Dilluns comença el curs a Catalunya Nord, que és el primer territori del país que obrirà les aules. El 9 de setembre començarà al Principat, el País Valencià, Andorra i la Franja, i el dia 11 a les Illes. Pràcticament, a tot el país serà un curs clau en relació amb la situació del català a les aules. L’ofensiva judicial i la persecució de la dreta i l’extrema dreta fan que enguany pugui ser decisiu quant al retrocés del català en aquest entorn, sobretot al Principat, el País Valencià i les Illes.

Catalunya, pendent dels tribunals

El front més important al Principat quant a la immersió lingüística és el front judicial, especialment d’ençà de la sentència del 2020 amb què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) obligava a fer un mínim del 25% de castellà a totes les escoles. L’execució d’aquella sentència resta aturada, pendent de la decisió del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre la nova llei catalana arran de recursos del PP i Ciutadans. Una decisió que prendrà, previsiblement, els mesos vinents.

ERC, Junts, el PSC i els Comuns van pactar un nou marc legal que prohibia expressament que es fixessin percentatges i proporcions sobre l’ús de les llengües a l’escola. Deia que el català era la llengua vehicular, però alhora definia el castellà com a llengua d’ús curricular i educatiu, amb un pes que s’havia de definir en els projectes lingüístics de centre. El TSJC s’ha agafat, precisament, a la nova normativa per justificar que es pugui imposar més castellà individualment, escola per escola, com ja ha passat en alguns casos. Ha vist una escletxa en la referència al castellà com a llengua d’ús curricular i diu que aquesta legislació no el desplaça completament. És per això que defensa d’imposar aquest percentatge en una classe en concret, al marge de què digui el projecte lingüístic de l’escola.

A Política Lingüística van assenyalar que consideraven improbable que el TC tombés completament la llei i que establís una imposició general del 25% de castellà. Ara bé, com reaccionaria el govern i els partits independentistes en cas que això sí que passés és una incògnita. Política Lingüística no ha volgut donar detalls en aquest sentit, i els partits tampoc no s’hi han pronunciat. Aplicar un mínim del 25% de castellà en general significa vulnerar un dels punts de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, que reconeix el dret de fer immersió als parlants que ho vulguin.

Tot això, en un context en què el català a l’escola és com més va més minoritzat. Les darreres proves de competències bàsiques a Catalunya assenyalen que el nivell del català a l’ESO ha tocat fons. Els resultats han estat els pitjors d’ençà del 2013. El 13,2% dels alumnes de quart va assolir un nivell baix de competències, mentre que un 33,3% es va situar en el nivell mitjà-baix. D’altra banda, un 40% va assolir un nivell mitjà-alt, i un 13,4% el nivell alt.

La dreta i l’extrema dreta, contra el català a l’escola valenciana

Al País Valencià, l’estat del català a les aules es troba completament condicionat pel paper que han tingut la dreta i l’extrema al govern i a les Corts. Al juny, les Corts Valencianes van aprovar, amb els vots del PP i Vox, l’anomenada llei Rovira, per José Antonio Rovira, el conseller d’Educació del PP que l’ha defensada. La proposta estableix una regulació basada en el fet que les famílies puguin triar la llengua base –la llengua que tindrà més pes com a vehicular per a tot el grup d’alumnes. Amb els resultats de les preferències de les famílies s’efectua la planificació educativa corresponent, a partir d’un sistema basat en majories.

La Plataforma per la Llengua denuncia que la llei crea dos sistemes, un per a la zona catalanoparlant i un altre per a la zona castellanoparlant; i, en conseqüència, “no garanteix que tot l’alumnat puga conèixer les dues llengües oficials”, cosa que va en contra de totes les normatives, tant autonòmiques com europees: l’estatut, la constitució espanyola i la Carta europea de llengües regionals o minoritàries.

Segons que informa la Intersindical Valenciana, aquest curs ja es veuran els primers efectes de la llei, però seran més evidents el curs que ve. Enguany no es demanarà el requisit lingüístic als professors de conservatori, d’escoles oficials d’idiomes ni de formació professional. També s’ha eliminat l’opció que tenien alguns centres de fer programes experimentals que augmentaven l’ensenyament en català. Aquests centres poden substituir el català per l’anglès, però no pas fer més català del 60% establert. De moment, la situació continuarà com fins ara, però les famílies començaran a votar a la primavera quin percentatge de català volen per al procés d’admissió del curs vinent. Per evitar-ho, entitats en defensa de la llengua han demanat al govern espanyol que presenti un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei.

Rebuig social a l’ofensiva contra el català a les Illes

A les Illes, el punt calent són els acords de segregació lingüística als centres que el PP va signar amb l’extrema dreta i que Marga Prohens ha decidit de mantenir, tot i la decisió de Vox de trencar relacions amb el govern. En una línia similar a la del País Valencià, és un pla d’elecció de llengua que comportaria la segregació lingüística dels alumnes. Però aquests acords han topat amb un rebuig social molt gran.

Per una banda, aquests canvis impliquen que la primera llengua d’ensenyament en l’educació infantil la poden triar les famílies. Segons que ha exposat el conseller d’Educació i Universitat, Antoni Vera, el “dret de la primera llengua” en aquesta etapa s’aplicarà a aquelles hores en què els infants desenvolupen les capacitats que els permetin de comunicar-se i expressar-se “com a mitjà per a construir la seva identitat, representar la realitat i relacionar-se”. Per una altra banda, hi ha el pla pilot de segregació lingüística: al segon i tercer cicle de primària, els centres que ho decideixin podran oferir en castellà les assignatures de matemàtiques i coneixement del medi i socials. A secundària, podran oferir en castellà matemàtiques, geografia i història i biologia i geologia, o física i química, o tecnologia.

El rebuig a la primera proposta s’ha evidenciat amb l’elecció de les famílies: aquest juliol, després d’haver de triar la primera llengua d’ensenyament per als seus fills per a aquest curs, la resposta ha estat contundent i tan sols un 16% ha optat pel castellà. Quant al pla de segregació, centenars de centres es van adherir a la campanya “La llengua no es toca”. La gran majoria, a més, va refusar-lo: solament s’hi van adherir 11 centres de 339, tots concertats. A tot això cal afegir les mobilitzacions contra aquests acords.

Amb tot, els onze centres que han aprovat el pla de segregació i el 16% de les famílies que han demanat que la primera llengua d’ensenyament sigui el castellà en l’educació infantil podran fer els canvis aquest curs. En el cas de la segregació, enguany només s’implementarà a partir de primària, i el curs que ve començarà a secundària. Els centres adherits hauran de garantir sempre, com a mínim, el 50% de les hores lectives en català. L’oposició parlamentària i unes quantes entitats civils han denunciat que el pla vulnera el decret de mínims, atès que tant coneixement del medi com geografia i història i les ciències de la naturalesa s’han d’impartir en català, d’acord amb els articles 17 i 18. D’ací a tres cursos s’avaluarà si el pla es manté.

Sense grans canvis a la resta del país

Enguany no sembla que hi hagi d’haver grans canvis respecte del català a les aules a la resta del país. A la Franja, malgrat que el PP, Vox i el PAR hagin posat el català en el punt de mira aquest darrer any, de moment no han posat entrebancs a les classes optatives de català, molt arrelades. A Andorra i Catalunya Nord tot continua igual en l’àmbit legislatiu, però les escoles immersives de la Bressola tenen un problema que fa anys que arrosseguen: el blocatge del Col·legi-Liceu al Monestir del Vernet arran dels obstacles judicials i els recursos que posa l’Ajuntament de Perpinyà, en mans de l’extrema dreta de Louis Aliot.