29.06.2021 - 13:39
|
Actualització: 29.06.2021 - 20:59
El consorci Virgo, el LIGO i el japonès KAGRA han detectat per primera vegada a la història la fusió combinada d’un forat negre i un estel de neutrons. Va ser el mes de gener del 2020 i els equips de recerca n’han pogudes documentar dues: els dies 5 i 15. Les han etiquetades com a GW200105 i GW200115. Aquest migdia s’anunciarà a tot el món en una publicació a la revista The Astrophysical Journal Letters.
Fins ara s’havia documentat l’existència de parelles molt compactes de forats negres que s’ajuntaven i creaven un nou forat negre. I també de parelles d’estels de neutrons. La possibilitat de l’existència de parelles formades per un forat negre i un estel de neutrons no s’havia pogut confirmar fins ara. Però sí que les van predir la comunitat astronòmica fa unes quantes dècades. Fins ara no s’havien observat mai amb seguretat.
La importància de detectar aquestes noves parelles
“Fins ara hem observat parelles de forats negres o parelles d’estrelles de neutrons amb l’observació de radiació electromagnètica o per les ones gravitacionals. Aquesta nova parella és un sistema binari perdut sobre el qual la comunitat astronòmica sempre s’havia preguntat”, ha afirmat Astrid Lamberts, investigadora del CNRS i membre de la col·laboració Virgo.
Aquests senyals gravitacionals detectats codifiquen una informació valuosa sobre les característiques físiques dels sistemes, com ara la massa i la distància dels dos parells d’estrella de neutrons i forat negre.
Un fenomen violent
Avui s’anuncia la documentació, per primera vegada, de l’observació propera d’un dels fenòmens més violents i rars de l’univers, i es dibuixa una imatge inèdita de les regions concorregudes i caòtiques que són un dels possibles entorns on es generen aquests esdeveniments.
La informació detallada que s’ha començat a recopilar sobre la física de les fusions de forats negres i estrelles de neutrons ofereix l’oportunitat de posar a prova les lleis fonamentals de la física en condicions extremes que no es podran reproduir mai a la terra.
“Som en un moment de transició a l’astronomia de les ones gravitacionals. Tant les primeres deteccions individuals d’objectes de diferent naturalesa que veiem ara mateix com les deteccions que arribaran els anys vinents ens permetran d’analitzar de manera global les propietats de les poblacions d’aquest objecte”, ha explicat Isabel Cordero-Carrión, membre de l’equip de divulgació i comunicació de la col·laboració Virgo.
Sis anys d’investigacions
El consorci LIGO i el Virgo operen des del 2015. Fa poc, s’hi ha incorporat el japonès KAGRA, i en els tres períodes de funcionament és quan s’han fet les descobertes més destacades, com ara el de les ones gravitacionals i el de noves poblacions de forats negres. L’aportació d’avui és considerada com la tercera perla del tresor.
En la detecció d’aquesta nova parella de senyals gravitacionals hi han intervingut un grup de la Universitat de les Illes Balears que forma part de la col·laboració científica LIGO, i la Universitat de València, l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona i l’Institut de Física d’Altes Energies de Barcelona, que formen part de la col·laboració Virgo.
El mes de setembre passat, la catedràtica de la Universitat de les Illes Balears, Alícia Sintes, que participa en aquesta investigació, anunciava en aquesta entrevista que hi hauria un esdeveniment excepcional.
