Antoni Noguera: ‘Crec en la independència per a superar un estat que ens espolia’

Antoni Noguera, de Més per Mallorca, va prendre possessió divendres al vespre de la batllia de Palma, convertint-se així en el primer independentista que arriba a l’ajuntament. Fins ara el consistori havia estat un intercanvi entre socialistes i populars, però les últimes eleccions van catapultar la coalició sobiranista i el pacte amb el PSIB els va deixar en condicions de repartir-se el mandat. Noguera arriba a la batllia amb ganes de recuperar l’esperit republicà d’Emili Darder, plantar cara a la turistització i modernitzar la ciutat: ‘Palma sempre ha estat una ciutat preciosa, però sempre li ha faltat aquest relat de ciutat europea’. Arran del seu nomenament, parlem amb ell perquè ens expliqui els seus orígens, els reptes que té i també, de la seva presumpta implicació en el cas dels contractes menors, que podria esquitxar-lo si la fiscalia ho considera.

—De Pere Garau, un dels barris amb un caràcter més obrer de Palma, a la batllia de la vostra ciutat. Com ha estat aquest viatge?
—Jo sóc fill del ‘boom’ turístic, perquè la meva mare és de Jaén i va venir a la dècada dels setanta a cercar feina aquí. Mon pare sí que és mallorquí. Però jo record especialment que vaig ser castellanoparlant fins als desset o divuit anys. I va haver-hi dues coses que em van connectar amb el català. Per una banda, l’escola, la importància de l’escola en català a les Illes Balears, i els dibuixos de TV3. Record molt bé Bola de Drac i l’Arale. I, després, sí que vaig entrar en el moviment associatiu, sobretot per mitjà del moviment escolta de Mallorca. Això em va fer canviar i connectar amb el país, amb el territori i la seva gent. Em va servir per a fer el salt a la política amb una opció d’esquerres, republicana, ecologista i sobiranista. La veritat és que mai no pensàvem que, en una ciutat com Palma, la vuitena més poblada de l’estat espanyol, poguéssim arribar a tenir aquest desafiament. No tenc paraules per dir què sent i tenir el repte de transformar aquesta ciutat.

—Ara substituïu el socialista José Hila, tal com establia l’acord de govern. Per què consideràveu indispensable tenir la batllia, almenys, durant mitja legislatura?
—Bé, per primera vegada en les eleccions a la ciutat, es va trencar el bipartidisme i les tres forces que actualment representam el govern de la gent, juntament amb Som Palma, estem en una posició de màxima igualtat pel que fa a vots. La millor forma que vam trobar per a desenvolupar l’acord de govern programàtic va ser aquesta. Jo crec que era la més equànime, la més justa i que representava uns resultats electorals històrics i, sobretot, diversos.

Moment de la presa de possessió (Diari dbalears)

—Vuitanta anys després d’Emili Darder, Palma tornarà a tenir un batlle republicà. Es diu aviat.
—La veritat és que Emili Darder és un gran referent polític. El seu llegat encara es manté. Va ser una acció de govern republicana que jo, sincerament, no l’he vista en altres governants. En l’àmbit de la sanitat, l’educació pública, la cultura i, fins i tot, de la conciliació, perquè deixava unes hores a les dones per a donar el pit als nins. Va ser una gran revolució política i democràtica, i la Palma que coneixem ara és, sobretot, gràcies a la Palma d’Emili Darder. Ara, vuitanta anys més tard, hi haurà una batllia que compleix el perfil ideològic que tenia Emili Darder. I toca continuar el seu llegat. Ell va fer una ciutat més habitable i, ara, la idea és fer una ciutat més moderna, molt més europea, molt més verda, molt més sostenible i molt més creativa. És com la continuació d’aquelles polítiques que emocionen la gent.

—Us definiu com a republicà, però també independentista.
—Evidentment. Crec amb el dret de decidir i amb la independència com una eina de superació d’un estat que ens espolia.

—I somieu amb la independència de les Illes.
—Sí. I entenem que amb el País Valencià i Catalunya hi ha uns vincles històrics, culturals, lingüístics i nacionals. I evidentment, crec que des de la cooperació i la col·laboració, les Illes Balears també hauran d’emprendre un camí cap al dret de decidir.

—I en aquest sentit, què es pot fer des de la batllia de Palma?
—Es pot exercir un lideratge de capitalitat de país. Això és important. Per exemple, com Barcelona ha pogut exercir aquest lideratge de ciutat-motor, ja no sols socialment, sinó també culturalment, econòmicament i de transformació, fins i tot. I sobretot, de vocació de majoria social. Al final, en les eleccions, és molt important.

—Digueu-me breument quins són els principals desafiaments que teniu aquests dos anys que vénen?
—La qüestió més prioritària és enllestir tots els projectes que tenim i que hem començat aquesta legislatura. Parlam de projectes com el del bosc urbà, que és un exemple de la lluita contra el canvi climàtic. Per primera vegada, hi haurà un bosc urbà dins la ciutat. També volem impulsar la cultura com a eix central de la substància grisa de la ciutat, habilitem fàbriques que es transformaran en espais de creació, volem diversificar l’economia, perquè nosaltres vivim del monocultiu del turisme i tenim una bona oportunitat amb el nou Llevant, que és un barri a desenvolupar. Aquí sí que volem que hi hagi una diversificació econòmica molt connectada a la innovació i la creativitat. Després, tenim temes pendents com la transformació del mal anomenat passeig marítim, que és una autopista de sis carrils. S’ha de transformar en un eix cívic i convertir-lo en un dels millors passeigs marítims d’Europa. Palma sempre ha estat una ciutat preciosa, però sempre li ha faltat aquest relat de ciutat moderna i europea. Volem que Palma sigui molt més sostenible, molt més creativa, que sigui un referent i exerceixi aquesta capitalitat.

—No m’heu parlat del lloguer turístic, que ha esdevingut un dels problemes més greus de la ciutat i que ha fet apujar els preus. Què s’ha de fer?
—Hi ha dues qüestions que ens afecten especialment. Primer, la globalització, i després, les noves dinàmiques turístiques. Entre aquestes dinàmiques, hi ha, òbviament, el fenomen del lloguer turístic, que no és un problema només de Palma. És un problema de les grans ciutats europees. Davant un fenomen que ha esdevingut el negoci que mundialment ha crescut més en els darrers anys, la ciutat no és que s’hagi d’adaptar, sinó que ha d’actuar d’una altra manera, perquè afecta negativament el model de ciutat i, sobretot, un dret bàsic dels ciutadans com és l’accés a l’habitatge. Nosaltres ja ho hem estudiat. Ara s’aprovarà la llei turística que permetrà que els municipis regulin i adaptin la problemàtica. No és igual Palma que un poble del pla de Mallorca. Nosaltres serem especialment restrictius. Hem dit moltes vegades que volem que només es pugui fer lloguer turístic a la residència habitual i únicament un mes o dos, com fa Amsterdam.

—Això ho fareu?
—Aquesta és una proposta. Ara tindrem nou mesos per a regular perquè avui el lloguer turístic està prohibit. Tenim clar que el gran negoci del lloguer turístic a Palma s’ha d’acabar.

—Durant la campanya vau parlar molt de cultura. Però hi ha hagut diverses crisis en entitats culturals locals de Palma.
—Així ha estat, certament. Crec que el model de democratització de la cultura és convuls perquè hi ha tensions. Però ara cal plantejar un punt d’inflexió. Cal més diàleg, més gestió i diligència amb els projectes. Jo crec que les polítiques són encertades i ara només cal que l’ajuntament faci de facilitador.

—Per acabar, us volia demanar per l’afer dels contractes menors. La vostra regidoria d’Habitatge en va assignar un a Jaume Garau el 2015. Ara el cas està en mans de la fiscalia. Creieu que us acabaran investigant?
—No ho preveiem. La veritat és que tot es va fer de manera legal i escrupolosa, i els resultats varen ser òptims per a la ciutat perquè es va aconseguir la subvenció més gran de la UE en la història de la democràcia, amb 25,4 milions. Sobre aquest tema ja hem donat explicacions detallades i, evidentment, la llei és clara en aquesta qüestió.

—Però sí que el codi ètic especifica que almenys s’han de presentar tres ofertes al concurs, i en aquest cas, només n’hi havia dues i totes eren de Jaume Garau.
—Es proposaven tres ofertes per a donar-ne la màxima publicitat. Nosaltres vàrem anar més enllà i ho vàrem publicar al perfil del contractant. O sigui, que vàrem donar publicitat i concurrència. Per això entenem que vàrem complir el codi ètic.

—En el cas de ser investigat, dimitiríeu?
—No preveiem que em puguin investigar sobre aquesta qüestió.

—Però pot passar.
—Això és política ficció, ara mateix.