Antoni Verger: ‘El tracte que reben les Illes Balears en el finançament és pràcticament colonial’

Antoni Verger encapçala la llista de Més per Mallorca a les eleccions espanyoles, que ja tenim a tocar. Té un objectiu clar: esdevenir el primer diputat sobiranista de les Illes que posa els peus al congrés. El seu partit s’hi presenta sol, vol ser ell mateix. Les bases de Més van refusar d’anar-hi de bracet de Podem, encara que la proposta pogués arrossegar uns quants milers de vots més: ‘En política, els vots no ho són tot’, diu Verger ben convençut.

Abans de submergir-nos en qüestions polítiques, li demano pel cas Trens, arran del qual el seu nom es va relacionar uns quants dies amb paraules com ‘prevaricació’ o ‘malversació’. Ni tan sols va ser encausat i finalment la jutgessa va arxivar el cas. Li pregunto per l’origen del cas i si creu que mediàticament el pot haver afectat.

—Vull començar l’entrevista demanant-vos pel cas Trens. Vàreu ser citat a declarar per prevaricació, però fa poc que la jutgessa ha arxivat el cas. Tanmateix, creieu que us pot afectar políticament?
—Jo crec que ben al contrari. Aquest cas m’ha reforçat a mi i el projecte del partit. És clar per què el PP va fer això. Era una estratègia per desprestigiar Més i no se n’han sortit. Volien perjudicar un projecte polític que veien que avançava molt socialment i se’ls ha girat la truita. Crec que ha quedat clar a l’opinió pública que era una acusació amb mala fe, basta i sense cap sentit. A mi el PP m’ha arribat a denunciar personalment cinc vegades.

—Per raons polítiques?
—Per qüestions de gestió de transport, quan era director general de Mobilitat. Totes arxivades. Les quatre primeres, arxivades immediatament. En l’última em van citar a declarar, però no vaig ni arribar a fer-ho. En el fons, estic orgullós de ser una persona tan molesta per al PP. Que em vulguin fer mal vol dir que faig les coses bé.

—Parlem de política. Un dels cinc compromisos de l’acord de governabilitat entre PSIB, Més i Podem és la millora del finançament. Per aconseguir-lo el PSOE o Podem han de governa r a Espanya?
—Nosaltres tenim clar que amb en Rajoy o amb en Rivera al govern serà molt difícil d’aconseguir una millora del finançament de les Illes Balears. Això és claríssim. Per tant, efectivament, a l’hora de pactar el govern de les Illes Balears, una de les condicions que posàvem era una millora del finançament. Som una força de canvi a l’estat, que vol transformar. I evidentment votaríem un govern de canvi en què es revisassin aquestes qüestions. I el finançament per nosaltres és essencial.

—Dieu que en el pacte de govern de les Illes vàreu posar les condicions sobre el nou finançament. Els detalls són especificats i pactats?
—Jo ho desconec, perquè no hi era, en aquelles negociacions. Nosaltres teníem clar que volíem una millora substancial, no un petit avanç. Per la nostra gent un petit avanç és insuficient i no és just. El que es va pactar és una millora substancial. A partir d’aquí, sempre hi ha un marge per a considerar complit o no el pacte. Nosaltres exigim justícia. Tampoc no és que exigim gaire.

—Una victòria del PP o Ciutadans, tots dos amb polítiques centralitzadores, amb quin marge de maniobra us deixaria?
—Home, nosaltres hem de fer allò que no s’ha fet en quaranta anys, que és explicar des de la tribuna del congrés quina és la realitat dels nostres serveis públics, del sistema sanitari, del sistema educatiu, dels serveis socials, la inversió per habitant que tenim en tots aquests aspectes, que és molt inferior a les altres comunitats autònomes, les llistes d’espera que tenim perquè t’atengui un especialista o per a ser operat, les ràtios alumne-professor… Són realitats que no s’han explicat mai al congrés i nosaltres ho farem. Realment el tracte a les Illes Balears és pràcticament colonial en el finançament. Tenim la raó, tenim els arguments, tenim les dades. Per tant, hem de fer el que no ha fet mai ningú: dir des de la tribuna del congrés que s’ha de rectificar, sobretot en una legislatura en la qual s’ha de revisar i renegociar el sistema de finançament autonòmic. Essent-hi i amb arguments, crec que tenim molt de marge per a revertir la situació actual.

—Quines han de ser les línies mestres d’aquest nou model?
—Veiem clar quina és la realitat. El 14% del PIB balear, al voltant de 3.000 milions d’euros, se’n va cada any a Madrid via imposts i no torna. És un percentatge molt alt, una autèntica sagnia. Per tant, les línies mestres són capgirar això de manera clara i contundent. Hem d’estar dins uns percentatges d’aportació a l’estat assumibles. Per a nosaltres el model ideal seria un concert semblant al foral, com el del País Basc o Navarra. Això significaria segurament passar del 14% a un 4%. Estem disposats a un percentatge de solidaritat. Ara, la situació actual és abusiva per als nostres ciutadans que paguen molt durament aquesta situació.

—Un finançament com el de Navarra o el País Basc. Veig que sou optimista.
—Bé, seria de justícia perquè fa molts anys que vivim una autèntica sagnia. Tot això té unes altres conseqüències, perquè impedeix a les nostres empreses de competir i no són compensades pels costs d’insularitat. Al final, seria de justícia passar a un sistema com el basc o el navarrès. Hi aspiram, sí. Nosaltres aspiram lògicament a justícia cap a la nostra ciutadania. I això seria una solució equilibrada i justa, tenint en compte d’on venim i la quantitat d’anys durant els quals hem aportat en excés.

—Parleu del cost d’insularitat, denunciat des de fa anys com un greuge que han de suportar les Illes en comparació a les altres comunitats. Què proposeu?
—És una qüestió bàsica per a compensar els sobrecosts en transports que implica viure en un país insular com el nostre. Nosaltres demanam que en els vols entre illes s’establesqui una tarifa plana de trenta euros d’anada i tornada i que les connexions des de les tres illes amb Madrid i Barcelona també tenguin una tarifa plana. Hem pensat que cinquanta euros podria ser un preu assumible per a anada i tornada. Són destinacions freqüents per feina i estudis. El problema que tenim ara és que, sobretot a Menorca i a Eivissa, les connexions amb Barcelona tenen molt poca freqüència. Potser un vol a les 11 del matí i un altre a les 5 de la tarda; per tant, les gestions de feina moltes vegades no es poden fer. Es tractaria que hi hagués, com a mínim, un vol a primera hora en tots dos sentits i a darrera hora del dia, també en tots dos sentits, un altre vol.

—Heu parlat de la mobilitat de les persones. Fiscalment, per a què ha de servir la compensació del cost d’insularitat?
—També ha d’afectar el transport de mercaderies. A Mallorca hi ha una certa indústria tradicional –productes agroalimentaris, vi, oli, formatge, calçat, mobles– que no està en igualtat de condicions amb productors de la península. Si l’estat espanyol fes a les Illes Balears com fa a les Canàries, que els aplica un IVA reduït, es faria justícia. Pràcticament tots els estats europeus, als seus territoris insulars, els apliquen aquesta compensació, tant per a persones com per a mercaderies.

—Per què creieu que no s’ha corregit fins ara una situació com aquesta?
—He anat sovint a Madrid, com a tècnic del govern de les Illes a l’àrea de transports. He anat a reunions i fòrums del ministeri i al final, quan grates una mica i aprofundeixes en la relació amb la gent del ministeri, et trobes que hi ha un idea que tenen absolutament interioritzada, que és que les Balears són una comunitat rica i que, per tant, no necessita cap compensació. Aquesta idea profunda és instaurada en la ment del càrrec més baix del ministeri i fins a la del ministre. La tenen assumida i teoritzada. Així es prenen des de les microdecisions fins a les macrodecisions. Tot es deriva d’aquesta idea. Per això no hi ha aquesta compensació d’insularitat. Ho tinc clar.

—A les eleccions anteriors, la coalició, formada llavors per PSM, IV i Entesa per Mallorca va perdre 8.000 vots entre les autonòmiques i les espanyoles. Creieu que podeu trencar aquesta dinàmica?
—Aquest vot dual, que també passa a Catalunya i al País Valencià, hi ha estat sempre. Ara, aquesta vegada hi ha dos factors: un, que hi ha molta consciència entre la ciutadania, cada vegada més, del greuge que representa per a les Illes Balears el fet de no haver tengut representació real al congrés dels diputats, una veu pròpia. També hi ha molta consciència de la situació de finançament tan negativa. Després, també es va trencant aquesta idea bipartidista, la que diu que si no vols que guanyi el PP has de votar l’opció hegemònica de l’esquerra. Per tant, jo crec que aquests dos factors, la consciència per una banda i la ruptura del marc bipartidista per una altra, fan que en aquestes eleccions nosaltres tenguem moltes opcions de mantenir o fins i tot augmentar el vot que vàrem aconseguir a les autonòmiques.

—Amb una participació normal, el ‘preu’ del diputat seria d’uns 40.000 vots. Hi arribareu?
—Una mica menys, segurament, perquè el PP i el PSOE, que fins ara tenien percentatges superiors al 30% o 40%, les enquestes diuen que no arribaran al 30% dels vots. Això farà que la resta, per llei d’Hondt, amb 36.000 o 37.000 vots puguem aconseguir un escó. Nosaltres venim de 65.000 vots a les autonòmiques.

—Per tant, podríeu tenir molt a prop els dos diputats.
—Nosaltres estam convençuts, pel que ens mostren aquests elements objectius que he explicat, que podrem aconseguir un escó. Després, el suport que sents i reps als actes et dóna confiança. Sabem que traurem aquest diputat. Si llavors podem repetir els resultats de les autonòmiques o fins i tot superar-los, doncs bé, segons què tinguin els altres podríem aspirar a un segon diputat, que en aquest cas seria el de Menorca. Però per nosaltres aconseguir un diputat ja és fer història, perquè això no ha passat mai. Seria el primer diputat sobiranista a Madrid. En Pere Sampol va estar tres anys al senat, però va ser per designació del parlament, no per vot.

—Concórrer a les eleccions amb Podem hauria estat més productiu?
—Bé, en política la producció no ho és tot. L’element més important són els ideals i les conviccions. Jo sempre vaig dir, quan es va fer la proposta de Podem, que era important de fer sentir la nostra veu. Al final, diluir-nos en una marca estatal era diluir el projecte propi de les Illes.

—Quina creieu que va ser la raó generalitzada entre les bases per a decidir de no fer coalició amb Podem?
—La gent veia clar que la millor opció era presentar-nos amb el nom de Més. Som un partit que ja és molt plural, que inclou moltes sensibilitats. És un projecte amb una base àmplia, formada per gent molt compromesa socialment. Crec que el sentiment que hi havia era de no diluir-nos en un partit que és una altra cosa; és un partit franquícia amb seu central a Madrid. I Més es deu a la ciutadania real de les Illes Balears. Vull remarcar que aquesta vegada és una candidatura balear, és a dir, és una candidatura de totes quatre illes. Hi ha candidats molt forts a totes quatre i per nosaltres és molt important. Per exemple, mai no havíem tengut un candidat de Formentera.

—En aquesta legislatura al congrés espanyol segurament es debatran i es votaran resolucions per a aturar el procés. Més què votarà?
—Més és una força que sap molt bé que la voluntat democràtica de la gent s’ha de respectar. I nosaltres pensam que l’estat espanyol no respecta aquesta voluntat expressada tantes vegades pel poble català. Al final, el govern espanyol no afronta un problema polític que existeix.

—Creieu que el govern català ha de seguir el camí que marca la declaració d’inici del procés?
—Per nosaltres, el fet més important, com a demòcrates i com a sobiranistes, és la voluntat de la gent. Aquest és el fet principal: vehicular aquesta voluntat políticament. Negociar, dialogar i arribar a solucions que puguin ser de consens i sortir d’una vegada per totes d’una situació de blocatge, perquè la bloca l’estat espanyol.