18.06.2016 - 22:00
Antoni Verger aquest cop no serà cap de llista, tal com va fel el 20-D amb MÉS per Mallorca. Com que no va obtenir representació, les bases del partit van creure convenient presentar-se en coalició amb Podem, del qual n’ha sorgit Units Podem Més. Fruit del pacte, Podem ocuparà els dos primers llocs i Verger serà el número tres, un escó que si acaba assolint, abandonarà a mitjà legislatura en detriment de Podem.
Aquest és el tracte. Pot parlar del que farà ell, de la importància que pot suposar per a les Illes superar el PP. Si això succeeix, també voldrà dir que Verger es converteix en el primer diputat sobiranista que representa els interessos balears a Madrid. Li preguntem quines són les principals urgències i què proposa per revertir la situació econòmica de les Illes.
—De moment els sondatges diuen que esteu en disposició de superar el PP.
—Hi ha il·lusió. Aquesta candidatura ha generat expectativa social i axò, és un termòmetre clar que tenim a tocar la derrota del PP a les Illes Balears. I això seria històric. Que una candidatura d’esquerres, ecologista, sobranista i feminista que pugui derrotar el PP a les Illes Balears en unes eleccions espanyoles, és una fita històrica.
—És el vostre principal objectiu?
—Jo diria que és un objectiu important, no només pel tema electoral, sinó perquè simbòlicament és molt potent. Això, òbviament, pot tenir conseqüències a nivell social, de mentalitat política i de consciència social. Això tindrà un impacte molt positiu. Perquè un PP que sempre ha estat hegemònic, que quedi per darrere una candidatura com Units Podem Més, amb tot el que representa, és una demostració del canvi social. La nostra candidatura respon a una necessitat social que hi ha. La ciutadania vol recuperar el dret de decidir en tot allò que l’afecta, vol dir prou a una sèrie de coses que han passat els darrers anys en què les decisions polítiques han apostat pel retrocés dels drets socials, la precarietat laboral, la corrupció, l’abús de les grans corporacions… La ciutadania vol dir prou i provocar un canvi. I hi ha molta gent de les Illes Balear que ha sintonitzat amb aquesta necessitat.
—En una entrevista que us vaig fer el desembre rebutjàveu la unió amb Podem i em dèieu que no volíeu diluir-vos en un partit franquícia. Què ha canviat des de llavors?
—Al final som una coalició en què tothom conserva la seva pròpia personalitat i idiosincràsia. Som forces polítiques diferents però que ens hem unit en aquest context actual perquè hem volgut dotar a la ciutadania d’una eina potent políticament i electoralment per a expressar això que t’he dit, que com a ciutadans volem dir prou. Volem recuperar el dret de decidir en tot el que ens afecta i que ja està bé que es prenguin decisions per part d’uns pocs en contra de la majoria. O sigui, la gent ens demanava unitat i Units Podem Més és això. El desembre molts vots no es van traduir en una realitat electoral, perquè van quedar sense escons, i ara tots hem estat conscients que ara calia unir forces.
—Si sortiu escollit, heu pactat plegare el segon any de legislatura en detriment d’una tercera persona de Podem. Creieu que es defensarà la veu de les Illes igual que ho pot fer MÉS?
—Nosaltres evidentment mai havíem tingut representació. En els 38 anys de vida del congrés dels diputats mai hem tingut un representant a Madrid, que és allà on es prenen les decisions que ens afecten als ciutadans de les Illes Balears. No ho hem tingut mai, i ara tenim una possibilitat certa. Tots els sondatges ho confirmen.
—Però insisteixo. Confieu que Podem defensi els interessos de les Illes igual que ho podeu fer vosaltres?
—Doncs ja es veurà. Jo tinc clara la feina que aniré a fer allà. Sóc el número tres de la candidatura i aniré a Madrid evidentment a fer una feina que connecti els problemes dels ciutadans de les Illes Balears amb el congrés dels diputats. Tots aquests temes que no es resolen i que és molt necessari que algú els visibilitzi a Madrid, que presenti iniciatives, que forci votacions… És el que va a fer allà a un diputat de MÉS.
—I confieu que Podem també ho farà?
—Hem pactat un programa conjunt en el qual tot això està recollit. Jo, òbviament, puc donar garantia del que faré jo: procurar pels drets dels ciutadans de les Illes Balears.
—En aquestes noves eleccions ha aparegut un nou actor: Sobirania per les Illes. Com analitzeu el seu paper en aquestes eleccions?
—És legítim. Hi ha hagut una gent que ha arribat a la conclusió que havia de presentar aquesta candidatura. Nosaltres els desitgem sort. És una candidatura sobiranista, per tant, compartim força coses. Units Podem Més també és una candidatura amb un component sobiranista, i de fet, podem fer arribar un diputat sobiranista a Madrid. Per nosaltres, com més vots sobiranistes hi hagi, millor.
—Què creieu que us diferencia?
—Els ho hauries de preguntar a ells. Però evidentment, quant a dretes i esquerres, ells diuen que no hi entren. Per tant, aquí hi ha una diferència. Dins aquesta la seva candidatura hi ha gent que és de dretes de forma reconeguda. En qualsevol cas, és molt legítim el que han fet i com més vots sobiranistes hi hagi, millor.
—Vàreu tenir converses per a unir-vos?
—Nosaltres vàrem oferir des d’un principi una coalició àmplia a la gent d’Esquerra Republicana. Se’ls va oferir d’entrar a la candidatura d’Units Podem Més. Però ells van declinar i van optar per un altre camí.
—Una de les vostres prioritats, per no dir la principal, és el nou model de finançament. Què demaneu?
—Des d’Units Podem Més demanem primer de tot una qüestió de mínims, que és equiparar la inversió per habitant en serveis públics bàsics a la mitjana estatal. Ara estem a la cua. Estem a la cua en inversió per habitant en salut, en educació, en serveis socials… Això s’ha d’equiparar. També en inversions estatals estem a la cua. Una inversió mitjana estatal de 238 euros per habitant i a Balears de 142. Equiparar-nos significarien 710 milions d’euros anuals més per a les Illes Balears. Sis-cents de finançament i cent deu d’inversions. Evidentment, això no vol dir que renunciem, en absolut, al concert econòmic o al principi d’ordinalitat i altres coses que pensem que són de justícia. Però ara mateix hi ha una cosa que és de justícia mínima, que és que els ciutadans de les Illes Balears tinguin un tracte com a mínim igual respecte als ciutadans espanyols.
—I sobre els costos d’insularitat?
—Volem un règim com el de les Illes Canàries. Demanaríem que els petits productors de les Illes com formatgers, fabricants d’oli, mobles o sabates puguin competir amb igualtat de condicions amb productors ubicats a la península. Ara mateix no és així perquè han de suportar uns costos d’importació que ofega la seva economia. Tots els estats d’Europa tenen mecanismes de compensació amb els seus territoris insulars per a garantir aquesta igualtat de condicions. Les Canàries tenen un règim que sí que és efectiu i que serveix perquè puguin competir i que li permet generar llocs de feina, que és el que es busca. Bàsicament demanarem exempcions i compensacions fiscals per a les empreses.
—Què més es pot fer per a reforçar la sobirania de l’illa, que és una paraula que utilitzeu molt al vostre programa?
—Millorar les connexions entre Eivissa i Menorca, que queden bona part de l’any incomunicades amb uns preus que no són dignes. Per altra banda, hi hauria d’haver una tarifa plana amb Madrid i Barcelona, i amb freqüències mínimes garantides per l’estat, com fan tots els estats d’Europa amb els territoris insulars quan el mercat no proveeix uns serveis mínims de qualitat. Això també ho demanarem.
—He llegit que teniu bona sintonia amb Juan Pedro Yllanes?
—Sí, el conec des de fa anys. És un molt bon candidat, una persona independent, una persona molt sòlida intel·lectualment, netament progressista, molt sensible amb el tema de la llengua… De fet, va formar part de ‘La Revolta dels Enllaçats’ durant el govern de Bauzá i jo el recordo amb el llaç. Crec que té un perfil excel·lent com a candidat.
—El referèndum català creieu que hauria de ser una línia vermella de les negociacions per a un possible govern espanyol?
—Home, per a nosaltres és una qüestió important el dret de decidir dels pobles. Evidentment reclamem el dret de decidir de les Illes Balears i el poble català també ha de poder decidir sobre el seu futur. Això és el que pensem a MÉS. Jo, si ha de ser una línia vermella o no, no ho sé. Ara, per a nosaltres és una qüestió central i quan es plantegi això, un diputat de MÉS serà netament favorable al dret de decidir del poble català.
Antoni Verger, en vint preguntes:
—Quin és el vostre defecte principal?
—M’agradaria tenir més capacitat de síntesi quan faig una entrevista.
—Quins dons naturals us agradaria tenir?
—Més capacitat de concessió.
—Quin nom (de noi o de noia) preferiu?
—Per dona m’agrada molt Roser, i per al·lot, Toni que és un nom molt mallorquí i que em ve de família.
—Quin és el vostre artista preferit?
—Jo sempre he estat un gran admirador d’en George Brassens. Però també m’agradaria afegir-la maria del Mar Bonet i en Lluís Llach.
—Quin és el vostre heroi de ficció preferit?
—L’Astèrix.
—Quin personatge històric valoreu més?
—Joan Crespí, líder de la Germani de Mallorca.
—Quines feines heu fet fora de la política?
—Jo sóc tècnic de l’administració de transport i he fet bàsicament feines dins de l’administració.
—Què fer per a relaxar-vos?
—Anar a la platja. El contacte amb la mar és fonamental.
—L’escola on porteu/portàveu els fills és pública o privada?
—Encara és petita i no hi va. Però sóc partidari de la pedagogia lliure. Hi ha algunes públiques d’aquí que ja ho estan fent.
—L’última vegada heu fumat marihuana?
—Fa molts anys, però com a molt era alguna calada.
—Amb quina llengua parleu als pares?
—A la meva mare en castellà. Al meu pare quan era nin en castellà i ara en català.
—I als fills?
—En català.
—Quina és la mentida més grossa que han publicat mai sobre vós en un mitjà de comunicació?
—Que hi podia haver alguna qüestió il·legal en una adquisició de trens elèctrics que vaig impulsar quan era director general de transports. El PP em va denunciar i es va arxivar immediatament, però alguns mitjans van publicar els arguments que utilitzava el PP.
—Quan cobrareu si sou congressista?
—La veritat és que no ho sé, però segur que faré una aportació important al congrés.
—El/La millor congressista que heu conegut?
—Joan Baldoví, que és un referent de bona feina.
—La millor cosa que ha fet Mariano Rajoy?
—Quedar en ridícul molt sovint i així la gent pot comprovar qui és Mariano Rajoy.
—I la pitjor?
—Estar involucrat dins la corrupció per finançament il·legal del seu propi partit. Apareix als papers de Bárcenas.
—Qui serà el pròxim president del govern espanyol?
—Espero que Pablo Iglesias.
—Qui us ha fet políticament?
—Biel Vicens.
—Hi haurà referèndum? Sí o no?
—Si clar, espero que sí.
