19.05.2023 - 21:40
Antònia Jover (Palma, 1958), ha passat els darrers anys al congrés espanyol i ara es presenta de cap de llista d’Unides Podem al parlament de les Illes. Diu que l’única manera de fer polítiques transformadores és dins el govern, per això no es planteja donar-li suport de fora en una futura situació possible de pactes. Considera que la formació no ha tingut prou força dins el Pacte de Progrés perquè funcionés com els hauria agradat, però creu que la legislatura ha estat positiva. Té ben clar que el problema de l’habitatge és el principal desafiament que té per assolir el govern i també que s’ha de protegir el català, malgrat que defensa que la consellera Mae de la Concha o la vice-presidenta del parlament, Gloria Santiago, hagin fet servir el castellà en la majoria de les intervencions a la institució. Parlam d’aquestes qüestions i també de la lluita contra la massificació turística, una de les banderes de l’esquerra que, vuit anys després, encara no s’ha revertit.
—Com valorau aquests anys de Pacte de Progrés?
—Sempre dic que al primer Pacte de Progrés ens vam adonar que si volíem canviar les coses havíem de ser dins el govern. Es van fer un seguit d’acords, però no tots es van complir i vam tenir molt poc marge per a poder canviar coses. Però valor aquests quatre darrers anys de govern de manera molt positiva, tenint en compte que hem passat una pandèmia i la crisi d’Ucraïna. Hem pogut fer coses importants. I a les conselleries que duim hem apostat per la innovació, pel comerç i per donar una passa endavant en la lluita contra el canvi climàtic amb la implantació d’energies renovables, atès que el 25% d’electricitat que es consumeix a les Balears és d’energies renovables. Tot i que la legislatura ha estat complicada, crec que la valoració és molt positiva.
—I sobre la relació i el pes que ha tengut cada partit? Lluís Apesteguia, en una entrevista a VilaWeb, ens deia que no havia funcionat en aquest sentit.
—Tenim molt clar que som tres partits diferents amb objectius semblants, però maneres de funcionar i estratègies de funcionament diferent. El Pacte ha funcionat? Evidentment, ni Més ni nosaltres tenim prou força perquè hagi funcionat de la manera que ens hauria agradat. Però ha estat un pacte entre socis, ens hem respectat, i cadascú ha pogut posar les seves mesures depenent de la força que li han donat les urnes.
—Algun sector acusa Podem de fer seguidisme al PSIB.
—Torn a repetir que tot és negociat segons la força que ens va donar la gent. Però el que nosaltres hem fet és ser lleials amb els socis, debatre dins les institucions i els llocs que ens tocava i quan hem hagut de fer allò que ara diuen “renou”, que és reivindicar que es complissin els pactes, ho hem fet. Fer renou per fer renou no val. Ha estat una legislatura positiva, en què hem hagut de posar per endavant fets com ara salvar vides i salvar empreses. I les discussions que hem hagut de tenir, les hem tengudes.
—I de cara a uns hipotètics futurs pactes, com hi veuríeu un encaix del PI? Us arriben a acusar d’extremistes i posar-vos a l’altura de partits com ara Vox.
—Realment som un partit d’extrema… però d’extrema necessitat per a aquestes illes. Que vulguin comparar un partit que obre fosses, que ha trobat n’Aurora Picornell i les Roges del Molinar, amb uns que el que fan és enaltir aquest passat feixista demostra que prenen el pèl als seus votants.
—Té marca pròpia, Podem, a les Illes? Depèn molt de la marca que té a l’estat espanyol? Ho deman per si us pot afectar la crisi entre Podem i Sumar.
—Podem és un partit estatal, però evidentment totes les comunitats autònomes tenen autonomia. No és el mateix Andalusia que el País Basc o les Balears. Però sí que et diré que és molt fàcil fer política dient Mallorca, Eivissa, Menorca o Formentera, però després necessites força també a escala estatal. No hem de ser beneits, si des del govern d’Espanya no es legisla la política que ens pugui permetre de fer feina, si no tenim força allà, no podem continuar caminant, anar més de pressa ni transformar. I te’n pos un exemple, nosaltres volem limitar l’accés de la compra de l’habitatge per a no residents. I ho volem fer legislant aquí. Però per a legislar aquí, necessitam que l’estat espanyol ens habiliti. Tenim un partit estatal que està disposat a lluitar per això. Si no tens força a l’estat espanyol, no pots caminar més de pressa.
—I considerau que l’estat espanyol està implicat en les Illes?
—Aquesta legislatura, i et diré que per part meva me’n sent molt orgullosa, les Illes han sonat molt dins el congrés espanyol. Quan ens vam presentar a les eleccions, vam dir que volíem aconseguir el finançament del factor d’insularitat. I ho hem aconseguit. N’hi ha prou? No. Però ja és una passa, fa quinze anys que se’n sentia parlar. Tenim el règim fiscal i l’hem de desplegar. En les crisis de la pandèmia i Ucraïna, les Illes han estat una de les comunitats que més han rebut. L’estat espanyol s’hi ha implicat.
—Però un dels vostres socis de govern, Més per Mallorca, critica que a l’estat espanyol, amb el PSOE i Podem governant, es boicoten algunes mesures essencials per a les Illes. Us ho deman perquè vós aquests anys heu estat diputada al congrés espanyol.
—M’hauria agradat que s’hagués aprovat la modificació que havia sortit del Parlament de les Illes a la llei d’arrendaments urbans al congrés espanyol. Però aquesta modificació era inclosa dins aquesta llei d’habitatge. Com que es pactava la llei, vàrem estar d’acord que no hi hagués dues lleis diferents per aquesta modificació.
—Quines situacions arribaran a les Illes guanya si la dreta?
—Ja veim el progrés que tenen les comunitats governades pel PP i Vox. Tot són retrocessos en serveis públics, en igualtat, privatització de tot allò que és públic…
—S’entén que el PP té difícil d’obtenir una majora contundent i necessitaria pactar amb Vox.
—Si una cosa va fer Podem va ser posar fi al bipartidisme. Per tant, l’única opció que té és l’extrema dreta.
—La lluita contra la massificació turística és una de les banderes de l’esquerra. Ha estat vuit anys al govern i no s’ha revertit. Ha fracassat, en això, l’executiu?
—Nosaltres deim des del 2015 que no es podia continuar creixent en places turístiques i turistes que arriben… i hem continuat creixent. Ara tenim més de dos milions de turistes estrangers més que no el 2015. A FITUR es preveia per enguany un creixement d’un 15% més. Som unes Illes saturades i no podem continuar resistint. Ja no és qüestió de malviure, com la gent que ja no pot anar a les platges perquè estan saturades, sinó respecte dels recursos naturals, no podem continuar menjant-nos el territori, ja està prou ferit, l’hem de defensar. Hem d’arribar a un turisme sostenible per al nostre territori, que és finit. Per això hem de decréixer. De fet, al Consell de Mallorca, ara fa una setmana, es va aprovar d’eliminar més de 15.000 places turístiques que s’haguessin pogut augmentar. Començam a decréixer, però hem d’anar a més.
—Per això insistesc si ha estat un fracàs del govern o no, perquè hi ha hagut vuit anys de Pactes de Progrés en què es podria haver anat en aquesta direcció. I les previsions, en canvi, són de créixer més.
—És una manera diferent de veure el model econòmic dels diferents partits: de Més, del PSIB i nosaltres. Nosaltres tenim aquesta visió de decreixement. Evidentment, no pot ser d’avui per demà, perquè al mateix moment que es decreix s’ha de diversificar l’economia. Nosaltres hem estat apostant per fer-ho augmentant d’un 23% el sector industrial, que no és prou i s’ha de continuar augmentant; hem duplicat el pes de l’agricultura al PIB, que no és suficient i s’ha de continuar duplicant; hem apostat per la innovació; hem apostat per la implantació d’energies renovables, que ja ha creat més de mil llocs de feina estables i ben pagats… Hem començat a fer feina i, si els nostres socis ens ajuden, encara farem més via.
—El vice-president Yllanes es va absentar del ple de l’aprovació de la llei turística com a queixa per qüestions relacionades amb la manca de fermesa amb la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic. Vós hauríeu actuat de la mateixa manera?
—Ell esperava més valentia. Em crec i comprenc la seva postura, perquè quan fas una feina important i batalles per certes coses, si tens caràcter, a vegades costa no fer un gest.
—Deis que l’habitatge és el gran problema de les Illes. Ha arribat a tenir èxit, la política feta aquests darrers anys?
—Veníem d’un Partit Popular que venia habitatge públic i no en construïa. Aquesta legislatura se n’han construït uns 1.500. N’hi ha prou? No. Les polítiques que s’han de fer amb l’habitatge són les que s’han fet fins ara? No. Hem de donar un cop damunt de la taula, mantenim 70.000 habitatges buits a les Illes i hem d’aconseguir que una part molt important torni a entrar al mercat. El que es fa amb aquest habitatge buit és especular. Cal pagar un impost d’habitatges buits, limitar la compra als no residents, cal fer una immobiliària pública… Amb una mesura no arregles el problema de l’habitatge, necessites un paquet de mesures que a curt termini, mitjà i llarg solucionarien el problema. El que necessitam és valentia per part també dels nostres socis.
—I com veieu la llei espanyola? N’hi ha que denuncien que treu competències a les Illes.
—La competència és de l’autonomia i aquesta llei et dóna un marc i eines per a poder avançar. Aquí l’engegarem quan fem un pacte de govern. El PSIB ha dit que està disposat a desplegar-la amb totes les seves competències. I d’allò que manqui a la llei, per això tenim competències i un paquet de mesures per executar-les.
—Podem considera que el català és en perill?
—Evidentment que és en perill. És una llengua minoritària. Te’n poso un exemple: quan anava a l’escola, l’ensenyament era totalment en castellà, però el carrer xerrava català. Avui dia, hi ha molta menys gent que té d’idioma matern el català que no el castellà. El meu nét va a una escola d’educació en català, però al pati xerra en castellà. L’hem de protegir.
—I què pot fer, el govern, per protegir la llengua?
—El primer que s’ha de fer és promocionar-la. Posar totes les eines perquè sigui al carrer. El que s’ha de fer és donar més facilitats ara. Hi ha més demanda que oferta per a classes gratuïtes de català. Molta gent en vol aprendre, hem de potenciar l’ensenyament i posar la llengua al carrer. I ja que hi ha partits que odien la nostra llengua, nosaltres hem d’ensenyar a estimar-la.
—També vos ho deman perquè, encara que el vice-president Yllanes sí que fa servir el català a les institucions, la consellera Mae de la Concha o la vice-presidenta del parlament, Gloria Santiago, fan les seves intervencions en castellà. No haurien de donar exemple els mateixos polítics?
—Crec que a Podem donam exemple. N’Yllanes parla català. Fa un esforç per aprendre’l. Has de tenir en compte que una cosa és que parlem tu i jo en català i, l’altra, que hàgim d’exposar idees i conceptes per una llei a un lloc important com el parlament. Jo m’he de poder expressar de la millor manera. Na Mae xerra i entén perfectament el català, però potser no té prou soltesa per a exposar tots els projectes que fa des de la Conselleria d’Agricultura, i per això no l’usa.
—Les Illes tenen un Estatut d’Autonomia caduc?
—Ben igual que la constitució espanyola, tenen molts d’anys. I crec que un procés de revisió constituent estaria molt bé.
—Quins són els principals desafiaments que ha d’assolir el govern que entri?
—El principal repte és que tothom tengui accés a un habitatge, és el desafiament principal. El segon, la desmassificació turística i una estratègia consensuada perquè tengui èxit, un camí en què tothom estigui disposat a anar-hi d’una manera ràpida i desplegant la diversificació. Tercer, l’enfortiment dels serveis públics i la internalització. A més, volem que el transport públic sigui gratuït per sempre, consideram que ha de ser un dret, ben igual que la sanitat o l’educació.
—I com arriba, el partit, als comicis?
—Estam convençuts que tendrem més força de la que tenim ara per reeditar aquest govern de coalició.
El qüestionari Proust
—Darrera vegada que heu fumat marihuana.
—No record haver-ne fumat mai, perquè no fum drogues, però no m’atreviria a dir que si hem tingut una reunió de joves i hi hagi hagut un cigar, li hagi fet una calada.
—Quants metres quadrats té casa vostra?
—Cent vint.
—Quin cotxe teniu?
—Toyota CHR híbrid.
—Flor predilecta?
—M’agraden totes les flors blanques.
—Animal favorit?
—M’agraden molt els cavalls.
—Quin color preferiu?
—Morat.
—Quin és el vostre lema?
—Caminar, arribar, recomençar.
—En quines ciutats o pobles heu viscut més de sis mesos?
—Ciutat, cap. A pobles, Valldemossa i Esporles.
—Quines llengües parleu?
—Català, castellà i un anglès molt rovellat.
—Quin és l’estat d’ànim més comú?
—Som una persona animosa.
—Els noms de persona que preferiu de noi i de noia.
—Lluc i Auba, el del meu fill i de la meva néta.
—Quin és el vostre personatge o heroi de ficció preferit?
—Na Red Sonja.
—Quin episodi de la vostra vida us ha marcat més?
—La mort de mon pare.
—Quins dons naturals us agradaria tenir?
—M’agrada molt l’òpera, m’agradaria saber cantar-ne per a tenir més capacitats artístiques de les que tinc. Pint i faig ceràmica, m’agradaria tenir més desenvolupada aquesta vena artística.
—Quina seria la vostra pitjor desgràcia?
—Perdre els éssers que estim.
—Quin personatge històric valoreu més?
—Na Rosa Parks, pel que representa.
—Com us agradaria morir?
—Dormint.
—Com celebrareu Nadal?
—Sempre en família.
—El racó preferit de la vostra ciutat o poble.
—El Port del Canonge o la Seu.
—El racó que menys us agrada.
—No n’hi ha cap que no m’agradi.
—Quin dels rivals és el pitjor candidat?
—El representant del partit de l’odi.
—Amb quin dels rivals aniríeu a sopar?
—Per a sortir amb un rival, ha de tenir molt sentit de l’humor. Per exemple, en Lluís Apesteguia en té i na Francina Armengol, també.
—Quina definició teniu de Països Catalans?
—Història, cultura i llengua en comú.
—La persona que us ha format políticament?
—Una de les persones de qui he après més és en Pablo Iglesias.
