02.01.2022 - 21:50
L’oasi de la immersió lingüística, que ja suscitava incredulitat, ha ensenyat enguany les esquerdes com no ho havia fet fins ara. L’obsessió persecutòria dels tribunals espanyols i francesos contra el català s’ha accelerat. Els governs d’arreu del país amb prou feines hi han oposat resistència, ni tan sols solucions imaginatives. La davallada estatística del català que les dades quinquennals ja apuntaven l’any passat, sembla que es manté. Però creixen l’activisme i la conscienciació i la gent s’ha començat a mobilitzar. La producció literària, audiovisual i musical en català passen un moment fructífer. La llengua és viva i batega encara. Per a posar-ho tot plegat en perspectiva, us oferim un resum de les principals informacions sobre el català que cal destacar d’enguany.
Retallades d’hores i de competències
Al País Valencià, les tensions van començar el mes de març, quan centenars de mestres van sortir al carrer contra la llei de plurilingüisme impulsada pel conseller d’Educació, Vicent Marzà, que ha suprimit el sistema de línies en català i en castellà. A partir d’aquest setembre, cada centre ha hagut de triar un percentatge d’hores lectives en català, entre un 25% i un 60%, i haurà de fer pel cap baix un 25% d’hores en castellà. Marzà s’excusa argumentant que aquest últim percentatge és a causa “dels procediments recentralitzadors de la justícia espanyola”, i diu que si es mantingués el sistema de línies també s’hauria d’aplicar. Però això no ho explica pas tot: a diferència d’allò que passava fins ara, amb la seva llei hi ha d’haver assignatures troncals no lingüístiques en castellà i en anglès.
Nombrosos sindicats i associacions de pares i mestres recriminen al conseller que la llei, globalment, rebaixa les hores de català i que implica un greuge per a les comarques majoritàriament catalanoparlants, com ara les Centrals, les Riberes, les Marines i les de l’interior nord, que ara hauran de fer més classes en castellà. Malgrat les protestes i la petició formal de més de cent instituts perquè la conselleria canviés la norma, el Consell ha continuat decidit a executar-la i, a més a més, a fer obeir els percentatges imposats per la justícia espanyola.
Al novembre, per una altra banda, el Tribunal Suprem espanyol va avalar la forta retallada de competències a l’Oficina de Drets Lingüístics del País Valencià que havia consumat el Tribunal Superior de Justícia arran d’un recurs del PP. L’oficina ja no pot elaborar processos administratius, sinó que simplement pot denunciar i alertar. Acció Cultural del País Valencià va criticar la decisió, perquè significa una triple agressió: a la capacitat legislativa i executiva de la Generalitat, a l’oficialitat del català i a la igualtat lingüística.
El setge del TSJC i la llei Celaá
Al Principat, les incursions de la justícia espanyola han augmentat en freqüència i en agressivitat, i el govern també s’hi ha doblegat de ple. El novembre de l’any passat, Esquerra Republicana va votar a favor de la nova llei d’educació espanyola, coneguda per llei Celaá, amb l’argument que havien aconseguit “blindar la immersió”. Al cap de tan sols un més, una sentència del TSJC va obligar la Generalitat a actuar perquè un 25% de l’ensenyament a Catalunya s’impartís en espanyol. Fins llavors ho havia ordenat tan sols en sentències individuals, aquesta fou la primera vegada que l’ordre era d’efectes generals. El conseller d’Educació, Josep Bargalló, va dir llavors que no passava pas res, perquè la llei Celaá deixaria la sentència sense efectes. Però aviat es veié que no era veritat.
La llei Celaá, que entrà en vigor el gener d’enguany, mantenia una disposició de la llei Wert que ordena de garantir l’ensenyament del castellà a tot l’estat espanyol, i deia que garantir-lo és responsabilitat de les administracions educatives. Esquerra es defensà dient que l’única administració educativa competent a Catalunya era la Generalitat. Però el TSJC, com un dard exprés, deia en la sentència de desembre: “No hi pot haver dubte sobre la competència de l’administració de l’estat […] en allò que es refereix a la utilització vehicular de les llengües oficials.” Així, d’ençà d’enguany, l’estat espanyol ha eliminat tota la carcassa jurídica que d’alguna manera protegia la immersió. Amb la sentència i la llei Celaá a la mà, qualsevol centre educatiu català ja pot implantar un mínim del 25% de l’ensenyament en castellà, i qualsevol Ministeri d’Educació espanyol, l’actual o un de futur, podrà dictar l’augment de les hores en castellà a Catalunya.
Coincidint amb el curs nou, el TSJC prengué igualment la iniciativa i va començar a imposar el 25% de castellà en unes quantes escoles del Principat. El cas més polèmic fou el de l’escola Turó del Drac, de Canet de Mar, on, arran de la denúncia d’una sola família, el tribunal va ordenar al centre que el 25% de les classes de P5 es fessin en castellà. La decisió tingué una forta resposta per part de la immensa majoria de famílies del centre, que van publicar un manifest en favor de la immersió en què demanaven al Departament d’Educació que prengués les mesures necessàries per a blindar-la. Atesa la resposta del conseller Josep González Cambray, ex-número 2 de Bargalló, que digué que calia obeir perquè no tenia capacitat d’actuació, es féu una concorreguda manifestació davant l’escola.
La pluja d’imposicions de castellà del TSJC –la més recent, en una escola de Cubelles– i d’anul·lacions de les programacions lingüístiques ha originat, tanmateix, una oposició contundent de mestres, famílies i estudiants. El claustre i el consell escolar de tres instituts de la comarca del Gironès van aprovar i subscriure aquest mes un manifest contra la sentència del TSJC i van dir que no l’obeirien. I fa ben poc, el 18 de desembre, una onada verda de milers de persones, 35.000 segons la Guàrdia Urbana, ompliren el centre de Barcelona per a defensar la immersió lingüística i denunciar les intromissions polítiques i judicials en l’escola catalana. A la manifestació, convocada per Som Escola, hi van assistir uns quants membres del govern, que van sentir proclames com ara “Generalitat, titella de l’estat”, i també membres de la CUP i dels comuns. No hi va anar, en canvi, el PSC, que enmig del terratrèmol s’ha desmarcat del seu compromís amb la immersió.
El govern també ha anunciat una ofensiva judicial per a defensar el català a l’escola que no va concretar, però que probablement consistirà a interposar recursos contra les sentències del TSJC; i així mateix diu que augmentarà les inspeccions per a revisar les hores de català i que en les aules on s’apliqui el 25% de castellà hi haurà dos professors.
Arronsament sistemàtic
En veient que la immersió no era blindada, el nou govern del Principat, que va prendre possessió el 26 de maig, va fer uns quants passos per a mostrar una preocupació més gran per la llengua. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, augmentà de rang la direcció general de Política Lingüística i la convertí en una secretaria amb el lingüista Francesc Xavier Vila al capdavant. Poc després del nomenament, Vila explicà en una entrevista a VilaWeb que, amb les dades que tenia a la mà, se sabia que en alguns punts del territori s’imparteixen en castellà classes que haurien d’impartir-se en català. Era una de les primeres admissions en públic d’un membre del govern que la immersió no es compleix del tot. Uns quants mesos més tard, Garriga i Cambray van fer una conferència en què proclamaven “una nova etapa”, amb declaracions en aquesta línia. Van revelar que tan sols el 46,8% dels professors d’ESO de Catalunya s’adrecen sempre en català als alumnes i van anunciar un reguitzell de plans de promoció del català a les aules.
Però, a banda la gestualitat tímida, l’any s’ha caracteritzat per l’obediència sistemàtica del govern als atacs contra el català. A l’octubre, Cambray va ordenar a tots els centres educatius públics de Catalunya –de primària, secundària i batxillerat– que enviessin totes les seves programacions didàctiques en castellà a l’associació Hablamos Español, que treballa per a eliminar la vehicularitat del català. El conseller va excusar-se dient que calia acatar-ho perquè el departament estava obligat per llei a fer arribar aquesta informació, però el fet és que va traslladar la responsabilitat als claustres. La decisió va rebre fortes crítiques dels centres, que van retreure-li que això n’alteraria el funcionament, tal com Cambray mateix havia reconegut, i també per part de la Intersindical, que va alertar del risc que la petició d’Hablamos Español pogués derivar en accions judicials contra la vehicularitat del català més agressives d’ara endavant.
Al setembre, per una altra banda, VilaWeb publicà en exclusiva que el Departament d’Universitats, dirigit per la consellera Gemma Geis, havia rectificat i finalment havia acatat que el català deixés de ser la llengua per defecte en el repartiment dels exàmens de les proves d’accés a la universitat. Universitats obeïa una resolució que al juny havia dictat el TSJC. En aquell moment, Geis l’havia qualificada d’interferència i havia dit que no es canviaria pas el mètode lingüístic per a fer els exàmens. La consellera justificà el canvi de parer adduint que calia preservar el dret de triar la llengua, cosa que pot crear un greu precedent sobre la preeminència del català en l’ensenyament, perquè recupera un dret que fins i tot el Tribunal Constitucional espanyol havia negat que existís, amb sengles sentències del 1989 i del 1994, i que és el principal argument de les campanyes contra la immersió.
La victòria de la Bressola i el revés del Constitucional francès
A l’abril, l’Assemblea francesa va aprovar la primera llei que facilitava la immersió lingüística en català i en la resta de llengües minoritzades. Però al cap d’un mes el Tribunal Constitucional francès va tombar-ne precisament l’article que recollia la possibilitat d’una immersió lingüística a les escoles en la llengua dita “regional”, i el que permetia de posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès. L’anul·lació va fer que es convoquessin diverses manifestacions arreu de l’estat francès, entre les quals una a Perpinyà que fou reeixida i multitudinària. Després de la manifestació, el president francès, Emmanuel Macron, que havia maniobrat perquè diputats del seu partit interposessin el recurs, va haver d’admetre que “les llengües de França són un tresor nacional que enriqueixen la cultura francesa” i va reconèixer la tasca d’escoles com la Bressola.
L’any s’ha acabat, en canvi, amb bones notícies. L’Associació la Bressola és més a prop d’obrir el primer col·legi-liceu amb un sistema immersiu en català, després de derrotar als tribunals el batlle Louis Aliot, del partit d’extrema dreta Rassemblement National. La Bressola tenia signada la compra del monestir de Santa Clara, al barri del Vernet de Perpinyà, per a fer-hi el centre, però Aliot es va valer dels drets exclusius de l’ajuntament per a arrabassar-los la compra. El 15 de desembre proppassat, el Tribunal Administratiu de Montpeller va estimar el recurs de l’associació i li va retornar el dret de compra de l’edifici. Encara resta per a resoldre la qüestió de fons, però la Bressola confia que el monestir podrà esdevenir el col·legi-liceu per als més de 250 alumnes que el necessiten, i que fins ara no podien continuar l’educació secundària en català a Catalunya Nord.
Més conscienciació, més denúncia
Malgrat tot, com dèiem, l’emergència i el retorn de la llengua a l’actualitat política, més acusat enguany que no pas aquests últims temps, han alimentat també més conscienciació, més activisme. Les entitats cíviques i els sindicats que treballen en defensa de la llengua al País Valencià han presentat aquest mes l’informe de denúncies per vulneració dels drets lingüístics. Són 102 reclamacions interposades pels ciutadans. I a les Illes, les queixes de pacients sobre les situacions de discriminació lingüística en centres sanitaris han estat creixents i com més va més sòlides. A conseqüència d’això, al setembre, la Comissió de Seguiment del Pacte demanà més coordinació contra la discriminació del català als hospitals de les Illes, i la presidenta Francina Armengol obligà Salut a rectificar i mantenir obert l’expedient per discriminació lingüística a una doctora, malgrat la renuència de la consellera Patrícia Gómez a denunciar aquesta mena de situacions.
