08.04.2018 - 22:00
‘Venc directe de ser a l’infern amb na Marilyn Monroe i na Gloria Swanson i he vengut aquí directament perquè na Margarida m’ha promès calçots de Valls, però jo no som res, jo només som una lesbiana que ha viscut a la seva manera i que ha fet allò que li ha passat pels ovaris. No crec en la novel·la negra, crec que un escriptor ha de fer allò que li passa pels ovaris.’ Dissabte passat al vespre, l’escriptor Antoni Serra va començar així la seva intervenció al festival El Vi fa Sang. En aquesta quarta edició del certamen de l’Espluga de Francolí, va recollir el guardó com a millor escriptor nacional. Els organitzadors també varen premiar Mássimo Carlotto com a millor autor internacional.
Antoni Serra (Sóller, 1936) havia estat citat com un referent al llarg de tota la jornada i malgrat que la seva obra abasta una cinquantena de títols, és cert que la seva producció negra el va convertir en un escriptor molt popular a Catalunya. ‘Tot va començar amb Ofèlia Dracs, quan vam decidir de fer el volum Negra i consentida (1983). Aquí va néixer el personatge de Celso Mosqueiro, però també molts projectes més’, recordà Serra. I és que en Mosqueiro s’ha convertit en un dels referents essencials dels personatges de novel·la negra creats a casa nostra. Va debutar el 1985 a El blau pàl·lid de la rosa de paper (Moll) i va continuar amb quatre novel·les negres més: L’arqueòloga va somriure abans de morir; Espurnes de sang, Cita a Belgrad i RIP, senyor Mosqueiro. Aquestes quatre es varen publicar a la col·lecció La Negra de la Magrana, sota la direcció de Jaume Fuster, tal com la seva darrera contribució al gènere: L’avinguda de la fosca, de 1994, una novel·la d’espies basada en la vida i la mort de l’espia real Thomas Harris, actiu a Mallorca els anys seixanta.
Serra va explicar que ‘les coses han canviat molt en els darrers temps. Quan es feia La Negra de la Magrana es treien tirades de deu mil exemplars al carrer. I jo, de la meva pitjor novel·la, en vaig vendre seixanta mil exemplars, la qual cosa em confirma que la bona novel·lística és la que no es ven’. De fet, fins ara que no les ha reeditades, Antoni Serra no ha donat més obres negres al mercat, fet que ha causat un tancament literari progressiu a la seva Mallorca natal, on ha estat desenvolupant alguns projectes literaris de primer ordre, com per exemple els quatre volums del seu dietari, que continua escrivint a mà cada vespre però que ha deixat de publicar.
En el diàleg amb Aritzeta Serra va reivindicar la bona literatura i destacà les dues peces més experimentals de la seva obra: Rapsòdia per a una nit de Walpurgis. Nuredunna i El cap dins el cercle. ‘Aquestes són les dues novel·les que més m’agraden de la meva producció, les més experimentals i atrevides’. En el discurs també va tenir temps per elogiar Manuel de Pedrolo ‘un dels personatges que més admir i que no és mort, Pedrolo és viu i els Anònims són la gran literatura universal’ i per a fer una reivindicació sobre el tema de les pensions. ‘Mirau, jo som un jubilat que guanya mil sis-cents euros al mes de pensió, però que si d’altra banda en guany catorze mil més, em retiren la pensió, mentre que n’Aznar o en Zapatero tenen un sou vitalici que pagam entre tots i a més a més cobren de les grans empreses. És una vergonya, em podeu ben creure si vos dic que vivim una època política de les més patètiques que record’.
Carlotto i el regal
I si Antoni Serra no va deixar ningú indiferent, el discurs de Massimo Carlotto (1956), va entusiasmar els assistents. En primer lloc arran de la saviesa que demostra en parlar de novel·la negra, de política, de migració i de l’exili, i sobretot per l’anunci que va fer: el proper text que publicarà veurà la llum abans en català que en cap altra llengua. ‘És un regal que vull fer a l’Àlex Martin i a l’editorial Alrevés i és també una contribució per a fer més visible Catalunya, és un petit granet d’arena’. I és que Carlotto pot entendre millor que ningú la situació per la qual passen els presos polítics, però sobretot els exiliats, car ell va haver de fugir molts anys de la justícia italiana, que l’acusava d’un crim que no havia comès. ‘L’exili és una de les coses més dures que existeixen i quasi ningú no li dóna la importància que mereix’ va assegurar.
Juntament amb Pau Vidal i Àlex Martín, que li anaren fent tota una bateria de preguntes, Carlotto va desgranar alguns fets de la política contemporània: ‘el problema que tenim és que, el partit que ha guanyat les eleccions, el va fundar un còmic i no sabem si pactarà amb l’esquerra o amb la dreta, tot i que jo crec que hi haurà noves eleccions i, passi què passi, és segur que mai no guanyaran els que jo voto’; ‘no he llegit cap article a la premsa italiana sobre la situació catalana que valgui la pena, perquè tots pensen que és un afer intern d’Espanya, quan en realitat és un problema d’Europa’; ‘jo també he signat el manifest per Catalunya impulsat per Saviano i Erri de Luca, però tots sabem que cal que fem coses que vagin més enllà dels manifestos’.
I és clar, va parlar de la novel·la negra, de les seves sèries principals, i d’una gran decepció que ha tingut: ‘volíem construir un gran pont sobre la novel·la negra a la Mediterrània, un espai de diàleg entre el nord i el sud, però avui un dels extrems del pont és al fons del mar amb els milers d’ofegats que vénen de la riba sud de la Mediterrània; així no podem fer res’. Precisament aquest desencís també el mostrà en referència a una altra figura molt important, Jean Claude Izzo. ‘Jo el vaig descobrir i el vaig recomanar de seguida als meus editors; és un escriptor importantíssim. Però sabeu qui li va haver de retre un homenatge quan Marsella era capital de la cultura europea? Nosaltres, els italians, a Gènova. Per què? Perquè Izzo és fill de la immigració i se’n vantava. Deixava tota la grandesa francesa a l’esquena per mirar cap a la Mediterrània i sentir-se’n part, i per això no li van voler retre cap homenatge’.
Un festival cada cop més consolidat
Si els dos autors internacionals varen ser els plats forts del festival en la jornada de dissabte, s’ha de recordar que n’han estat moltes, les activitats que s’han succeït a l’Espluga de Francolí aquests dies. Divendres, el sopar popular va acabar amb un combat de boxa literari entre dos grans autors de casa nostra; el degà Andreu Martín i l’escriptor Rafael Vallbona
Abans hi havia hagut la primera taula de presentació de novetats criminals i després un debat amb policies que escriuen gènere negre.
Dissabte va arrencar també amb una taula de presentacions de novetats negres i va continuar al voltant d’un debat sobre el periodisme com a font d’inspiració per als novel·listes del gènere. Sens dubte, un dels moments més especials va ser quan es va aprofitar la presentació del llibre Assassins del camp per retre un sincer comiat a l’escriptor tarragoní Jordi Tiñena mitjançant la lectura a múltiples veus del relat que va incloure en aquesta antologia publicada per Llibres del delicte. La tarda va engegar-se amb una nova sessió de presentació de novetats criminals –en total en aquesta edició s’han presentat una vintena de títols, fet que mostra la bona salut del gènere‒ i va prosseguir amb un homenatge a Manuel de Pedrolo en el qual va participar la seva filla Adelais i la comissària de l’any Pedrolo, Anna Maria Villalonga, que va centrar la seva intervenció a repassar l’aportació negra de l’escriptor de l’Aranyó, per recordar que ‘si bé són cinc les novel·les canòniques negres de Pedrolo, l’empremta de la negror es pot trobar a cinc més com a mínim’.
S’ha de recordar que el vi té una presència molt important en el festival, perquè totes les activitats es mariden amb vins de la denominació d’origen de la Conca de Barberà que els assistents poden anar degustant mentre escolten els ponents. Lògicament, la varietat local trepat va ser de les més cercades.
La jornada de dissabte va acabar amb una lectura dramatitzada de Mossegar-se la cua, de Manuel de Pedrolo, en una versió preparada per Margarida Aritzaeta, Salvador Balcells i Josep M. Vallès.
El matí de diumenge va ser el torn de més presentacions criminals i d’un debat interessant al voltant del paper dels clubs de lectura com a difusors de la cultura. Per descomptat, al llarg dels tres dies de festival les referències als presos polítics i exiliats ha estat constant a les taules i gràcies als nombrosos llaços grocs que han exhibit els assistents. I és que la novel·la negra és la gran novel·la social del nostre temps.
