17.11.2020 - 21:50
|
Actualització: 18.11.2020 - 10:29
El magistrat Antonio Narváez (Badajoz, 1958) és membre del Tribunal Constitucional espanyol (TC) d’ençà del 2014. Aquesta setmana el seu nom ha estat notícia perquè el TC va filtrar a l’agència EFE que endarreriria uns quants mesos més la resolució dels recursos d’empara dels presos polítics per vulneracions de drets fonamentals en el judici del Suprem espanyol i la sentència del procés, adduint que havia de resoldre la recusació dels nou presoners contra Narváez. Sense que el TC resolgui els recursos, els presos no poden demandar l’estat espanyol al Tribunal d’Estrasburg.
El motiu de la recusació de Narváez són unes declaracions seves en una conferència del Club de la Constitución a Granada el 20 de desembre 2017, que duia per nom “El problema català, perspectiva constitucional”. En aquell acte, el jutge va definir el procés d’independència com un “cop d’estat encobert” i va assegurar que havia estat “molt més greu” que no el cop d’estat de Tejero del 23 de febrer de 1981, “en la mesura que aleshores no es qüestionava una cosa tan essencial com el principi de sobirania i sobretot el principi de la unitat d’Espanya dins la seva diversitat”.
L’1-O, pitjor que el 23-F. Pel magistrat Narváez, la unitat de la pàtria és més valuosa que no pas la conservació de la democràcia incipient del 1981, amenaçada per l’extrema dreta i el poder militar vinculat a la dictadura franquista?
La conferència és pública i la podeu veure ací:
Arran d’aquest flagrant trencament de la neutralitat del magistrat, les defenses dels presos polítics argumenten que Narváez no pot ser imparcial i al·leguen que si participa de la deliberació dels seus recursos, es vulnerarien drets com el dret de tenir un procediment amb totes les garanties, el de tutela judicial efectiva i el de tenir un jutge independent. També ha estat recusat pel president Carles Puigdemont, que l’acusa d’haver perdut la imparcialitat necessària per a decidir sobre el recurs presentat contra l’ordre de detenció a l’estat espanyol.
El vincle amb el PP
Narváez forma part de l’ala més conservadora del TC. Fou nomenat el juliol del 2014 a proposta del govern presidit per Mariano Rajoy i abans havia estat tinent fiscal del Tribunal Suprem espanyol. Segons que va publicar El Plural, Narváez fou una imposició de l’ex-vice-presidenta Soraya Sáenz de Santamaría, i ni l’ex-ministre de Justícia espanyol Alberto Ruiz Gallardón ni l’ex-fiscal general de l’estat Eduardo Torres-Ducle no van tenir-ne coneixement fins a darrera hora. A més, Narváez ha estat present habitualment en els cursos de la FAES.
Durant la seva etapa al TC ha hagut d’analitzar un seguit de recursos del govern espanyol del PP contra les lleis de caràcter social que aprovava el Parlament de Catalunya, a més de la llei de consultes que havia d’emparar la consulta del 9-N i les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica. El paper del Constitucional és conegut de sobres: va suspendre sistemàticament totes les iniciatives del parlament, tal com desitjava el govern Rajoy. “No negaré que el TC pren decisions jurídiques amb un rerefons polític”, explica durant la conferència del 2017.
Narváez és llicenciat i doctorat en dret per la Universitat d’Extremadura. Ben aviat començà a exercir de fiscal, primer a l’audiència de Còrdova i després a la de Terol. D’allà saltà al TC, on va ser fiscal entre el 1997 i el 2007, i aleshores va assolir la plaça de fiscal al Suprem. Durant la seva carrera, ha combinat el servei dins la fiscalia amb la docència en el curs de formació inicial de fiscals i a l’Escola Judicial. Entre les distincions que té, hi ha la de membre de l’Orde al Mèrit de la Guàrdia Civil, creu d’argent. Durant la seva carrera, s’ha mogut en els cercles de poder dels tribunals més importants de l’estat espanyol.
Ariet contra l’esquerra abertzale
Com a fiscal en cap de la sala contenciosa administrativa del Suprem, Narváez va aplicar la llei de partits contra l’esquerra abertzale. Va intervenir contra totes les inscripcions de candidatures i agrupacions electorals per a participar en les eleccions del parlament basc, el congrés espanyol i l’eurocambra, i va perseguir Sortu perquè considerava que, com a hereva d’Herri Batasuna, aquesta formació era vinculada amb ETA. Va aconseguir-ne la il·legalització el 2011, tot i que per una majoria molt justa –nou vots contra set. Tanmateix, el TC va anul·lar-la l’any 2012, argumentant que el Suprem havia vulnerat el dret d’associació.
Com a membre del TC, Narváez també fou recusat per la defensa d’Arnaldo Otegi el 2014, arran de la presa de posició com a fiscal contra l’esquerra abertzale, en el recurs d’empara contra la condemna a presó del dirigent basc. Igual que en el cas dels presos polítics catalans, el Constitucional va congelar el recurs d’Otegi fins a resoldre la recusació. En aquell cas, va refusar-la amb l’argument que Narváez havia actuat com a fiscal, no pas com a jutge.
La llei de partits amb què va lluitar contra l’esquerra abertzale també apareix a la conferència de Granada. Quan un assistent li demana sobre la possibilitat que l’estat espanyol impedeixi l’existència de partits independentistes perquè qüestionen l’estat i la constitució, comenta amb una certa ironia: “Potser hem pecat de generosos.”
“Els dos senyors aquests, els Jordis”
En aquesta conferència, tot parlant del “problema català” –com el qualificava ell mateix–, fa un “profund reconeixement” a la feina de l’ex-fiscal general de l’estat José Manuel Maza, mort un mes abans, “no solament com a fiscal, sinó com a jurista i espanyol, en la mesura que la seva iniciativa és exemplar precisament en aquest tema […] en l’exercici de l’acció penal davant el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya”.
Narváez es refereix a la causa oberta a l’Audiència espanyola i al Suprem per rebel·lió. Diu que hi ha indicis de l’existència d’aquest delicte, finalment descartat en el judici contra el procés i qüestionat als tribunals europeus –especialment a la sentència del Tribunal Superior de Slesvig-Holstein contra l’extradició de Puigdemont– i en diversos organismes com ara el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides i per entitats defensores dels drets humans, com ara Amnistia Internacional i Front Line Defenders. També es refereix a l’empresonament del govern i de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, dos mesos abans de la conferència, amb un cert to de menyspreu pels dos dirigents socials de l’independentisme: “Els dos senyors aquests, els Jordis, els anomenen.” Si finalment forma part de les deliberacions del TC sobre els seus recursos d’empara, de segur que en deurà saber els noms.
Actitud hostil contra l’independentisme
La primera mitja hora de conferència és un atac frontal a l’independentisme. L’actitud hostil que exhibeix l’inhabilita, a parer de les defenses dels presos polítics, per a estudiar els recursos al TC. “Des de la constitució del 1978, diria que des de la Segona Guerra Mundial, a cap país civilitzat de la Unió Europea no s’ha presentat un problema com el que s’ha presentat a Espanya […]. Cap estat no ha arribat a aquest trencament de l’estat de dret. […] L’estat des de la constitució s’ha enfrontat a la crisi més greu de qualsevol estat democràtic i de dret dels últims anys”, diu. L’única concessió és una crítica suavitzada a la sentència del TC contra l’estatut l’any 2010, de la qual diu que no fou “afortunada”.
El magistrat també parla dels plens dels 6 i 7 de setembre al parlament, que defineix com a “sessions tempestuoses i vergonyoses”. I qualifica de “fal·làcia” la defensa del dret d’autodeterminació. “És un dret que no pot predicar-se per a sostenir una iniciativa secessionista en l’àmbit d’un estat de dret i una democràcia consolidada”, afirma.
Finalment, es queixa de la distribució de competències entre l’estat i les autonomies que fa la constitució, i afegeix que això causa molts maldecaps al TC perquè la majoria de recursos són sobre conflictes competencials. Insinua que caldria centralitzar l’educació i la sanitat, i alhora assegura que Espanya és de facto un estat federal. També justifica el centralisme del TC, tot culpant-ne la constitució.
La recusació, una opció vedada als presos polítics
Vist el precedent del cas Otegi, no sembla que el TC aparti el magistrat Narváez de la deliberació dels recursos dels presos polítics. La seva falta de neutralitat i la seva trajectòria pot convertir-se en un argument més per a bastir la causa contra Espanya al Tribunal d’Estrasburg. Mentrestant, els presos polítics esperen encara que el Suprem resolgui els recursos de la fiscalia contra el tercer grau i el govern espanyol tramita els indults sol·licitats i assegura que reformarà la sedició al codi penal abans d’acabar l’any.
Fins ara, totes les recusacions presentades pels presos polítics han estat sistemàticament tombades pels tribunals espanyols. Cap jutge del Suprem ni del Constitucional no s’ha inhibit, malgrat la contaminació dels principis de neutralitat i imparcialitat que s’ha denunciat d’ençà que començà la repressió. Tampoc no ho han fet magistrats del TSJC en la causa contra el president Quim Torra. Sembla que l’opció de recusar jutges és un territori vedat als dirigents independentistes.
