19.05.2023 - 21:00
|
Actualització: 19.05.2023 - 21:13
La més sonada de les vegades va ser el març del 2017, a mig any del referèndum d’autodeterminació. El president espanyol d’aleshores, Mariano Rajoy, va visitar Barcelona i va prometre, literalment, “una pluja de milions per a infrastructures fins el 2020” davant una part de l’empresariat català. Rajoy va remarcar que la seva proposta d’inversió de 4.200 milions era un pla “realista, viable i verificable en totes les etapes”.
Som al 2023 i el lector pot triar si, en recordar-ho, s’estima més riure o, en un atac de ràbia, rebentar el mòbil contra la pantalla de l’estació que informa d’un nou retard del tren que espera mentre, amablement, llegeix VilaWeb.
Cada vegada que un governant espanyol visita les colònies d’ultramar conegudes mundialment com a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera compleix uns quants rituals: fer una escapadeta a una cala si és temporada, anar a berenar a Can Joan de s’Aigo o a renovar les seves avarques… I prometre que, aquesta vegada, sí, arribarà una pluja de milions en forma d’inversions de l’estat.
És el que va fer aquest dimecres el president espanyol, Pedro Sánchez, a Eivissa. Pluja de milions. En aquest cas, dedicats a habitatge.
Sant Josep de la Talaia, Santa Eulària i Calvià són els tres municipis amb l’habitatge més car de tot l’estat, seguits de Zarautz, Eivissa i Sant Antoni de Portmany, la qual cosa significa que només un dels sis municipis més cars de l’estat espanyol no és a les Illes Balears.
A l’illa que té quatre dels sis municipis amb l’habitatge més car, i on a l’estiu es lloga un balcó o una banyera per a dormir-hi a 300 euros el mes, Pedro Sánchez reparteix somriures i compromisos d’inversió per a abaixar el cost de l’habitatge. Francina Armengol fa com si se’l cregués.
Tots els presidents del govern espanyol, del PP o del PSOE, tots, sempre, s’han compromès davant els presidents de les nostres institucions a solucionar el sistema de finançament que ens empobreix any rere any. Cap d’ells no ho ha ni intentat.
Un sistema de finançament que fa que les Illes Balears, que són la comunitat més rica en producció, després de l’anomenat “anivellament solidari”, altrament dit espoliació fiscal, passin a ser la comunitat més pobra.
Les dades de la depredació fiscal que sofreixen les Illes Balears per part de l’estat espanyol són aborronadores. L’espoliació supera el 14% del PIB.
Inversions estatals
Segons que explica el professor Bartomeu Colom i Pastor, les Illes són la comunitat que menys inversions estatals rep. I recorda que, segons la disposició transitòria novena de l’estatut sorgit de la reforma del 2007, hi ha un compromís d’inversió estatal que ha d’igualar la mitjana de la inversió a les comunitats de règim comú, en espera del Règim Fiscal Especial. Aquest compromís no s’ha complit mai, perquè tal com va passar amb Catalunya, el Tribunal Constitucional espanyol considera que la disposició “no vincula l’estat”.
Les Illes Balears obtenen inversions de l’estat espanyol en infrastructures molt per davall de la mitjana. Les Illes tenim la menor inversió en sanitat de tot l’estat. Les Illes tenim una de les inversions en educació més baixes de tot l’estat. Les Illes tenim la despesa anual per habitant en serveis socials més baixa de tot l’estat.
Mentre el govern espanyol inverteix dos euros per habitant a Andalusia o Extremadura per a subvencionar llibres i material escolar, a les Illes Balears la inversió és de 0,8 euros per habitant, la més baixa de tot l’estat. Les Illes tenen els preus més cars de lloguer d’habitatges i són al darrer lloc de la coa d’oferta d’habitatge social. El deute històric sanitari estatal amb les Illes és de 2.800 milions d’euros i redunda directament en el malestar dels pacients, distorsiona la feina dels metges i retalla la intimitat dels malalts.
Activitat econòmica
És bo recordar que les Illes Balears són la comunitat amb una productivitat més elevada, un 30% per sobre de la mitjana estatal; és on hi ha índexs d’atur més baixos i una presència més alta de dones en el mercat laboral, encara que cobrin 4.000 euros menys anuals que els homes.
Per bé que aquesta opulència estatística es reparteix amb gran injustícia, ja que som la comunitat que ocupa el vagó de coa en salaris (l’hoteleria és el sector que menys paga) i pensions.
També som la comunitat amb el percentatge de treballadors públics més baix de tot l’estat.
Espoliació
Allò que vertaderament mata Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera és l’espoliació reiterada que sofrim. Les Illes Balears aporten més d’un 14% del seu PIB a les arques de l’estat, cosa que no passa enlloc del món. Les Illes Balears paguen entre 3.500 i 4.200 milions d’euros més del que l’estat espanyol els retorna en serveis cada any. L’estat espanyol rep cada any de cada ciutadà de les Balears entre 3.500 i 4.200 euros més dels que li retorna en serveis i inversions. L’espoliació fiscal és una hipoteca brutal: només durant l’època autonòmica, més de 150.000 milions d’euros han anat a Madrid i no han tornat.
I parlant de morir: heretar a les Illes surt cinc vegades més car que no a Madrid, i només a Catalunya i el País Valencià és més car… Les Illes Balears i Catalunya són les comunitats on és més car morir-se.
