Països Catalans: Un any de resistència

La repressió espanyola al Principat i les seves conseqüències sobre la política espanyola i europea han marcat l’any 2018 al conjunt del país. La resistència popular a l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola i la configuració d’un govern autonòmic català han marcat un any que començava amb l’eufòria de la victòria de l’independentisme en les eleccions del 21-D. Es va acabar el govern de Mariano Rajoy, gràcies a una moció de censura amb el suport dels independentistes, però també dels comuns i de Compromís, i allò que semblava que era una oportunitat d’entesa va acabar amb el desastre de la visita de Pedro Sánchez a Barcelona i rumors sobre la possible aplicació del 155, una altra vegada. Tot plegat, amb els presos i els exiliats com a teló de fons permanent.

Les victòries més importants de l’any han arribat, particularment, des de l’exili. La detenció del president Carles Puigdemont, el 25 de març a Alemanya, va ser acollida amb eufòria per l’espanyolisme, però ben aviat se’ls va girar en contra. Unes poques setmanes després, els tribunals alemanys van sentenciar que no hi havia hagut ni rebel·lió ni sedició, cosa que va dur el judici espanyol a un cul-de-sac del qual han sortit provisionalment apartant els exiliats de la causa que se seguirà contra els presos. Les conseqüències de la victòria aconseguida a l’exili i refermada per la retirada de les euroordres es faran notar durant el judici que començarà a la primavera.

Mentre que en el terreny judicial hi ha hagut bones notícies, en el polític no n’hi ha hagut pas. Al gener, el president del parlament, Roger Torrent, va aturar a última hora la investidura del president Carles Puigdemont, que havia estat acordada per Junts per Catalunya, ERC i la CUP. D’aquesta manera, es va obrir un període d’incertesa i confusió que encara no s’ha tancat. Les investidures de Jordi Sànchez i de Jordi Turull també van ser impossibles –amb l’afegit de l’entrada a la presó de Turull mentre es feia el seu ple d’investidura. Finalment, Quim Torra va ser l’escollit per Carles Puigdemont per a encapçalar un executiu independentista la feina del qual ha estat marcada per la divisió entre els partits; una divisió que s’ha fet plenament visible al parlament.

Aquesta divisió, l’ha utilitzada una vegada i una altra l’unionisme, que també ha aprofitat les discutibles mesures jurídiques que han portat una tercera part dels diputats independentistes gairebé a la indefensió jurídica. Les crides a la unitat i a trobar un relat comú han sovintejat quan l’any s’acabava, però no han donat cap fruit contrastable.

El clima enrarit que la situació catalana ha creat al conjunt de l’estat espanyol ha tingut també repercussions a la resta del país; especialment, al País Valencià, on l’extrema dreta ha provat de traslladar el clima de crispació que els seus escamots havien sembrat al Principat. La reacció ciutadana ha estat molt important, amb grans manifestacions com la del passat octubre, en què desenes de milers de persones van plantar cara a l’extrema dreta. A més, des del juny, el retorn de la televisió pública valenciana ha somogut el panorama comunicatiu. À Punt és una televisió moderna, àgil i clarament compromesa amb el país i amb la llengua, cosa que li ha valgut l’animadversió de la dreta espanyolista des del primer dia.

Però la resistència del país no ha estat pas circumscrita al tros de país que forma part encara de l’estat espanyol. Tant a Catalunya Nord com a Andorra hi ha hagut protestes importants, en molts casos acompanyades de suports als presos polítics i de denúncies de la repressió. S’ha vist, sobretot, a Catalunya Nord, on totes les institucions han mostrat la seva solidaritat i, fins i tot, el moviment de les armilles grogues ha adoptat l’estelada i la defensa dels presos polítics.

A Andorra la proximitat de les eleccions del 2019 ha accelerat el debat sobre la modernització de les estructures de l’estat. El 15 de març, s’hi va fer la primera vaga general de la història i aquestes darreres setmanes de l’any hi ha hagut mobilitzacions insòlites reivindicant els drets de les dones i sindicals que prometen una campanya electoral complexa i dura.

Podeu llegir els altres capítols de l’Anuari VilaWeb 2018:
—Països Catalans: Un any de resistència
—Europa: El Brexit amenaça de fer esclatar la Unió
—Espanya: Adeu al PP, hola al franquisme
—França: El carrer despulla Macron
—Món: L’any dels autòcrates
—2018: L’any de les dones