19.05.2019 - 21:50
La primera cosa que va fer Antoni Noguera (Més per Mallorca) quan va estrenar la batllia va ser retirar el quadre del rei espanyol del despatx i canviar-lo per un retrat d’Emili Darder, el darrer batlle republicà de Palma, assassinat pels franquistes el 1937 al castell de Bellver. Després de dos anys de mandat –els dos primers van ser per a José Hila, del PSOE–, repassa les dificultats que s’ha trobat al capdavant de l’ajuntament més representatiu de les Illes amb querelles incloses de grups empresarials contraris a les seves polítiques i explica els desafiaments de futur de la ciutat. Es defineix com a fill del boom turístic, de mare andalusa i pare porrerenc, i argumenta com el centralisme dels diferents governs espanyols ha fet que deixi de creure en l’opció federal i l’han convençut que el camí és més autogovern i l’autodeterminació. Noguera també es mostra crític amb el suport del PSOE al 155, però avança que tornaran a cercar un pacte amb el PSIB després de les eleccions: ‘Hem de separar una qüestió de l’altra’, diu.
—Què significa per a vós la figura d’Emili Darder?
—És un referent polític. Una persona superdotada. Metge a divuit anys. Va plantejar un model de ciutat basat en la república i la igualtat d’oportunitats en què l’educació, la cultura i la sanitat eren els pilars fonamentals. Crec que avui encara és vigent aquest pensament polític per a la nostra ciutat.
—I assassinat pel franquisme.
—Sí. Va ser quan la democràcia es va veure violada pel feixisme. Va ser una de les etapes més tristes d’aquesta ciutat: com un gran batlle de la nostra ciutat és mort assassinat pel franquisme.
—El feixisme ha tornat sense complexos amb Vox o és que mai no se n’havia anat?
—Hi ha opcions polítiques que volen tornar quaranta anys enrere. Hem sentit declaracions de dirigents de Vox dient que la figura militar de Franco era bona. Nosaltres entenem que la democràcia té tres pilars fonamentals: la igualtat d’oportunitats, la llibertat d’expressió i el dret d’informació. Nosaltres lluitarem aferrissadament perquè a la nostra ciutat l’extrema dreta no fracturi aquests tres pilars. N’hi ha que volen tornar quaranta anys enrere quan nosaltres proposem la ciutat dels quinze anys vinents o vint.
—Al despatx vau substituir el quadre del rei espanyol pel d’Emili Darder?
—Cadascú personalitza el despatx de batlle com vol. Ara mateix som aquí al despatx i hi veig tres quadres. Un és un reconeixement del GOB [Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa] que ens va concedir el premi Alzina per la regulació del lloguer turístic. Al mig n’hi ha un d’Unicef, que ens va reconèixer com a ciutat que cuida la infància i al costat hi ha el d’Emili Darder, un referent polític.
—Durant el mandat heu tingut cap relació amb la monarquia espanyola en les seves visites d’estiu?
—Bàsicament, com a representant de la ciutat ens hem reunit dues vegades a l’estiu i hem comentat l’actualitat de les Illes Balears i de l’estat espanyol. Ell del seu punt de vista i jo del meu.
—Republicà i independentista. Deveu ser molt molest per a alguns sectors de la ciutat.
—L’estat espanyol, després de la transició, tenia una oportunitat de convertir-se en un estat plurinacional i plurilingüístic, però aquesta transició es va resoldre malament perquè hi ha hagut governs molt recentralitzadors que van contra la diversitat lingüística, cultural i econòmica. La meva mare és de Jaèn i el meu pare és de Porreres. Som fill del boom turístic i la meva vocació sempre havia estat federalista. Però després dels atacs continuats cap a les Illes i la perifèria és quan et planteges que has de tenir quotes importants d’autogovern i d’autodeterminació.
—Per tant, sou dels qui heu arribat a la conclusió que l’estat espanyol és irreformable?
—Jo diria que aquesta ha estat una etapa complexa, difícil i de manca de diàleg. El cas de Catalunya n’és un exemple. Veure que avui dia hi ha gent a la presó per haver defensat unes idees democràtiques no deixa gaire esperança quant al model d’estat. Hi ha hagut un canvi d’actitud, però no de contingut. Per començar una normalitat negociadora s’han de treure els presos de la presó perquè és totalment injust.
—D’ençà del procés independentista hi ha hagut un augment d’agressions feixistes a la ciutat? Tenen impunitat?
—A Palma les agressions són una qüestió anecdòtica. No n’hi ha de manera regular ni són un afer del dia a dia. No tenim aquest problema vinculat a la violència feixista.
—Heu pogut treballar amb plena llibertat?
—Crec que he estat un batlle valent i decidit. Tenim un full de ruta que vol convertir Palma en una ciutat moderna i europea. Més eficient, més verda, més creativa i especialment més justa. Quan tu defenses aquest interès general sempre trobes lobbys que volen coaccionar aquesta vocació amb la por i la querella continuada.
—Teniu la sensació de ser un batlle d’un estat plenament democràtic?
—Hi ha pilars que trontollen, com el de la llibertat d’expressió. Som en un estat democràtic amb fissures. Si es fan estructurals, perdrem aquests pilars democràtics.
—Com explicaríeu, per exemple, al batlle de Berlín què passa a Palma?
—Devem tenir problemàtiques comunes. Li diria que Palma treballa per convertir-se en una ciutat moderna i europea. Som una ciutat físicament preciosa, però tenim tres grans desafiaments: la mobilitat sostenible, l’accés a l’habitatge i la diversificació econòmica.
—Teniu cap ciutat referent?
—Em quedaria amb Copenhaguen.
—Quants alemanys viuen a Palma?
—Tenim dades de quinze mil residents alemanys a les Illes. A Palma poden ser devers deu mil.
—Ada Colau ha demanat el vot per al candidat de Podem a Palma, Alberto Jarabo. És el vostre gran rival en la bossa de votants de l’esquerra a la ciutat?
—Podem no és un rival, és un aliat. Nosaltres ja no encarem les eleccions en clau bipartidista, PP-PSOE. Contraposem el bloc d’esquerra i el bloc de dreta. Jarabo és un competidor. Jo vaig més enllà i faig feina perquè guanyi el bloc d’esquerra. I és normal que Ada Colau li doni suport perquè té un vincle molt clar amb Podem. Jo he rebut el suport de na Janet Sanz i de n’Albano Dante Fachin. Es tracta de ser més i estic segur que amb n’Alberto Jarabo conformarem aquest govern transformador.
—Parleu de bloc d’esquerra. Considereu el PSOE un partit de l’esquerra?
—És evident que nosaltres fa quatre anys que hi governam. Les seves polítiques especialment en l’àmbit estatal són més tímides. Nosaltres som un govern amb tres actors i hem d’aprendre a conviure amb la diversitat i créixer junts. Aquest és un dels grans problemes dels governs de l’esquerra a les Balears en el període democràtic. No hem de lluitar per la distribució dels vots entre l’esquerra. Hem de fer que cada vegada hi hagi més persones que optin per les nostres opcions.
—Pactar amb el PSOE, que ha defensat el 155, no us crea cap problema de consciència?
—Hem de separar una qüestió de l’altra. Nosaltres governam municipis i miram per l’interès general. Entenem que el govern i el bloc d’esquerra és importantíssim per al projecte de ciutat. Jo puc fer crítiques al govern del PSOE de l’estat referides a aquesta qüestió, però també tinc una responsabilitat social envers la ciutat i estic content del pacte que hem fet.
—Als darrers comicis vau fer un gran resultat amb 23.000 vots, a només cinc mil del PSOE i tercera força. Es pot superar aquest sostre?
—Treballam per a això i per aconseguir la confiança de tots els ciutadans que viuen a Palma. Veurem què decideixen. Crec que fem una campanya intensa, positiva, amb idees i amb un gran projecte de ciutat.
—Per a la vostra formació política, què és més difícil de penetrar, a barris perifèrics com Son Gotleu o Son Roca o bé a la part noble de la ciutat?
—Al centre de la ciutat, al barri de l’ajuntament, vàrem guanyar les eleccions fa quatre anys. Tenim més dificultats per a arribar a barris més despolititzats i més vulnerables.
—Viure plenament en català a Palma és possible?
—Sí. És veritat que hi ha algunes excepcions però jo desenvolup el meu dia a dia en català sense problema. Vull destacar especialment la feina que fa l’escola, que és un element d’integració fonamental. De cada vegada hi ha més persones que coneixen la nostra llengua. I hi ha els fills de les persones que han vingut a viure aquí que ja parlen català.
—Palma és dels seus ciutadans?
—Palma és dels seus ciutadans perquè hi ha hagut un govern que lluita perquè això sigui possible. Hem estat la primera ciutat del món que ha regulat el lloguer turístic, prohibint-lo a plurifamiliars. Som la primera ciutat d’Espanya que ha impedit que qualsevol edifici residencial es pugui convertir en un hotel. I desenvolupam projectes tan importants com és que Palma pugui tenir el primer bosc urbà, concretament a l’antic canòdrom. Un dels meus desafiaments era d’aconseguir que el sentiment i el vincle del ciutadà cap a l’ajuntament s’enfortís. I crec que a poc a poc ho anem aconseguint.
—Qui forma Fevitur, que és qui us ha posat la querella per la regulació del lloguer turístic?
—És el típic lobby que prova de suplantar la sobirania municipal mitjançant querelles, por i afers judicials amb denúncies falses. És una anomalia democràtica, que a ells els surt gratuït i que a nosaltres ens fa perdre molt de temps i diners.
—Com es fa front a aquests grans grups de pressió econòmics i empresarials? N’hi ha prou amb el registre que voleu impulsar?
—A aquesta gent allò que li fa més mal és que hi hagi un batlle valent, decidit i que no tingui complexos a l’hora de fer front a l’interès general. Aquest n’és l’antídot, encara que després hi hagi conseqüències judicials.
—Com podreu regular el preu del lloguer si no hi teniu competència?
—Demanam una modificació de la llei d’arrendaments urbans per tal que els ajuntaments tinguin eines per a poder fer front als nostres desafiaments. I l’habitatge n’és un. Explorarem la via jurídica amb la llei de l’habitatge de les Illes Balears perquè es pugui modificar i que els ajuntaments hi puguin legislar. És l’única manera de poder resoldre-ho.
—Per què us ha criticat tant una candidatura sobiranista i rupturista com és Crida per Palma, en matèria social? Us pot restar vots?
—Els votants no són de ningú, es guanyen dia a dia. Qui es pensi que té un banc de vots estable s’equivoca. No entraré a valorar comentaris que s’hagin pogut fer perquè no els conec en profunditat. Nosaltres hem estat un govern de la gent. Hem obert l’oficina antidesnonaments, que ha ajudat a més de 1.800 famílies. També hem estat un govern ecologista. Hem salvat el Molinar Port Petit, hem fet caducar les llicències de Ses Fontanelles i hem salvat més de setanta hectàrees de pulmó verd de Son Gual i Can Tàpera. I també hem projectat la ciutat per als quinze o vint anys vinents, amb la cultura al centre de la nostra política i amb un projecte espectacular com és la reforma de l’antiga presó en un gran centre cultural. A partir d’aquí, que les eleccions vagin bé a tothom, però nosaltres fem el nostre camí.
—Palma és desbordada pel turisme?
—Quan vam entrar a governar era una ciutat poc planificada i amb una sensació de saturació i col·lapse. Ara mateix nosaltres som en aquesta fase planificadora amb mesures com ara el lloguer turístic o els establiments hotelers. El pas següent és regular els creuers amb un màxim de tres al dia i un màxim de deu mil persones. Crec que hem estat un govern innovador en matèria turística. Nosaltres no volem que la ciutat s’adapti al turisme. Volem que el turisme s’adapti a la ciutat. Volem que Palma sigui una ciutat d’èxit i no que mori d’èxit.
—La proposta principal i més potent del vostre programa?
—Un tram bus. Un transport elèctric d’alta capacitat que pugui connectar el centre de la ciutat amb l’aeroport i la platja de Palma. Som una ciutat amb una dependència important del cotxe i la legislatura que ve volem fer una revolució verda amb la mobilitat sostenible com a pilar principal.
Abans d’acabar, us proposem que respongueu aquest qüestionari:
—Quin és el vostre defecte principal?
—A vegades tinc mal caràcter.
—Quins dons naturals us agradaria de tenir?
—L’omnipresència.
—Quantes hores al dia dormiu?
—Sis.
—Quin nom (de noi i de noia) preferiu?
—Pol i Agnès.
—Quin és el vostre artista preferit?
—Antònia Font.
—Quin és el vostre heroi de ficció preferit?
—Robin Hood.
—Quin personatge històric valoreu més?
—Emili Darder.
—Quin és el darrer llibre que heu llegit?
—París era una festa, de Hemingway.
—Quin és el vostre lema?
—És un lema del moviment escolta. N’hi ha dos: ‘Sempre a punt’ i ‘Tant com puc’.
—Quines feines heu fet fora de la política?
—Treballava d’educador en els serveis socials de l’Ajuntament de Palma.
—L’escola on porteu els fills (o els portaríeu si en tinguéssiu) és pública o privada?
—Seria l’escola de barri, especialment pública, sí.
—Amb quina llengua parleu als pares? I als fills?
—No tinc fills. Amb la meva mare hi parl en castellà i amb el meu pare en català.
—L’última vegada que heu fumat marihuana?
—Fa bastant de temps.
—Quina és la mentida més grossa que han publicat mai sobre vós en un mitjà de comunicació?
—Un dia em van enregistrar al carrer i jo parafrasejava en Rubianes. Al final tot es va acabar convertint en una gran mentida.
—El millor batlle de la ciutat fins avui?
—Tinc en molt bona consideració n’Aina Calvo, en democràcia.
—La cosa que ha fet més bé l’actual batlle?
—L’oficina antidesnonaments i el bosc urbà
—La que ha fet més malament?
—M’hauria d’haver ocupat més de l’agilitat de l’ajuntament. La burocràcia de vegades ens supera.
—Quant cobrareu si sou batlle? I si sou regidor?
—Em qued per a jo 2.500 euros. De regidor seria un poquet menys, 2.300 o 2.400.
—A quina altra ciutat us agradaria de viure?
—N’hi ha moltes que m’interessen. Madrid sempre m’ha agradat molt. Especialment alguns barris com Lavapiés. Possiblement Madrid.
—Qui us ha fet políticament?
—La meva inquietud política va néixer a l’associacionisme del moviment escolta i guiatge de Mallorca.
—Qui creieu que faria la vostra feina millor, entre la resta de candidats?
—La meva feina només la puc fer jo. [Riu.]
—Qui creieu que la faria pitjor?
—Qualsevol batlle de dretes és totalment l’antítesi de la feina que jo faig actualment.
