28.12.2018 - 21:50
El president de la Xina, Xi Jinping, va anunciar al març que assumia de manera permanent el càrrec, és a dir, que esdevenia president per sempre. Feia anys que fins i tot els dictadors dissimulaven i feien veure que tenien un període de govern limitat. El gest de Jinping, doncs, ha estat un dels més significatius en un any marcat pel creixent poder dels autòcrates.
Donald Trump als Estats Units, Vladímir Putin a Rússia i Xi Jinping a la Xina encapçalen una llarga llista de personatges conflictius i sovint perillosos que han trasbalsat la política internacional. Com també Jair Bolsonaro, que va guanyar les eleccions al Brasil; Abdelfatah al-Sisi, que amb la victòria a Egipte ha extingit les esperances de la primavera àrab; i Recep Tayyip Erdogan, que va renovar la presidència a Turquia tot desencadenant una nova onada de repressió.
Jinping va acompanyar la seva proclamació de president etern d’una agressiva campanya contra els drets humans –especialment a Hong Kong–, de la militarització de les illes del mar del sud de la Xina i d’un autèntic setge diplomàtic sobre Taiwan que ha despertat l’alarma a l’illa i que va condicionar les eleccions generals.
Als Estats Units, Trump ha continuat desconcertant la població amb sortides de to incomprensibles mentre anava perdent alguns membres clau de la seva administració, aparentment cansats de tanta improvisació i frivolitat. Trump va promoure una cimera amb el dictador nord-coreà Kim Jong-un per a aturar un possible conflicte nuclear, i ha donat l’ordre de retirar les tropes americanes de Síria, una decisió completament inesperada que ha estat aplaudida, com tantes altres, per la Rússia de Putin.
La influència de Putin sobre Trump ha continuat sobrevolant la política americana i global. Sembla que Putin està convençut que és impune i s’ha permès el luxe de perseguir opositors a Rússia i arreu del món, d’envair Crimea i de donar suport a al-Assad a Síria, sense que res afecti el seu domini i sense que la Casa Blanca n’hagi criticat cap decisió. La Copa del Món de futbol a Rússia al juny, fins i tot, li va donar l’oportunitat de presentar una imatge moderna i afable i de trobar-se amb tot de caps internacionals, malgrat les crides al boicot.
Però de totes les notícies internacionals de l’any, poques han tingut un impacte tan fort com l’assassinat del dissident saudita Jamal Khaixoggi, brutalment esquarterat al consolat del seu país a Istanbul. Arran d’aquest assassinat, la figura del príncep Mohammed bin Salman ha caigut en desgràcia i l’estabilitat de la dictadura saudita s’ha ressentit força en un moment en què el país feia una cursa pel protagonisme geopolític i s’enfrontava en tots els terrenys a l’Iran.
Podeu llegir els altres capítols de l’Anuari VilaWeb 2018:
—Països Catalans: Un any de resistència
—Europa: El Brexit amenaça de fer esclatar la Unió
—Espanya: Adeu al PP, hola al franquisme
—França: El carrer despulla Macron
—Món: L’any dels autòcrates
—2018: L’any de les dones
