28.12.2018 - 21:50
A l’estat francès, el 2018 ha estat l’any en què l’operació Macron ha quedat completament desacreditada. El president de la república ha perdut tota la credibilitat que tenia. Vagues com les dels ferroviaris i els estudiants i el moviment de les armilles grogues han deixat Emmanuel Macron en una posició d’inestabilitat completa i sembla que han arruïnat el seu projecte de redefinir el panorama francès i europeu al voltant del seu moviment polític.
La potència del moviment de les armilles grogues ha sorprès tothom i ha accelerat l’aparició d’una esquerda notable pel que fa a les relacions de Macron amb el seu primer ministre, Edouard Philippe. L’afer Benalla i la marxa de Nicolas Hulot i Gérard Collomb ja eren indicis que la relació entre els dos màxims responsables polítics de l’estat no anava bé. Però la reacció de Macron a la força del moviment de protesta, provant de distanciar-se de les polítiques de Philippe, han indignat el primer ministre. A França, les relacions entre el president i el primer ministre, siguin del mateix grup polític o no, sempre són complexes. I sovint, quan s’enverinen, obren pas a crisis d’una gran aparatositat.
A més, el moviment de les armilles grogues ha arribat en un moment que Macron esperava amb ànsia, quan s’acosten les eleccions europees. Després de la retirada d’Angela Merkel i amb la crisi del Brexit en el punt més àlgid, Macron somiava que França prendria el relleu d’Alemanya com a país director de la Unió Europea. I aspirava que el seu partit, La República en Marxa, fos decisiu a l’hora de conformar majories al Parlament Europeu. La crisi, amb les imatges de violència pels carrers de París, ha malbaratat els plans del president francès, la credibilitat del qual és en el punt més baix. Això amenaça d’afavorir el Front Nacional, que podria guanyar novament unes eleccions a França, cosa que obriria una gran crisi política. Les europees seran vistes com una prova de l’estat real del país, i a hores d’ara ningú no dubta que el resultat serà molt diferent de l’allau que va beneficiar Macron en les eleccions presidencials.
Pel que fa a les nacions de l’estat francès, Nova Caledònia ha fet enguany el primer dels referèndums d’autodeterminació acordats en els Pactes de Matignon. El no a la independència es va imposar amb un clar 56%, però el sí va sorprendre, arribant al 43% i guanyant amb el 76% a la província del nord. El resultat va ser acollit amb satisfacció pels independentistes kanaks, qui consideren que en els dos referèndums prevists els anys vinents hi ha possibilitat d’escurçar la distància.
L’altre focus d’interès ha estat Còrsega, on el govern sobiranista ha mirat d’impulsar un diàleg, de moment infructuós, amb França.
Podeu llegir els altres capítols de l’Anuari VilaWeb 2018:
—Països Catalans: Un any de resistència
—Europa: El Brexit amenaça de fer esclatar la Unió
—Espanya: Adeu al PP, hola al franquisme
—França: El carrer despulla Macron
—Món: L’any dels autòcrates
—2018: L’any de les dones
