28.12.2018 - 21:35
|
Actualització: 28.12.2018 - 21:41
El 2018 potser passarà a la història com l’any més complicat per a la Unió Europea, que no ha sabut pair el Brexit i s’encamina a un autèntic infern institucional. El 25 de novembre, enmig d’un enorme caos polític a Londres, els vint-i-set membres restants de la Unió Europea van donar el vist-i-plau a la retirada del Regne Unit, però sense tancar cap acord viable per a fer-ho ordenadament. La situació política britànica complica molt la situació, perquè la primera ministra, Theresa May, s’ha de moure per un fil molt prim entre els partidaris del Brexit dur i una opinió pública com més va més preocupada per les conseqüències del trencament. El cas d’Irlanda, de la frontera entre la república i el nord, és especialment greu i podria portar a un procés d’unificació de l’illa, atesa la dificultat per a reconstruir una frontera interna que no vol ningú.
El caos que ha causat el Brexit a les institucions europees, l’ha aprofitat, sobretot, una extrema dreta autoritària en alça al continent i que veu les eleccions del 2019 com una oportunitat per a convertir-se en un espai polític decisiu. La victòria de la Lliga i el Moviment 5 Estels a Itàlia, el reforçament dels governs autoritaris a Hongria i Polònia, la normalització de la presència de grups d’extrema dreta en governs com els d’Àustria i Bulgària i la consolidació de la presència parlamentària en estats com Alemanya i Espanya reforça un gir extremista en l’àmbit continental que les institucions diuen que observen amb preocupació, però hi fan ben poca cosa en contra.
En el límit oriental de la Unió, la pressió russa també s’ha fet notar. El conflicte per Crimea, amb l’ocupació del territori, ha tingut un fort impacte sobre Ucraïna, però també sobre Polònia i els tres estats bàltics, que se senten amenaçats per Moscou.
I als Balcans, l’any ha estat ple de notícies contradictòries. Els contenciosos entre Grècia i Macedònia i entre Kossove i Sèrbia podrien haver entrat en una fase de millora, però en canvi, ha crescut la tensió a Bòsnia i la perspectiva que l’acord entre kossovesos i serbis inclogui finalment una reforma del traçat de les fronteres sembla que renova tot de fantasmes sobre el passat de la zona.
Podeu llegir els altres capítols de l’Anuari VilaWeb 2018:
—Països Catalans: Un any de resistència
—Europa: El Brexit amenaça de fer esclatar la Unió
—Espanya: Adeu al PP, hola al franquisme
—França: El carrer despulla Macron
—Món: L’any dels autòcrates
—2018: L’any de les dones
