial, l’Any Estellés continua
El comiat oficial de l’Any es va fer el dia 12 proppassat amb un acte institucional al Palau de la Generalitat de Catalunya, amb Maria del Mar Bonet, Pere Arquillué i Toti Soler fent un fragment de “Coral romput”. Pau Alabajos diu que encara hi ha molts actes per fer i un comiat especial a Burjassot. La plataforma Cent d’Estellés considera que l’Any s’acabarà el mes de març, que és quan realment va començar l’aniversari. “La idea és fer una activitat a Burjassot, amb exhibicions de cultura popular, i acomiadar l’any d’una manera no tan institucional com s’ha fet al Principat. Volem fer una cosa festiva i més oberta a la ciutadania, a l’aire lliure, que responga a l’esperit que hem anat eixamplant de la figura d’Estellés”, diu a VilaWeb.
Estellés i la gota freda
Periodista com era, i després de la intensitat dramàtica i la tensió política que es viu d’ençà de la gota freda al País Valencià, ens queda el dubte de com l’hauria escrita Vicent Andrés Estellés. De moment, la gent li va fent cas. Si més no, en aquells versos que diu: “No et limites a contemplar / aquestes hores que ara vénen, / baixa al carrer i participa. / No podran res davant d’un poble / unit, alegre i combatiu”. L’actitud solidària de tantes i tantes persones i l’assistència multitudinària a les tres manifestacions que s’han convocat fins ara defineixen aquest poble que Estellés esperava. Però com hauria escrit Estellés aquests dies?
Pau Alabajos diu que es fa difícil d’imaginar, però troba un desllorigador cercant en l’obra que tenim. “Utilitzava la poesia i la literatura per a denunciar les situacions injustes que ell detectava en la societat. Acostumats a eixa literatura de contrastos, perquè dibuixava la València fosca, llòbrega, negra de la dictadura franquista, sempre hi havia una finestra d’esperança. Obria una finestreta d’oxigen perquè la cambra s’omplira de llum, i d’alguna manera donava forces a la gent que estava lluitant. Crec que faria igual amb tota la gent que capitaneja la resposta civil que es dóna al carrer.”
Àngels Gregori fa una analogia amb el llibre Renàixer del fang. “L’altre dia pensava que un poeta és bo quan, passats cent anys, la realitat continua intacta i t’emmiralles i et reconeixes en els seus versos. Aquest renàixer del fang en l’obra d’Estellés és la realitat del que hem viscut al nostre país. El renàixer del fang és constant en l’obra d’Estellés. Per damunt de tot, sobreviure”, diu Àngels Gregori.
