Antònia Vicens, premi d’Honor de les Lletres Catalanes

L’escriptora Antònia Vicens (Santanyí, Mallorca, 1941) ha estat guardonada amb el 54è premi d’Honor de les Lletres Catalanes, la vuitena dona que rep el guardó. Vicens compta amb una extensa obra publicada que inclou novel·la, poesia, contes, articulisme. És una producció prolífica i diversa, que ha anat conreant durant cinc dècades, des del 1967, quan va publicar el primer llibre, Banc de Fusta, un aplec de contes a l’editorial Moll. El mateix any va guanyar contra pronòstic el premi Sant Jordi amb 30º a l’ombra, obra que la va catapultar dins del món literari català.

Entre les seves obres de narrativa destaquen: Quilòmetres de tul per a un petit cadàver (premi Llorenç Villalonga (1981), Terra seca (1987), Ànima de gos (2011). I els llibres de poesia: Lovely (2009), Sota el paraigua el crit (2013), Fred als ulls (2015), Tots els cavalls (2017) i Pare què fem amb la mare morta (2021).

Al llarg de la seva trajectòria també ha estat mereixedora de la Creu de Sant Jordi, la medalla Ramon Llull, el premi Nacional de Cultura i el premi Nacional de Poesia.

El jurat del guardó ha valorat d’Antònia Vicens i l’ha considerat mereixedora del premi d’Honor: “per la solidesa de la seva obra literària i la innovació en la recerca d’una veu narrativa. Pel seu compromís amb la llengua i el seu activisme, que es veu en l’inconformisme que passa per treballar la veu literària al llarg de la vida, i també en la capacitat de cultivar la llengua en edats tardanes des de diferents gèneres, fet que ha generat com a resultat una de les trajectòries més sorprenents de la nostra literatura”. Ha remarcat també la “creació d’una veu en constant experimentació, en la qual es reconeixen les generacions més joves de poetes”.

Xavier Antich ha glossat la figura d’Antònia Vicens en el seu primer acte oficial com a nou president d’Òmnium Cultural. I Antònia Vicens, que s’ha mostrat aclaparada pel premi, “jo que faig una vida solitària”, d’entrada ha felicitat la junta entrant, alhora que també ha tingut unes paraules per Jordi Cuixart i la seva junta, per la seva dignitat durant uns anys tan difícils.

Vicens ha dit que estava emocionada perquè aquest no és un premi innocent “perquè és un premi que va lligat a les paraules i les paraules van lligades a la llibertat, a la passió i a l’inconformisme”. I ha rememorat com de ben petita ja col·leccionava paraules de la vida quotidiana, paraules potents, autèntiques,  paraules que tenien aroma: “Em vaig fer una paleta de paraules, que són les que encara empro avui”.

Ha recordat que el català en la postguerra no era una llengua de prestigi i la va haver d’aprendre a escriure a l’Obra Cultural Balear. I ha recordat que entitats com l’OCB i Òmnium van ser imprescindibles per a la represa cultural i supervivència de la llengua fa seixanta anys, però que avui són tan o més necessàries: “Avui tenim una llengua de prestigi, però continua essent perseguida i acorralada. I a nosaltres, si ens toquen la llengua ens fereixen l’ànima.” També ha tingut un record per a Ucraïna i ha demanat la pau.