El Govern dobla els pisos de lloguer social procedents de bancs amb la cessió de 1.800 habitatges del BBVA

La Conselleria de Governació, Administracions Públiques i Habitatge doblarà en els propers anys el parc d’habitatges de lloguer social, ja que passarà dels 1.860 actuals a 3.660, gràcies al conveni de cessió signat aquest dilluns amb el BBVA. L’acord significa lliurar 300 pisos immediatament i 300 més cada sis mesos durant tres anys. El lloguer serà per a cinc anys, amb quotes d’entre el 10% i el 18% de la renda familiar, i seran per a famílies en risc d’exclusió social. El conveni, signat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la directora de BBVA Espanya, Cristina de Parias, és el més important signat pel Govern amb una entitat financera, i també el més important d’aquest banc amb qualsevol administració pública espanyola.

L’acord estableix que almenys la meitat dels pisos estaran buits. La resta poden estar ocupats per famílies que, si s’hi volen quedar, hauran d’acudir als serveis socials i acreditar la necessitat i el risc d’exclusió social. Si no fos així i no marxessin voluntàriament, el BBVA es quedarà el pis i en cedirà un altre a la Generalitat. A més, l’entitat financera es farà càrrec de les despeses de reforma dels pisos que ho requereixin. Els primers 300 pisos són a Barcelona, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Granollers, Mataró, Sabadell, Terrassa, Girona, Lleida, Tarragona i Reus.

Puigdemont ha remarcat que l’acord va contra la indiferència dels Excel i els balanços de negoci, ja que es fixa en les persones vulnerables i fa que una entitat bancària vagi més enllà de les seves obligacions legals. Així, ha dit que el conveni és una solució en majúscules, que pretén resoldre problemes, no pas crear-ne, i que aquest acord genera confiança en els agents econòmics i en la població més vulnerable, que veu que les administracions públiques es preocupen de les seves necessitats.

El conveni també preveu crear una comissió de seguiment i d’un fòrum d’experts format per agents externs i del tercer sector. El BBVA ha recordat que a banda d’aquests pisos, compta amb més de 2.500 pisos amb lloguers assequibles a Catalunya per a clients en situació de vulnerabilitat. Des de l’inici de la crisi ha refinançat a unes 21.000 famílies catalanes el seu deute hipotecari, ajustant les quotes a les actuals capacitats de pagament. D’aquesta manera, De Paria, ha dit que l’entitat vol arrelar-se més a Catalunya, on ha recordat que té una quota de mercat del 25%.

Fins ara, l’acord més important que tenia el Govern per a la cessió temporal de pisos propietat d’entitats financeres era amb la Sareb, amb 930 habitatges, seguit de Catalunya Caixa, amb 400, Bankia amb 230 i Caixabank amb 100, signats els últims dos anys. Aquest sistema permet al Govern augmentar el parc d’habitatge públic disponible de manera més ràpida i barata, que no es podria permetre construir tant ràpid tants habitatges públics. A més, garanteix la funció social dels habitatges buits o ocupats i permet la coresponsabilitat del sector financer.

La consellera de Governació i Habitatge, Meritxell Borràs, ha explicat que, a banda d’aquests convenis amb bancs, el Govern també amplia el parc d’habitatge amb el dret de tempteig i retracte, que permet comprar de manera preferent habitatges procedents d’execucions hipotecàries. En un any la Generalitat ha adquirit 253 habitatges en 72 municipis de forta demanda de lloguer social. Així mateix, el 2015 es van concedir 2.851 prestacions urgents per pagar el lloguer o la hipoteca per evitar el desnonament. A través de l’oficina d’intermediació Ofideute, la Generalitat ha facilitat 913 cords entre afectats de sobreendeutament i entitats financeres, i s’han adjudicat 570 habitatges a famílies a punt de ser desnonades. Amb tot això, del 2012 fins aquest mes de juny s’han evitat gairebé 17.000 desnonaments, segons el Govern.

D’aquesta manera, Borràs ha volgut remarcar que tot i el camí costerut, el pas del Govern per millorar l’accés a l’habitatge és ferm i que s’enfrontarà a totes les dificultats, externes, com les sentències del Tribunal Constitucional que han anul·lat legislació catalana en la matèria, o la impossibilitat d’aprovar nous pressupostos pel veto de la CUP.